eL futuR éS iNCeRt...

Això del Carpe Diem està mòlt bé.. però com deia la Lavínia s'ha de disfrutar del present pero amb intel·ligència...

Com deia un professor... això del Carpe Diem, és molt maco, però també molt perillòs...

M'ha agradat molt pero com l'has escrit... hi ha molts versos que podrien animar a varies persones, i d'altres per dotar-les d'aquell xic de prudència, per creure que saps que passarà...

viu l'avui i pensa (sí, pensa) en demà perquè tot serà un món de lluites, d'alegries, de tristor, però també de vida que sabràs viure-la, si saps com enfrontar-t'hi.
Gaudeix de cada moment present, això sí, amb mesura i intel·liegència.
M'ha agradat la descripció que fas en les estrofes i, sobretot, com escrius de bé la nostra llengua!!.
Ets sensible i saps escriure!! Molt bé.

Ah!! És una fotografia molt simpàtica que denota una nena inquieta i amb espectatives.

Petons

felicitats pel teu aniversari ... una mica tard, però m'en acabo d'enterar

encara recordo que a la teva edat em feia les mateixes preguntes... i les mateixes respostes

i saps que, ara a la meva edat he arribat a la conclusió de que la vida no s'ha de plantejar... que s'ha de viure tal com raja i estimar-la tal qual...
i la teva, pel que veig, respira un aire molt fresc
una abraçada

cal sempre recordar als altres i a un mateix k sempre ha d'haver-hi un motiu x viure

FRAN's

Primer de tot: FELICITATS! En aquest cas pel teu aniversari. I en segon lloc: felicitats. En aquest darrer cas pel teu poema.
Sí: viu la vida, perquè és allò que tens de més valor. Deixem-nos estar de cavil·lacions malsanes que només ens neguitegen i no ens permeten veure el que ens envolta. L'amor, l'amistat, una conversa agradable, un bon llibre, una posta de sol, la fressa de les fulles dels arbres, el silenci del bosc, l'aire fresc de la matinada, el lladruc solitari d'un gos ressonant en el no-res (bé: aquesta darrere observació potser està una mica fora d'onda, però és que em recorda sempre un paratge molt estimat per mi).
I tens tota la raó: desconeixem el futur. Potser aquí està la gràcia i alhora la desgràcia de la vida. Fer plans per a un demà que no arribarà. Deixar de pronunciar un "t'estimo" i adonar-te que quan ho vols fer ja és tard.
Buf! M'he enrotllat molt. Ho sento. És que l'he llegit en un moment en què el meu ambient s'està removent d'una manera no gaire alegre.
Sigui com sigui: felicitats de nou. I com molt bé dius: no deixeu d'escriure!
Que la lectura t'acompanyi! Salut!

Tot i que a mi m'agrada tant fer plans de futur! Cada diumenge (és a dir, avui) penso més o menys què és el que hauré de fer durant tota la setmana. Convé que de tant en tant algú em digui

"No facis plans de futur,
Perquè és incert i pot donar mil voltes."

Continua vivint així la vida, tal com ens aconselles que s'ha de viure a l'última estrofa, i em sumo naturalment als comentaris d'agraïment d'en Josep Bonnín i de la Ilargi. I per descomptadíssim, també em sumo a la felicitació d'aquests relataires: PER MOLTS ANYS!

Fins la propera

Vicenç

és el teu aniversari,no? (ho he llegit a un comentari per la Tiamat però ara he vist que també ho posa a la teva biografia). Felicitats noieta, aprofita els 16 que és una edat molt maca!

M'ha agradat aquest poema, estàn molt bé els consells que dones i que recordis que el present és tan (o més) important com el passat o el futur!

Apa, maca una forta abraçada i 16estirades d'orella!

Gràcies per aquest poema. Per fer-nos recordar la importància del present que a vegades el passem fent plans pel futur que no sabem si mai es compliran. Segueix escrivint per favor. És necessiten poetes que donin una nova manera de viure la Vida. I en aquest poema, tu ho fas. Una abraçada

Josep Bonnín Segura