"El fred de la nit i la simbomba fosca" Conte de Nadal

Un relat de: Lavínia

Les festes nadalenques no em deixen indiferent, però no m'agraden, m'entristeixen, perquè penso en la gent que em falta que ja són molts. Des de molt petita que me'n falten, i tot i que ara tinc els meus propis al meu entorn, desitjaria que aquests dies passessin ràpid com un llamp, però són aquí i no me'n sé desfer perquè visc envoltada d'éssers i de llums i de consumisme per arreu (això últim ja ho sap tothom!!), per tant escriure alguna cosa sobre aquests dies no sé pas com enfocar-ho perquè una malenconia, que no demostro pas, m'enxampa de ple.

Ara Barcelona és una catifa de fulles seques dels plàtans que s'han desprès del brancam i de llums de molts colors a determinada alçada. Consumisme pur i dur!( Ja ho he dit, oi?). Però penso en la quitxalla que té dret al seu bocí de tendresa i de consumisme ja que, no ens enganyem, ells tenen dret a les dues coses perquè és el que necessiten i el que veuen. ¿Què els hem de donar, doncs?

Recordo que una vegada vaig recitar a dalt d'una cadira el vers de Nadal i em van donar un munt de calerons i no sabia què comprar-me perquè sóc gastadora de mena, sóc consumista i no me'n sé estar i, llavors, en tenir-ne tants, em vaig recordar del poema de Salvat-Papasseit que havia acabat de recitar. La meva àvia, que m'havia criat, m'ho va veure i me'l fa fer tornar a dir, però no a dalt de la cadira, sinó a cau d'orella:

"Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
(...)
Demà posats a taula oblidarem els pobres
- i tan pobres com som -
Jesús ja serà nat
ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nosarrencarà a plorar!"

Després em va dir "Recorda, mosseta, aquest és un dia d'oblit que gasta falsa alegria. No l'escatimis mai. Tothom un dia com aquest té dret a ser feliç, si Jesús plora és per tots nosaltres". Davant de la taula hi havia el pessebre. L'havíem fet ella i jo, amb un riu, la cova el nen Jesús, la Mare de Déu, Sant Josep... No hi faltava "ningú". Llavors em vaig adonar que Nen nostre no plorava!! No hi havia dret!!

Ho faig. Segueixo el seu consell, com també faig un pessebre a casa meva amb les mateixes figures, velles, tendres que no parlen, ni ploren però m'omplen de records i em fan parlar i plorar a mi. Tampoc no hi ha dret, oi?! I miro als meus i sospiro i somric i brindo amb cava i dono i obro regals... Faig el que haig de fer... Però quan miro al món... Déu!! Ploro, jo!.


Comentaris

  • la descripció[Ofensiu]
    pseudo | 30-01-2005

    "Ara Barcelona és una catifa de fulles seques dels plàtans que s'han desprès del brancam i de llums de molts colors a determinada alçada."

    La primera part genial perfecte... però em sembla que desprès de la i perd força...

    I ... "Aquests és un dia d'oblit que gasta falsa alegria"

    Quant contingut en poques paraules!!! i sense figures de pesebre, i fòra de dates... també he estat a punt de plorar en llegir el text.

  • COMENT[Ofensiu]
    Linkinpark | 28-01-2005 | Valoració: 9

    Bonic conte. Però és un conte ho és el q et passa tu?? si ho fos, tampoc pasaria res, ja q Jesús va nàixer en Març, em sembla. I tot és una estrategia de marketing, però callo, no vull treure ilusions.

    Molt bé, el relat ha sigut fantàstic.

  • Doncs a mi m'agrada[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 28-01-2005 | Valoració: 9

    A mi m'agrada l nadal, precisament perquè hem recorda la gent que ja no està i amb la qual compartia aquestes festes. El meu pare amb qui feia el pesebre i cantaba nadales, feia de rabadà dient: doncs no aniré pas!!!! I si que hi ha consumisme, pero hi han altres coses record d'infant que se'm posen a la balança i bé, que m'agrada el Nadal!

  • també l'alegria pot criar alegria[Ofensiu]
    Shu Hua | 13-12-2004 | Valoració: 9

    " aquest és un dia d'oblit que gasta falsa alegria. No l'escatimis mai" Quines paraules més boniques! És un relat tendre i realista, em sembla. Sí que ens queixem del consumisme, és csalr que sí, però tos som consumistes de mena, en el fons, el que cal és controlar-ho.
    Un petó i gràcies pels teus comentaris.
    Glòria

  • Simbomba fosca[Ofensiu]
    eneas | 09-12-2004 | Valoració: 10

    Sí, el Nadal és trist; però per això mateix és bonic, ¿oi?

    Però el que és trist no és (només) el consumisme, sinó que enyorem els que no hi són.

  • Naixem, creixem, ens reproduïm i morim[Ofensiu]

    en el consumisme. I ho dónes a entendre prou bé.
    He de confessar, tanmateix, que jo, quan era petit, el que em donaven anava cap a la guardiola. De fet, al poble hi anàvem durant la setmana i viure en una casa de pagès no et permet anar a comprar molt, precisament.
    També recordo que ens feien aprendre un poema que havíem de recitar. Jo m'enfilava dalt d'una cadira i encara ara, als meus 22 anyets, m'ho recorden imitant la meva teatralitat d'aleshores estirant els braços per obrir-los a poc a poc mentre deia ben alt "Bones Festes de Nadal!" (ja saps, quan estiguis trista i no sàpigues de què riure, pensa en un nen de cinc o sis anyets, enfilat d'alt d'una cadira i obrint els braços mentre recita ben alt una llista de versos rimats!)
    Salut i sort, Lavínia!

  • Estranyes festes[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 04-12-2004

    Sí, aquestes festes són com donades al plor...
    Estan recobertes amb paper de regal, però al fons hi amaguen certa buidor i s'amaren d'una nostàlgia excessiva per la gent sensible.
    Ara mateix, potser signaria, avençar un mes (o més) i que tot hagués passat... encara que també sé que hi haurà moments en que també em sentiré bé i a gust. Potser és això el que hauríem de prioritzar i cercar... Però jo no sé com es fa. I si surto de mi i miro al món... veig mentides! Què celebrem, que tot funciona del revés?
    Bona reflexió!

Valoració mitja: 9.25