El granet de sorra

Un relat de: Jan des Val

- Sóc a la platja. Petit. Poca cosa. Entre tants d'altres. El més insignificant. Completament desapercebut.

Em trepitgen. M'enfonso. Ningú s'adona ni que existeixi. Hi ha qui pren altres grans de sorra per fer-ne castells. O per fer-ne obres d'art, dins d'ampolles de vidre, per exemple. Perquè són bonics. Originals. Vistosos, Brillants. Altres grans se'n van de viatge, a conèixer món, atrevidament penjats als banyadors o encofurnats en els plecs del cos d'algun despistat. Jo no goso. Tinc por. Si em descobrissin, segur que m'eliminarien: - Què hi fa aquest gra de sorra tan lleig a casa nostra? Quin color més insípid! Quina mida més petita! I que cantellut! Que vulgar!

Em quedo. Admiro els altres grans. Els envejo. Els que tenen colors vius. I els grossos. O els totalment esfèrics. Els més agosarats, ben a la vora d'on arriben les ones. Jo tindria por que se m'emportessin cap al fons del mar. No en sortiria mai més. N'hi ha que formen dunes. Alguns s'hi col·loquen al cim, sense témer caure des de tan amunt. Jo hi tindria vertigen. És més segur estar aquí baix, quiet, d'incògnit.



- Que no tens res d'especial? Potser és cert.
Que n'hi ha de més vistosos? De ben segur.
Que ets petit? I per què voldries ser major?
Que et fan por les onades? Millor que ser massa agosarat!
Que hi ha escaladors? No pujarien ni un mil·límetre si no es recolzessin en els altres grans!
Que alguns se'n van? Allà ells, qui sap quines decepcions els depara el futur!

Però a la platja hi volem sorra. Sense granets com tu, no n'hi hauria. Si tots se n'anessin a viatjar, la platja desapareixeria. O si tots us poséssiu tan a la vora de l'aigua que us empassés de seguida. Hi quedaria roca. Paisatge hostil. No és lleig veure algun gra de colors originals, no et dic pas això. Però la sorra la volem de color de sorra. Un mar groc, marró clar, daurat... I, si pot ser, fi, que no se'ns clavi a la planta dels peus. Però no massa, que no s'aixequi a la primera bufada del vent. És bo que hi hagi grans com tu, que no necessitin destacar costi el que costi. Que compleixin bé la seva funció. Són els que fan que el món es vagi despertant cada matí i s'adormi plàcid quan cau el Sol. Jo et felicito, granet de sorra, perquè tu fas la platja. Com felicito el bri d'herba que, amb tants companys, fa el prat. O la gota d'aigua que fa el llac, el riu, el mar...

Altres grans t'estimen. S'enamoren de tu. No et canviarien per cap altre, per espectacular que fos. Són granets que, com tu, saben mirar, saben sentir, saben olorar... Observadors. No els calen grans que destaquin, que siguin un anunci continu de les seves grans virtuts. Els que s'alaben. Els que es diuen perfectes, que proclamen contínuament la seva superioritat. Els que enfarfeguen. Els capriciosos consentits. No, hi ha grans a qui no els interessen aquests espectacles! Saben trobar la bellesa i la saben valorar, tenir-ne cura.

No ets poca cosa, granet de sorra. Ets l'arena. Fas el món.

Comentaris

  • Genial![Ofensiu]
    venuseva | 10-10-2008 | Valoració: 10

    M'ha fet feliç aquest relat. Tan de bo cada granet de sorra sabés que és meravellós! Perquè ho és. Com dius, fa el món.

  • Sense Messi també funcionem... o no[Ofensiu]
    Vallespir | 01-10-2008

    Cada gra de sorra és necessari però, alhora, no imprescindible per formar l'arena d'una platja. Dient-ho d'una altra manera, cap totalitat composta de moltes petites parts no deixa de funcionar per molt que una d'aquestes parts desaparegui.

    I aquesta màxima té una vertent molt positiva: gràcies a això, el món segueix funcionant amb ritme constant, com si res, sense aturar-se...

    ...tot i que el nostre pare ens hagi abandonat essent nosaltres encara petits,
    ...tot i que un avió s'hagi estavellat i s'hagi emportat tres-centes individualitats a l'altre barri,
    ...tot i que el segle vint s'hagi construït a base de l'aniquil·lació sistemàtica de tants i tants pobles.

    Serà potser per això que, tot i que som conscients que la nostra no imprescindible existència té valor com a tal i en el sí d'un tot, preferim millorar el nostre estatus per tal de -arribat el cas- formar més aviat part del grup de grans de sorra que decidirà quins d'altres seran prescindibles...

