El funcionari

Un relat de: terrabastall

Jo no és que sigui la persona més simpàtica del món, tampoc la més comprensiva o la més empàtica, no, ni molt menys, sóc una persona qualsevol d'aquelles que et pots trobar pel carrer i ni t'hi fixes, si més no perquè no et molesten; l'únic això sí, complidor amb la feina, potser hagi quedat a les cinc i arribi a les sis quarts de set, pot ser, però no és mandra ni incompliment sinó que la feina anterior s'ha endarrerit i n'agafo tanta com puc, és un sentiment ètic, no pas avarícia. Per això em posen tan nerviós aquelles persones que arriben al despatx, ni tan sols fitxen, poca feina, esmorzar quan toca i cobrant sempre el mateix, ni que el rendiment baixi. ¿de qui parlo? ¿ho sabeu? Si senyor! Justa la fusta! parlo dels funcionaris, mai no he pogut empassar-me'ls però l'altre dia vaig trobar-me'n un, quasi bé diria que per error. No sé què passa, ho tens tot controlat i de sobte et cau un pinxo d'aquests del cel per a esgarrar-te el dia, jo crec que ho fan expressament, atansen el dia que més et pugui destorbar, quan més pressa tens i t'etziben una bajanada qualsevulla que et faci perdre temps, el teu temps, i a sobre els pagues tu, ridícul oi? dons és així, s'esperen a que facis una gestió, si pot ser un xic llarga i al moment d'enllestir en surt un que no hi tenia res a veure i plantofada, que "això no pot ser", mires educadament (més val fer-ho així) de fer-li veure que la llei t'ho permet, ah carall, coneix o interpreta aquella part d'un reglament que anul·la el teu dret i aquí es creix, comença per dubtar de la teva paraula i vol que li demostris qui ets, (documents, sembla que s'alimentin d'això) després un altre paper que digui que fas el que estàs fent, absurd però cert, continuen demanant un altre que digui que ho pots fer, i no n'hi ha prou que els tinguis, ha d'estar al dia, com si al caducar-me el DNI perdés el meu nom, acabant per demostrar una habilitat inaudita tots saben aquell paperot que no has fet servir mai, que no te l'han demanat ni l'has fet servir per a res, ara resulta que és imprescindible, i no et deixen marxar, escolta, això és un segrest al que t'hi has de sotmetre o serà pitjor. De debò que aquell dia em vaig emprenyar, perquè és el que jo li deia a aquell barrut,
-vostès estan perjudicant més la ciutat del que jo hagi pogut fer-ho, perquè senyor meu per molt general que es cregui, és l'últim mico entre els seus i un servidor públic, i l'únic que ha aportat fins ara són problemes, com que no! si han hagut d'aturar el trànsit per a que la grua s'endugués el meu cotxe. Va home va! ara em vol fer creure que no ha anat mai amb la ITV caducada, però què es creu, que em mamo el dit, jo?
-A què senyala aquí, uns vidres trencats, i ara en tindré jo la culpa oi? com que la noieta no ha tingut prou perícia per a baixar la vorera i li ha caigut l'ampolla
-Bé la bossa és el que ha caigut, però per quins set sous la duia al cotxet del nen si no sap moure's fora d'aquestes baixadetes ridícules de les cantonades
-Si home, i també tinc la culpa que un invàlid no hagi pogut creuar el carrer, vostè vol que jo em senti culpable de tot i que calli, PERÒ JO TINC ELS MEUS DRETS, perquè sàpiga que jo controlo i si el cotxe hagués destorbat l'hauria tret
-¿que es rifa de mi potser? A què ve això de que si controlo tant, com és que un minusvàlid no ha pogut passar, quasi hi ha un accident amb una cadireta de nen, i que com és que la grua s'ha endut el cotxe, vostè té ganes de tocar-me els pebrots, no sap amb qui s'està ficant, el que penso exigir-li és que em torni el que de la meva butxaca vostè ha cobrat, home
I el molt cabrit de l'urbano em donà un euro tot afegint que em quedés el canvi

Comentaris

  • ANEROL | 04-12-2007

    bona cabrejada. Potser manca una mica d'ordre per a fer més entenible el que expliques