Cercador

Llista categories

El geni de la llàntia

Un relat de: Puça

M'encantaria cridar-te
que t'estimo,
que per tu,
el meu insomni és continu.

Voldria mirar els teus ulls verds
i fondre els sentiments,
en xocolates d'infinita dolçor,
pal.ladejant de tu cada racó.

No vull llànties ni llenties,
genis, fades o follets,
vull estar només tu i jo
i l'aire del ventilador.

Comentaris

Afegir comentari

ja ja...[Ofensiu]
Capdelin | 20-04-2006 | Valoració: 10
el final del poema em recorda allò de Mecano: hawai, bombai...
Tu sí que ets un geni sense llàntia ni llenties... m'agradaria estar amb tu una estona vora el ventilador i... escoltar un dels teus poemes, no en VEU IN OFF sinó en directe!
ptons i una abraçada!
(no em cal fregar la llàntia i demanar desitjos... els teus poemes són màgia)
uau![Ofensiu]
Capdelin | 15-04-2006 | Valoració: 10
m'has omplert de paraules, de frases massa boniques, d'elogis immerescuts, de comentaris, d'amor... gràcies!!!!
era fora, he vingut i ara torno a marxar... quan torni de vcances et contestaré més llargament i et comentaré...
mil petonassos i abraçades...

l´Autor

Puça

33 Relats

91 Comentaris

38435 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Afegir a preferits

Biografia:

Fa 21 anys que vaig nèixer a la ciutat de Barcelona. Ara en fa ja 4 que estudio química... i cada any, cada moment, cada il.lusió, cada sentiment, els intento reflexar als petits relats que deixo per aquí de tant en tant, quan l'inspiració decideix visitar-me.
Espero que us agradin.

Una abraçada!

Per a més informació... a_bon_ramos@hotmail.com

www.fotolog.com/kukuso

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >