Cercador
El Gat i la Rata
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
El gat nota que algú el mira i estar atent.
La rata espera, sense pressa.
El gat es cansa i segueix tantejant....
La rata riu i xiscla.... l’he despistat...
El gat sent el seu xiscla i gira al cap... i la veu.
La rata rep la mirada incisiva dels ulls del gat.
El gat fa un salt d’atac.
La rata fa un salt defensiu.
Xoc de salts. Diàleg d’estabornits.
- Tenim espai i menjar per tots dos, diu la rata, què pretens ?
- Sóc un gat.
- I no pots fer un canvi ?
- Sóc un gat.
- Et proposo un pacte de no agressió i que cadascú vagi pel seu compte.
- Un pacte... un gat amb una rata ? On s’ha vist ?
- Sempre pot haver-hi una primera vegada.
- Trenca la tradició i els meus instints...
- Canviar no és trencar. Descoberta de nous esquemes de convivència.
- Ho dius perquè tu ets la part dèbil de la història. La història diu que el gat persegueix, captura i es menja la rata. I jo sóc un gat fidel a la tradició.
- Tu ets un gat repetidor que es justifica amb l’argument de l’instint o potser... ?
- Què vols dir amb “potser” ?
- Que masses vegades vivim més o menys del conte, històries, tradicions... I tu fas o vols fer el que fan tots els gats. Perseguir a les rates. I amb sembla que tu ets un gat diferent.
- Un gat diferent ?
- Sí i pots gaudir sensacions noves !
- Rata ets llesta.... això és una estratègia per escapar-te.
- No. Aquesta conversa ja és original entre un gat i jo. Estem fent tu i jo un canvi.
- Què vols ?
- Viure tu i jo pacíficament. Tu amb els altres gats i gates. I jo amb les rates.
- Més o menys m’has convençut. Acordem la pau ?
- D’acord !
I expliquen, els que fan explicacions, que en aquell indret un gat i una rata tenien establert i acceptat una cordial convivència.
Comentaris
-
Cal amagar-se?[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 05-06-2013 | Valoració: 10
Buscant la metàfora del teu interessant relat, crec que tots podríem ser molt més feliços, millor dit, feliços, si intentéssim canviar el tarannà de vida que seguim, des de l'aspecte polític, familiar i fins i tot alguna vegada "amistós". Si intentéssim no voler ser "els més grans, els que anem davant, els que en sabem més, els privilegiats" i cadascú sabés trobar el màxim d'harmonia i plaer en el espai que ocupem en el món que estem vivint.
Bon relat Joan, m'ha agradat molt.
Gemma
-
a joandemataro[Ofensiu]Joan G. Pons | 04-06-2013
Com tu suscribeixo el sentit de la convivència i el pac de "no agresió". Gràcies pel teu comentari.
-
a allan lee[Ofensiu]Joan G. Pons | 04-06-2013
Tents tota la raó. Com a conte m'he permés fer una història sobre el conviure, tasca sempre difícil a qualsevol nivell. Agraeixo el teu comentari.
-
bé joan...[Ofensiu]joandemataro | 03-06-2013 | Valoració: 10
entenc el sentit que li vols donar al teu conte, tot i que també entenc l'apreciació que en fa l'allan lee...
jo em quedo amb el pacte de no agressió, amb viure cadascú la seva vida quan no es pot compartir...
abraçades !!
joan -
Hola Joan[Ofensiu]allan lee | 03-06-2013
Primer de tot dir-te que sé que aquest conte és fet amb la intenció de millorar la connivència entre persones, la qual cosa t'honora. Però et volia comentar que és un relat inversemblant, ja que en estat natural això no es produeix. M'explico. Tan els gats com les rates són carnívors, i el que els fa tenir "relació" és senzillament la seva apetència de presa ( no embolicaré la troca dient que rates grosses sovint atrapen també gats petits, les rates són molt ferotges i enginyoses). El cas de la "convivència pacífica " només pot donar-se en el cas que tan el gat com la rata tinguin la seva necessitat de gana satisfeta. Amb la qual cosa, la "víctima", o sigui la carn menjada, es desplaça fora d'ells dos: però de tota manera hi ha un "perdedor": diga-li pinso ( fet d'altres animals) diga-li deixalles ). Per posar un exemple: gats i gossos tampoc són amics entranyables de natural. Però posats en una casa on se'ls hi dona menjar i afecte, és possible que es tolerin- i fins tinguin una bona relació-. Però continuem igual: la seva font de energia es desplaça cap a un altre animal ( pollastre, vaca, peix o ves a saber tu de quina carn es fa pinso ).
Bé, era només una apreciació. Sense cap intenció de treure valor al relat, només un punt de vista diferent. Una abraçada
a
Valoració mitja: 10