    ...tot i que, per molt que s'esforcin, per a tots els grans de sorra sense excepció, més tard o més d'hora, el final serà exactament el mateix.

    Molt bon relat, molt ben escrit.
    I gran reflexió. Necessària!
    ...però no imprescindible.

    Salut,

    Roger

  • De tots colors[Ofensiu]
    Bonhomia | 28-09-2008 | Valoració: 10

    Està clar que tots som granets de sorra. Tots som infinitament petitons. I, com tu afirmes, n'hi ha de tots colors. Si ho saps veure, ja puc suposar que ets dels granets bons.
    Felicitats per fer-nos passar una bona estoneta bonica i de reflexió!


    Sergi

  • La grandesa d'allò ínfim[Ofensiu]
    angie | 28-09-2008

    Relat sorgit de l'espiritualitat humana. Una personificació encertada. Profund. Un assaig sociològic, de alguna manera. Som com els grans de sorra, formem part d'un tot que, sense nosaltres no seria el mateix, però que si faltem, continuarà existint gairebé mecànicament.
    El pes de l'existència metaforitzat en un lleuger gra de sorra...És difícil ésser un gra de sorra, és difícil viure (i sobreviure), suportant aquest pes variant damunt les espatlles.
    Petons!

    angie

  • Qui no ha pensat...[Ofensiu]
    Grocdefoc | 28-09-2008

    ...en la metàfora del gra de sorra com a interpretació de la humanitat?
    Però, expressar-ho és difícil.
    I tu, Jan, ho has aconseguit.

    Salutacions, Grocdefoc

  • amb un relat curt...[Ofensiu]
    Lior | 24-09-2008

    ... aconsegueixes moltes coses: fer-nos pensar, fer que ens sentim identificats amb el granet de sorra, fer-nos passar una agradable estona... No tothom és capaç d'aconseguir-ho. Et felicito i t'animo a no deixar de penjar els teus relats.
    Fins aviat.

  • Tots som granets de sorra[Ofensiu]
    copernic | 24-09-2008


    Un bon i original relat, que té implicacions profundes i que fa pensar. M'ha vingut al cap el concepte "anòmia", la frustració de l'individu que es dissol en la societat de la que forma part. O pot ésser ho estic confonguent amb l'altre terme "anonímia" d'on vindria "anònim". En fi, un dia per a reflexionar sobre aquestes coses després de sentir les notícies de la massacre de Finlàndia. Has tocat un tema interessant i amb el que molta gent es pot sentir identificada. La sensació d'ésser una peça intercanviable de la màquina de produir provoca una sensació molt desagradable que en alguns casos pot arribar a induir sentiments de petitesa que has reflectit molt bé en el teu relat.
    Un bon tema per a dbatre.
    Rep una abraçada

  • Boníssim[Ofensiu]
    Eduardcg | 23-09-2008 | Valoració: 10

    Molt ben portat. Aconsegueixes que un s'identifique amb un gra de sorra, cosa força complicada, i ho has fet magistralment.

    Enhorabon!!

  • Les petites coses de la vida[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 23-09-2008 | Valoració: 10

    Fins i tot, les minúscules, com el teu granet de sorra poden adquirir una grandesa impressionant, poden proporcionar-te la felicitat per uns instants.
    No m'estranya gens que l'editora hagi destacat el teu relat.
    Raons? l'originalitat del tema, la fluïdesa de la narració, la filosofia de la vida que es respira en tot el text, el vocabulari planer i l'expressió acurada. I l'amor que hi has posat escrivint-lo.
    Et felicito pel teu relat que m'ha fet passar una estona molt agradable.
    Et seguiré llegint. I ara veig que ja en tens
    cinquanta-cinc. Mira, una petita rima!
    Enhorabona i una abraçada, Jan.
    Mercè.

  • Molt bo![Ofensiu]
    crohnic | 22-09-2008 | Valoració: 8

    Aquest insignificant granet de sorra ha trobat molt interessant el teu relat.

  • Una molt agradable sorpresa, el relat!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 22-09-2008 | Valoració: 10

    El relat m'ha agradat molt. És molt sorpenent, ja ho crec. Val la pena de donar-hi una ullada.

    En quan a aquest granet... pobrissó... ¿però tots els que algun cop existim fem alguna cosa, oi?

    El teu relat m'ha recordat la filosofia de Plotí, la qual afirma, entre altres coses, que "totes les parts, tot i que incompletes per sí soles, tenen el seu sentit en la Unitat". El gra és una part i la platja la Unitat...

    Moltes felicitats pel relat. Ens llegim. ¡¡Una abraçada!!

Valoració mitja: 9.67