El geni de la llàntia

Un relat de: crohnic

Estava tumbat al sofà de casa veient la tele. No feien res de bo, però estava mirant un d'aquells programes escombraries que tan critico...Si una cosa tenen aquests programes és que t'enganxen... Feia estona que em volia aixecar i fer quelcom de profit, però no ho vaig fer fins que es va escoltar un petit espetec i va marxar la llum. No sé perquè, però em vaig cabrejar molt, això que a mi la televisió escombraries no m'agrada...
En fi, que no es veia res, doncs eren les 10 de la nit i estava fosc.
Entrebancant-me i donant-me trompades per tot el cos, menys al cap que ja havia rebut prou fins ara, vaig arribar fins al calaix on hi guardo una petita llanterna. Uf!... Hi havia un pam de pols a sobre. La vaig fregar amb delicadesa per treure-li la bruticia... i...una gran resplandor s'apoderà de l'habitació i en sortí una persona molt escanyolida de l'interior de la llanterna ... Pensava que era el final de la meva vida racional, que els programes escombraria m'havien devorat el poc senderi que em quedava...
Davant la meva estupefacció, la personeta de la llàntia es va dirigir a mi, amb un to de veu molt lleu...

Geni: Hola! Sóc el geni de la llàntia! Ara tu ets el meu amo i et concediré el desig que vulguis.
Jo me'l vaig quedar contemplant al·lucinat.
Geni: M'has sentit?
Jo: Que ets què?
Intentant reaccionar com podia.
Geni: Tiu, no has sentit mai la història del geni de la llàntia?
Jo: Sí, és clar,...però això són contes per nens...
Geni: Perquè tothom és tan incrèdul?
Jo: Jo no és que no cregui en el geni de la llàntia...però on s'ha vist un geni de la llàntia que surt d'una llanterna mig trencada? És una mica insòlit.
Geni: Mira noi, la vida està molt cara, tothom es busca la vida a on pot? Tu saps a quan està el preu del metre quadrat de llàntia?
Jo: Ja, però...
Geni: A més estic de lloguer, quan pugui me'n vaig d'aquí... Així què, creus que sóc un geni o no?
Jo. Home, no sé, però el geni de la llàntia normalment és algú que fa impressió, un home gran i poderós... o en altres ocasions és una noia molt guapa...però tu...tu...
Geni: Tu, què? Ja estem amb prejudicis pel aspecte físic?? Això és increïble!
Estava molt irritable.
Jo: Mira no t'ho prenguis malament, però...on s'ha vist una història on el geni de la llàntia només concedeix un desig? Sempre són tres!
Vaig comentar a notar que el geni s'enfadava.
Geni: Ei, ja n'hi ha prou. Jo passo! Plego. Porto un dia molt carregat, això ja és la gota que fa bessar el got.
Jo: Què vols dir que plegues?
Geni: El que sents. Deixo la feina, me'n vaig. Total tinc una merda de contracte temporal de tres mesos i em paguen una misèria...
Jo: Però, et paguen per fer de geni de la llàntia?
Geni: Si és clar, què et penses que vaig concedint desitjos perquè sóc un filantrop??
Jo: Jo pensava...
Geni: Ui!! No pensis! Aquest és el gran problema que teniu la majoria, que no esteu preparats per pensar.
Jo: Ei, sense ofendre!
Geni: Bé noi, jo me'n vaig.
Jo: I a on aniras ara?
Geni: He sentit a dir que hi ha una companyia que busca genis per capses de llumins... Ja sé que no és gran cosa, però per sortir del pas...Aquí estic fart que la gent no em cregui, m'insulti, es rigui de mi,...diuen que la gent que invoca els genis de les capses de llumins no són tan empipadors...No ho sé, ho provaré.
Jo: Però i el meu desig? Me'l concediras, no?
Geni: Un geni que medeix dos pams, que surt d'una atrotinada i vella llanterna i que tan sols és capaç de concedir un miserable desig??
Jo: No ho he dit amb mala fe. No t'ofenguis.
Geni: No m'ofenc... A més, considera't per pagat amb l'enriquidora experiència d'haver desaprofitat una oportunitat que possiblement no tindras mai més.
Jo: Et mofes de mi?
Geni: No, i ara! Però segur que a partir d'avui no desparofites una bona oportunitat quan la tens davant... Si és que concedeixo desitjos sense voler...M'haurien d'ascendir a la categoria de geni de primera!

De cop i volta va desparèixer i va tornar a venir la llum. Jo vaig seguir uns segons palplantat intentant assimilar la increïble experiència que acabava de viure...
Segons que van ser pocs, perquè al cap d'uns instants vaig escoltar de fons la televisió. Em vaig acomodar al sofà i vaig continuar guaitant aquell programa escombraries que encara durava...Sí, un d'aquells programes escombraries que detesto tant!

Comentaris

  • molt ben trobat[Ofensiu]
    blaumar | 31-08-2008 | Valoració: 7

    llástima que el protagonista no n'aprengui

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

275 Comentaris

168681 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!