El fred als queixals

Vaig treure el nas per sota els llençols, estava fred l'aire que respirà, havia descuidat encendre la calefacció i les temperatures havien patit la davallada prevista i anunciada pels homes i dones del temps. Vaig quedar ben esporuguida amb aquella fredor que se'm ficava als queixals i paralitzà el meu cap.
De cop i volta sento el timbre de casa nostra, dic casa nostra per costum ja que fa temps no és casa nostra visc sola com la lluna al cel. Vet aquí que m'agafa de sorpresa i dubto que fer. Quan fico els peus a terra me n'adono que m'haig de cercar roba d'abric per evitar la tremolor que de cop envaeix el meu cos. Sense parar molt agafo un abric de l'armari i surto per obrir la porta a algú, quan estic a punt de fer-ho penso en la meva seguretat i miro per veure-hi qui pot ser que està trucant a casa meva un diumenge al de matí. A l'altre cantó hi ha un parell de persones que pel seu posat ja se que són dels que van de porta a porta per veure de fer nous addictes a les seves creences. No obro i ells hi parlo des de dins, ja ho se per experiència, és molt difícil treure te'ls de sobra si deixes que parlin. Encara i així s'estan una bona estona parlant-me fins que amb el meu silenci desisteixen per no més.
De nou amb mi mateixa sento el vuit que em queda després d'aquesta situació. Penso que no són maneres i em sento malament amb mi mateixa, però faig un moviment d'espatlles i deixo estar aquests pensaments que no em reporten cap benefici.
Immediatament connecto la ràdio per veure de sentir paraules del món, quina contradicció amb el que acaba de succeir.
Següent pas encendre la caldera per veure d'escalfar la casa, omplir la cafetera amb aigua i fer el café de primera hora del matí.
Pujo les persianes per veure-hi com es presenta el dia, llueix un sol fred que acompanya les fulles groguenques de l'arbre del carrer. Un pensament es creua al meu cap, aquest arbre millora el meu paissatge i hi és sempre amb els seus cicles vitals acompanyat d'un cel blau o d'una nit fosca.