El Graceland espanyol.

Any 2057. El món desenvolupat observa fascinat el televisor: avui, 12 de març, es celebra l'aniversari de la mort d'un personatge televisiu que va fer història. Per 27 vegada, apareix a les seves pantalles una massiva peregrinació a una enorme casa de camp ("cortijo", en la seva versió original) situada en un desconegut paratge a l'interior d'un país que es diu Espanya.

Tots els que hi assisteixen tenen el mateix look: sabates negres plenes de pols (per algun motiu, el camí principal segueix sense asfaltar), pantalons negres de franel·la, camisa blanca a topos vermells i una perruca calva amb cueta a l'alçada de la nuca. Són els imitadors més radicals del seu ídol, i estan neguitosos perquè el moment estel·lar de la imitació està a punt de començar. Tots tenen una única oportunitat, i s'ha d'aprofitar. No val caure en trivialitats, s'ha de ser concís, precís, i triomfar. Si es falla en aquest concurs, s'hauran d'esperar un any més pel següent intent.

Mentre no sona la trompeta d'avís, els fans procuren passar per davant de la tomba del seu ídol i fer-li un petit homenatge. Qui sap, una frase graciosa, un gest amb onomatopeia inclosa... el que es pugui improvitzar en aquests casos.

Però ah! companys! Finalment, la trompeta sona, el moment que tothom estava esperant ha arribat, i la multitut resta en silenci esperant que el pregoner anunciï el nom del primer participant.

En sentir el nom, un individu va pujar corrents a la tarima. Es va apropar al micròfon, i després de donar-li uns copets, digué "...probando...". Un cop es va assegurar que el micro estava tant alt com desafinat, va mirar la gentada. Es va emocionar, veient tantes calves (algunes fins i tot no eren falses) i aquelles mítiques camises. Va beure aigua per clarejar-se la veu, i va arrancar el concurs:

- ¡¡¡Tienes más mala hostia... que Stoichkov en ayunaaaaaaaaarls !!! -cridà.

El públic esclafí en rialles i es trencà les mans aplaudint. "jandemorr", se sentia emergir de les profunditats de la multitut, "cobardeeeeeerl", deia un altre, "siete caballoh vienen de bonaaaansaaaarl", cantà alegrement un tercer.

El següent en pujar, s'agafà les lumbars amb ambdues mans i cridà "No puedoooooooor" amb totes les seves forces. Gran part del públic s'ofengué i el xiulà, doncs està molt mal vist que es pretenguin imitar clàssics tant importants. Estava clar que aquest no guanyaria el concurs, quin aficionat. Ja se'n podria tornar al seu poble, d'allà on fos, no el volien tornar a veure. Com havia pogut gosar plagiar tal obra d'art? Havia comès sacrilegi amb tal desvergonyiment que era fins i tot difícil de creure. El tercer arreglaria una mica les coses:

- Tienes mas peligroooo!!!...-cridà tocant-se el dit polze de cada mà amb la resta dels seus respectius dits i aixecant les mans a l'alçada dels seus ulls, mentre gesticulava abundantment creant espectació- ¡¡¡que una piraña en un bidé!!!.

- "Porla gloria de tu madrer!" - digué un dels 300.000 calvos del públic. Rebre agraïment del públic és molt bona senyal, aquest feedback anima molt als concursants que tenen possibilitats de ser un candidat a la victòria.

Quan hagueren passat tots, analitzaren el volum d'aplaudiments i cridòria realitzats pel públic per cada un dels concursants. Va guanyar un individu que semblava el doble del seu ídol i que pronuncià "Se te entiende menos que a Dark Vader comiendo un polvorón de Esteparrrr, jarrrrrrrr", amb un accent difícil de superar. Guanyà una cinta de vídeo amb els millors moments de l'artista (aquest sector considera que el dvd és un invent absurd per quatre snobs), uns cacahuets embolicats en uns calçotets suats del seu ídol després d'una actuació flamenca, i una entrada gratuita per presenciar l'espectacle l'any vinent a primera graderia (un lloc privilegiat), mentre disfrutaria de barra lliure de menjar, beguda i felacions.


Mirant-ho globalment, podriem dir que el resultat és un espectacle entranyable que s'organitza un cop a l'any, però per algun extrany motiu que no s'acaba d'entendre, no acaba de convèncer als estrangers, tot i que hi ha un clar esforç per part de l'organització per atraure gent d'altres països, incorporant frases en altres idiomes, principalment anglès, francès i alemany. Qui sap, potser el següent en vindran més. La intenció és massificar-ho fins que no es vegi el terra. Només calves. Animeu-vos!