El germà dolent del Pare Nöel

Hi havia una vegada en un restaurant del Pol Nord, el Pare Noel estava fent un sopar familiar. Tota la família del Pare Noel era molt bona gent però hi havia una ovella
-Per què ho has fet? -va demanar el Pare Noel-
-Doncs perquè volia riure'm de tu una estona! -va contestar en Noelius.
-Els dos germans van començar a discutir fins que en Noelius, veient que no tenia raó i que no podia guanyar al Pare Noel, va fer un cop de puny damunt la taula i li va dir al Pare Noel:
-Això no se m'oblida!, te'n recordaràs de mi!.
I va marxar tot enfadat donant un cop de porta tan fort que van tremolar totes les copes de la taula.
Van passar uns dies, tothom havia oblidat aquell fet tan desagradable i va arribar el dia abans de Nadal. El Pare Noel va començar a recollir les cartes que els nens li havien escrit demanant-li tot allò que volien. Muntat en el seu trineu l'acompanyaven sempre un nan i els seus rens i així anaven recorrent el món i recollint les cartes.
A l'altra banda de món, en un lloc fosc i misteriós hi vivia en Noelius. Després de l'enrabiada del sopar havia decidit anar a casa del seu germà i fer-li una entremaliadura ben i ben grossa així que va agafar el que li calia i va marxar cap a casa del Pare Noel, ben segur de què no el trobaria perquè estava recollint les cartes dels nens. Quan va arribar en Noelius va entrar a la caseta, va buscar una ampolla del refresc preferit del Pare Noel i li va posar a dins un líquid que feia dormir. Llavors va marxar a amagar-se i a esperar que arribés el seu germà i es begués la poció que l'adormiria.
Quan el Pare Noel va arribar a casa seva estava molt cansat, però tot i així va ficar els regals de tots els nens en el seu sac màgic. Estava tan i tan cansat que va decidir anar-se'n a dormir però el seu ajudant li va dir que dormiria millor si prenia alguna cosa. El Pare Noel li va dir que tenia massa són per menjar res, però que li venia de gust beure una ampolla d'aquell refresc que li agradava tant.
-Porta'm l'ampolla de refresc que hi ha darrera d'aquell moble, si et plau. - I el nan hi va anar de seguida.
-Aquí la tens Pare Noel.
El Pare Noel se la va prendre d'un glop i tot seguit va quedar-se ben adormit.
A les dotze de la nit en punt, en Noelius va sortir del seu amagatall i va anar al magatzem on el Pare Noel guardava el sac màgic de les joguines. Quan va trobar el sac, va canviar totes les joguines que hi havia dintre per unes altres que havia fabricat ell i que eren tan dolentes com ell mateix.
Ben confiat de què el Pare Noel no es despertaria, en Noelius va agafar el trineu del seu germà i va començar a repartir les joguines dolentes, Ja havia passat gairebé per tot arreu, només li faltava repartir els regals als nens de la Xina i als nens de Canadà. La seva malifeta estava gairebé aconseguida però, de sobte, al Pol Nord, el veritable Pare Noel es va despertar i va dir:
-On sóc?.
Llavors va entrar un nan i li va dir tot espantat que els havien robat el trineu.
-No pot ser! - va dir el pare Noel molt amoïnat i enfadat.
A corre-cuita el Pare Noel es va vestir. Mentre corria a veure que havia passat se li va acudir que això ho devia haver fet en Noelius, el seu germà dolent. Sense perdre un minut, el Pare Noel va muntar el trineu de reserva que tenia i va marxar volant molt i molt de pressa, però va arribar tard. El seu germà ja havia repartit els últims regals que li quedaven als nens de Canadà i l'únic que el Pare Noel va trobar va ser un munt de nens plorant molt i molt perquè aquelles joguines no els agradaven gens ni mica.
El Pare Noel no sabia que fer per solucionar el problema ja que tots els nens es pensaven que havia sigut ell qui els havia portat aquells regals. Mentrestant, a l'altra banda del món en Noelius reia de mala manera de la seva malifeta quan, de sobte, se li va acostar un nen que li va dir:
-Has estat tu qui ens ha portat aquestes joguines tan horribles?
-Sí -va dir en Noelius rient encara més fort-, i el meu germà el Pare Noel no podrà fer-hi res de res perquè no sap on sóc! JA; JA JA!.
El nen va començar a polrar molt i molt fort, tan fort que el Pare Noel el va sentir des de l'altra punta del món. En un tres i no res va arribar al lloc on hi havia el nen plorant i també el seu germà. Només que el va veure li va dir molt enfadat:
-Què has fet?, no veus que per culpa teva els nens han passat un Nadal molt dolent?. Quan arregli tot això ja en parlarem tu i jo.
Llavors el Pare Noel va picar de mans tres cop i, fent servir la màgia del Nadal, va aconseguir que totes les joguines dolentes es canviessin les bones i que cap nen recordés la mala estona que els havia fet passar en Noelius. Quan es va acabar tot el Pare Noel va agafar en Noelius d'una orella i se'l va endur a casa seva. Allà el va castigar a ajudar als nans a fer joguines noves i el va fer prometre que mai més faria una entremaliadura com aquesta.