EL GAT I L´ARBRE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Mina una nena somiatruites, esprimatxada amb grans ulls blaus i dues trenes llargues va pensar què les vacances de l´escola aquell any no havien començat gens bé.

El seu gat en Pinxo s´havia enfilat a un arbre i no volia baixar de cap manera. Envà va provar de cridar-lo amb veu dolça. Li oferia menjar del que més li agradava però no hi havia manera de què baixes.I tot havia sigut culpa de la Perdiu la gosseta d'un vei que la Mina estimava molt, ja que era la mare del seu Tom. El gatet era petitó i al veure's encalçat per la gossa i pel Tom també va tenir la pensada d´enfilar-se al pi i no volia baixar.

Ho va comentar al seu pare que li va dir, tots els gats baixen sols no t´amoïnis, ja baixarà. Ho va preguntar a la iaia que era dóna molt assenyada , i li va dir el mateix, per tant es va resignar. Com que era ja capvespre va sopar i va anar a dormir. Els malsons la perseguien aquella nit, somiava amb el Pinxo mort i volant d´un arbre a l'altre. Una nit que no va dormir gens bé.

Al matí el primer que va fer va ser córrer cap a la bassa de les granotes, ella li deia la bassa de les "queques" pel soroll que feien al cantar las granotes. Ella també s´empipava molt amb els vailets que intentaven caçar-les amb un amb . Estimava els animals la Mina. Al costat de la bassa hi havia el pi . Allà al cim va veure encara el Pinxo igual, no volia baixar de cap manera.

Llavors va pensar en el senyor Manel el veí, que per cert era l´amo de l'arbre. El pobre home que no en sabia ni un borrall de tot plegat i era de Barcelona es va espantar molt també en veure al pobre mixo enfilat al cap de la branca més alta del arbre.

Ho va consultar amb la senyora Roseta que va dir;Mon Dieu !! ja que era d´ascendència francesa i van decidir els tres que si al migdia no havia baixat farien quelcom per la tarda.

A la tarda el gat estava igual enfilat al cim. El senyor Manel que tenia el gramòfon engegat i avui tocava escoltar Shumann en lloc de les Gimnopedies de Satie el va apagar i va anar cal al sotan. Va sortir carregat amb una destral i amb una serra.

El senyor Manel ja no era jove, la seva dona tampoc però era molt decidit. Acompanyat de la Mina i la Roseta es varen encaminar a l'arbre i va decidir tallar-lo. Va començar a cops de destral, tots tres tenien la mirada fixada en el minino que no es movia. Com que amb la destral no hi tenia massa traça amb una serra de fusta van començar a serrar per un cantó la senyora Roseta i pel altre el senyor Manel, com que es cansava la pobra dona si va posar la Mina que serrava tant com podia. Els tres amarats de suor miraven cap al cim i el gat immòbil.

Quan ja tenien més de la meitat de l'arbre serrat, el pi tenia mides considerables en un moment que la senyora Roseta els hi havia portat un got de llimonada fresca , varen veure que el Pinxo trist tras anava baixant ajuda'n-se de les seves ungles fins que la Mina el va poder agafar a coll.

Els tres es van mirar astorats el gat era a terra i filava i es fregava a les seves cames. El pi estava dret mig tallat, no el podien deixar així, qualsevol ventada de vent l'hauria pogut fer caure. Doncs es van posar a tallar l'arbre amb molt esforç i suor fins que amb un gran espetec va caure per terra. Llavors els tres van sospirar.

La Mina va anar a buscar al seu avi perquè trosseges el pi per la llar de foc. El senyor Manel, La senyora Roseta i la Mina estaven esgotats. L'avi de la Mina, el veure'ls va riure per sota el nas i va dir; Jo no he vist mai que un gat es quedi dalt d'un arbre, ara si us feia nosa el pi ........

Comentaris

  • Hahaha![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 25-06-2017 | Valoració: 10

    M'hi he divertit molt, almenys jo començo bé el dia...


    Sergi : )

  • bonic[Ofensiu]
    Karin | 16-06-2017 | Valoració: 10

    pobre home com devia patir pel gat hahaha

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

295 Relats

897 Comentaris

126340 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.