EL GRUP

Un relat de: Guiomar
Sota el coixí troba a faltar aquelles veus que l’acompanyaven fins que s’adormia. Ha fet servir moltes tècniques que prometen miracles, incloses aquelles que no formen part de la seva ortodòxia particular. Els mantres, aquells braçalets amb les seves comptes de colors, les flors de bach, respiracions i relaxacions... L’única cosa que finalment funcionava era les veus de la ràdio. El telèfon mòbil ha pres el relleu i ja dorm sota el seu coixí. Ara pot escoltar aquella entrevista que es va perdre o la tertúlia que no va poder acabar, amb la gran sort que aquestes aplicacions s’aturen quan la graella que has triat arriba a la seva fi.

Malgrat la resistència inicial ha caigut en la xarxa tecnològica, sobretot des que va perdre la feina. Primer la crisi, després la seva edat, ja madura, l’han exclòs del mercat laboral, sense que la seva experiència i preparació hagin estat valorades. Les xarxes socials, però, li han permès recuperar una de les aficions que tenia una mica oblidada: escriure. Ara intercanvia relats i impressions amb d’altres amics que ja no són només virtuals.

A les sis del matí un soroll suau i insistent la desperta. Quin pot ser el motiu que faci sonar el mòbil a aquesta hora? Els pares, ja grans, fan que, a les palpentes i mig adormida, intenti saber què pot passar. És una bona eina pensa mentre remena els llençols a la recerca del mòbil perdut. On deu ser el maleït estri?

La llum verda del WhatsApp l’avisa que algú es vol comunicar. Ha de ser important, són les sis del matí. Nerviosa, obre el missatge sense arribar a veure d’on prové: No arriba a les ulleres, perdudes en un racó de la tauleta de nit. En la foscor llegeix com pot: “el teu nen portarà cantimplora o ampolla d’aigua a l’excursió”. Un missatge banal, una consulta trivial que no té res a veure amb ella la desconcerta. Com pot encén el llum i comprova que l’han afegit al grup de mares de l’escola del seu nét. Torna al llit i intenta tornar a dormir. Demà la Laura em sentirà.



Comentaris

  • Guiomar | 24-01-2016

    Tot és biogràfic però l'anècdota no em va passar a mi.
    Tens tota la raó, és una passada això del grup de mares.

  • De veritat?[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-01-2016

    Com que hi trobo molt d'autobiogràfic en el teu relat, m'imagino que l'anècdota de la cantimplora també és real. Quina tocada de xxxx!
    Això dels grups de mares no té nom. Que facin cas de les notes de l'escola, que consultin la web o mirin el bloc de la classe. Que escoltin al seu fill a veure si vol portar cantimplora o ampolla d'aigua!
    Ja veus, Guiomar, que has tocat un tema que m'encén.
    Gràcies pels teus comentaris!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Guiomar | 19-01-2016

    Moltes gràcies pels vostres comentaris

  • montserrat vilaró berenguer | 19-01-2016 | Valoració: 10

    Aixo a vegades passa , m' agrada molt
    Montse

  • Pros i contres[Ofensiu]
    Materile | 19-01-2016

    Totes les coses tenen dues cares i ara haurà de triar SÍ o NO.
    Un relat molt posible, molt ben tramat.

    Materile (Maria Teresa)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

19 Relats

130 Comentaris

7499 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!