El gall

Recordo que era primavera, el meu amic i jo havíem parlat a classe de la possibilitat de quedar a la tarda amb l'objectiu de dur a terme una missió.

Per aquells temps teníem dotze anys, i aquell nano era el meu millor amic... Jo encara no m'havia d'enfrontar a les preguntes sense resposta, a les que tots els adults fan front una vegada deixen rere la infància.

El meu amic i jo ens trobàvem a "la bajada" com li dèiem al barri al petit turonet de gespa de terreny descendent.

Tots el del barri sabíem que en aquell espai vivia un gall... Que feia allà? D'on havia sortit? Cap nen ho sabia, així que vam decidir investigar.

El noi i jo vam baixar a poc a poc al terreny, i vam començar a buscar el gall sense fer soroll... Uns segons després, el gall va aparèixer davant nostre.

Era negre, i altiu... La seva cresta era vermella...

El meu amic i jo el miràvem sense dir res, de cop i volto, el meu amic, va tirar una pedra al costat del gall, fent que aquest, crides del sobresalt.

L'home de la casa del davant del terreny va sortir cridant per la finestra amb un bat de beisbol...

-¡Dejad el puto gallo!

Encara recordo com van córrer el meu amic i jo... Avui dia, encara recordo aquell gall... Que haurà sigut d'ell?