Cercador
El futur és incert...
Un relat de: llacuna- Compartir:
Em costa separar-me de tu, de la teva veu sobretot Aquella veu greu, lenta, bondadosa, i també reivindicativa que tant m'ha confós. Aquella veu que alhora fuig de mi, que és utilitzada per a fer preguntes i frases cruels. Saps! No te la mereixes. I potser et canviarà, no ara, potser amb el temps. Espero que algun dia tinguis la veu que et mereixes!: fosca, cruel, gris, monòtona, masclista. Quan això passi, si ens retrobem, segur que la identificaré dins de l'arxiu de veus del món, ben ràpid i la descartaré. I continuant amb la llista d'atributs que encara tens. Tampoc et mereixes el teu somriure. És just per tant que el puguis mostrar, ja ara, de forma puntual, i qui ho sap! Potser amb el temps, cada vegada serà menys freqüent. I què serà de tu, sense la teva veu i el teu somriure? Esdevindràs un personatge de còmic fosc i odiós, de qui no voldré conèixer les aventures ni vivències. I saps! Cada dia una mica més quan obro el llibre de la vida, van apareixent els primers esbossos d'aquesta silueta esborronadora.
Comentaris
-
silvia_peratallada | 26-06-2008
ni veu ni somriure...
fi de l'essència
un relat dur, però molt ben escrit, i amb molt rerefons.
fantàstic, tot i el missatge,
una abraçada
i encantada -
El futur...[Ofensiu]Naiade | 23-06-2008 | Valoració: 10
Que ens depara el futur? Qui ho sap.
Un relat carregat de sentiment on descrius sensacions dures i profundes. Si es real algú t'ha fet molt mal, sort n'hi ha que el temps tot ho dilueix i encara que no oblidis, el dolor minva. El llibre de la vida segur que et depara moltes sorpreses agradables.
Et vaig conèixer a traves dels teus comentaris que t'agraeixo molt i he fet un bon descobriment. T'aniré llegint.
Una abraçada
-
Veu, somriure i la mirada[Ofensiu]Avet_blau | 21-06-2008 | Valoració: 10
Els trets que identifiquen a la persona :
la veu , el somriure, i la mirada.
aquesta no envelleig,
marca la vida i sempre,
sempre es manté viva i jove,
malgrat els anys.
La veu es canvia,
el somriure s' afluixa,
però la mirada...es eterna,
i quedarà en el record.
Avet -
La veu[Ofensiu]Ullsblaus1 | 21-06-2008 | Valoració: 9
El de veritat a tu t'agradaria que et diguessin amb aquella veu, es que t'estima. I amb un gran somriure a més a més. Et segueixo llegint, espero que tu també. Gràcies.
Un salud d'ullsblaus1 -
La veu i el somriure[Ofensiu]Mercè Bellfort | 21-06-2008 | Valoració: 10
són per a mi dos dels aspectes més expressius d´una persona. En el teu relat en parles i ho fas de forma colpidora adreçant-te a una persona que està perdent aquests encants tan encisadors.
Llacuna, penso que has escrit amb molt de sentiment i profunditat un relat que m´ha agradat.
El toc intimista i dur que li has sabut donar es mereix un 10!
Gràcies per comentar-me i fins la propera.
Una abraçada.
Mercè
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
194 Relats
212 Comentaris
106870 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43