El forat menut

Un relat de: Tanganika
-Envoltat de vellut, em batega, el forat menut.
-Uuuumm!
-S'expandeix: és tan amorós!
-Uuuumm! Parla'm de...
-D'un hipotètic hipopòtam gens patètic? Hahaha!
-Ho dius per com badallo quan badallo però que no badallo? Hahaha!
-El meu forat menut t'anima en més d'un camp, oiiii?
-M'allibera, sí. De tot quietisme malaltisset. Em vigoritza! Gràcies! T'hi faig un massatge minimàxim?
-Fes-hi cercles, traça-hi canalets.
-Uuuumm!
-Mentre t'hi estàs, escolta què et conto, què em ve.
-Si no són massa inputs atropelladament, en seré capaç, hehehe!
-Hahaha! Aquell home petit i bru, que m'apareix en tancar els ulls, sec ossut, era tossut en una disciplina matinera. Escombrar, de dalt a baix, minuciosament, una llar d'acollida d'infants més que farcida. Un dia no ho va poder fer. El van trobar estirat al costat de l'escombra, com fent competició de llargada. L'home s'havia avariat seriosament. Un metge passavolant va ser vist i el van cridar (eiii, metgeee!) i va dir al responsable del centre que l'ancià aquell que per amor netejava, estava a les portes del traspàs. I encara un segon metge més estable fou avisat (eiii, metgeee!) i ho va corroborar. La fi de l'home picava a la porta que estava xerricant obrint-se. Res a fer. Abaixament de rostres pel saber greu dels que l'apreciaven. El vellet va aconseguir, arrossegant-se, de posar-se sota un arbre, lloc que va escollir per l'adéu.
-Hi va per morir, d'avui no passa!- els dos entesos van afirmar.
Els nens i nenes van anar-lo a abraçar amb delicadesa i fermesa alhora. Se'ls va dir que marxava de viatge sense pagar transport.
L'endemà la tristor omplia les ànimes en despertar-se.
I...una escombra i un recollidor aparcats, apartats. Un cubell ple. I l'escombriaire havia escombrat l'aire de la mort i estava, en aquella hora, com cada dia, prenent un te, la feina feta. Somrius o t'has adormit somrient?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

149 Relats

163 Comentaris

68839 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)