Cercador
EL GENERALIFE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem la Maria Vila Massagué, el Joel Noé Diaz Vila, i l’Antonio Mora Vergés pel carrer de Sant Francesc Xavier de Sant Cugat del Vallès, a la recerca de la casa dita ‘EL Generalife’, que s’aixeca a la intersecció amb el carrer d’Elisenda Ribatallada.
Llegíem que fou aixecada per Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - Barcelona 4 de novembre de 1965), per encàrrec del senyor Justo Sánchez, del que no trobava per enlloc cap especial referència; l’arquitecte Balcells va deixar un bon nombre d’edificis singulars tant a Cerdanyola – on va ser arquitecte municipal -, com per Sant Cugat i altres indrets del Vallès.
El Generalife acredita la versatilitat, i l’amplitud de ‘ registre’ de l’ Eduard Maria Balcells i Buïgas.
Té planta quadrada, coberta amb teulada a quatre aigües, i una torre mirador coberta amb cúpula en un dels angles. Es caracteritza pels seus elements decoratius arabitzants, com els esgrafiats o les finestres d'arc de ferradura, així com el ràfec d'ampli voladís, sostingut amb mènsules de fusta i ornamentat amb figures geomètriques de tipus floral. Té un edifici annex d'estil similar tot i que més senzill, que és la masoveria.
La glorieta del jardí, que segueix el mateix estil, és de construcció recent.
Em feia adonar la Maria Vila Massagué d’un element quasi idèntic a la tanca d’un edifici que comparteix la parcel•la; sembla que a bon criteri, l’Ajuntament de Sant Cugat obliga a mantenir els tancaments perimetrals originals; això ens feia pensar que originàriament la propietat ocupava possiblement tota l’illa de carrers.
Sant Cugat té un patrimoni històric i cultural molt extens, desconegut en part per la importància del monestir, objecte de la major part de les visites turístiques ; també però perquè no s’ha fet des de l’administració – local, provincial, autonòmica, o espanyola - cap acció sistemàtica i continuada en el temps per donar-ho a conèixer.
Sant Cugat – com Manresa, i altres ciutats importants – no tenen encara un Mapa de Patrimoni accessible des d’Internet, ni – i això ja crida al cel – accés als documents del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
Nosaltres fem i farem el que podrem, amb la tranquil•litat de consciència que ens dona aquella frase dels nostres avantpassats, ‘ qui fa el que pot [o sap], no està obligat a més ‘.
Llegíem que fou aixecada per Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - Barcelona 4 de novembre de 1965), per encàrrec del senyor Justo Sánchez, del que no trobava per enlloc cap especial referència; l’arquitecte Balcells va deixar un bon nombre d’edificis singulars tant a Cerdanyola – on va ser arquitecte municipal -, com per Sant Cugat i altres indrets del Vallès.
El Generalife acredita la versatilitat, i l’amplitud de ‘ registre’ de l’ Eduard Maria Balcells i Buïgas.
Té planta quadrada, coberta amb teulada a quatre aigües, i una torre mirador coberta amb cúpula en un dels angles. Es caracteritza pels seus elements decoratius arabitzants, com els esgrafiats o les finestres d'arc de ferradura, així com el ràfec d'ampli voladís, sostingut amb mènsules de fusta i ornamentat amb figures geomètriques de tipus floral. Té un edifici annex d'estil similar tot i que més senzill, que és la masoveria.
La glorieta del jardí, que segueix el mateix estil, és de construcció recent.
Em feia adonar la Maria Vila Massagué d’un element quasi idèntic a la tanca d’un edifici que comparteix la parcel•la; sembla que a bon criteri, l’Ajuntament de Sant Cugat obliga a mantenir els tancaments perimetrals originals; això ens feia pensar que originàriament la propietat ocupava possiblement tota l’illa de carrers.
Sant Cugat té un patrimoni històric i cultural molt extens, desconegut en part per la importància del monestir, objecte de la major part de les visites turístiques ; també però perquè no s’ha fet des de l’administració – local, provincial, autonòmica, o espanyola - cap acció sistemàtica i continuada en el temps per donar-ho a conèixer.
Sant Cugat – com Manresa, i altres ciutats importants – no tenen encara un Mapa de Patrimoni accessible des d’Internet, ni – i això ja crida al cel – accés als documents del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
Nosaltres fem i farem el que podrem, amb la tranquil•litat de consciència que ens dona aquella frase dels nostres avantpassats, ‘ qui fa el que pot [o sap], no està obligat a més ‘.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430937 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