EL GOS QUE FEIA DE PIRATA AMB UN GANIVET A LA BOCA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Havia acabat el dia de treball. Un dia complicat a la feina molt estressant. Jo sols somiava en tornar a casa, trobar la meva família , al dir això vull dir als meus fills i el
meu marit. També somiava haguessin fet per una vegada el sopar, no en tenia gens de
ganes. Era dia vint-i –tres de Desembre i segur que la llar de foc la trobaria encesa.
Res com agafar un llibre seure amb una butaca davant el foc i deixar passar les hores.
La foscor i el fred a fora i a dins la casa l’escalfor d un bon foc d’alzina.

Mes al arribar em va rebre la meva filla Júlia, al darrere la seguia el nostre gos en
Rocki ,l´ animaló portava un ganivet entrebesat a la boca com un pirata i amb un barret de pirata també lligat al cap. Amb un esglai vaig agafar el ganivet del gos i em vaig dirigir al interior. Vaig trobar el meu
home i el meu fill intentant muntar un moble. Un escampament de eines per terra del
quartet que generalment faig servir per planxar i ells de nassos a un plànol pel que vaig veure no entenien ni un borrall.

- Que feu ? vaig interrogar jo, que en Rocki fa de pirata amb ganivets a la boca.

- Res Sandra, era una sorpresa, com que a tu t’agrada llegir i escriure et volíem donar una sorpresa, mira això te de ser un escriptori per tu, es el teu regal de Nadal.

- Vaja si ho es vaig fer jo i amb resignació vaig ajudar a muntar un escriptori que al
final va quedar prou be.

Eren las onze tocades quan posava una pizza al forn, ningú havia preocupat pel
sopar. Els meus fills i marit molt contents per la finalització del muntatge alegraven
del saber fer. Jo no deia res i com cada dia parava taula, desparava i posava els plats a rentar, no volia demanar favors ,ells amb la compra del escriptori ja estaven cofois.

Desprès de posar la rentadora per fi vaig acabar la jornada. Eren la una de la nit.
Amb un sospir vaig asseurem davant de la llar de foc que per un dia estava apagada.
Vaig romandre una bona estona mirant les brases inexistents. Amb un sospir em vaig
aixecar i vaig mirar el raconet per escriure que havia fet. Si desprès de tot no havia
set un mal dia els meus havien pensat en mi. Aparcava el seure davant la llar de
foc per un altre dia i vaig riure amb el cor content.

Al ficar-me al llit el meu home va murmurar, si que tardaves. Si vaig dir jo i li
vaig murmurar a cau d’orella. Gràcies pel regal, es preciós. Ell va somriure i es va
tornar a adormir.

-

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322253 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.