El forat de cuc

Un relat de: dacar

Estava xerrant amb l'Arnau a través del xat. És científic i el felicitava perquè era el seu aniversari i ell es lamentava que jo no hagués pogut anar a casa seva a celebrar-ho. Però és que viu al Pacífic, en una illa aprop de les Marshall, on hi ha passat els darrers anys investigant. Així que com cada any, des que va marxar, em vaig connectar i el felicitava via xat. Llavors va sonar el telèfon. "Eeeeeeh!!!", vaig sentir que deien a l'altra banda del telèfon. "A que no saps des d'on et truco?", em preguntava el meu amic Jordi. "Ja tardava", vaig pensar. "Sóc a casa de l'Arnau!", deia content. "Aquí són les zero hores del divendres. Ens hem passat el dia a la platja, això és fantàstic!", seguia explicant ell. "Aquí és la una del migdia del dijous", li vaig dir jo, conscient que ens separava mig món. Ell va seguir dient "I saps què? Que si surto al jardí... torno al dijous!!!!!", i reia. "El tio...", i s'interrompia per riure, "... el tio s'ha pintat una línia enmig del menjador!!!!! Resulta que a la dreta de la línia és un dia, i a l'esquerra, n'és un altre. És una passada!!!!!". Cada any em feia el mateix: em trucava quan per ell era mitjanit, completament borratxo, i m'explicava la mateixa història.

Passar l'aniversari de l'Arnau a la seva casa del meridià 180, la línia internacional de canvi de data, era un esdeveniment que, a més de fer miques la convenció humana del temps, permetia allargar la celebració dos dies. "Mira, mira...", em deia, i el vaig sentir caminar cap enfora i cridar "eh! Els del divendres! Voleu fer el favor de sortir i venir cap al dijous?", i reia. M'imaginava gent a dins de la casa, a l'oest de la línia del menjador, i el Jordi cridant, palplantat al jardí, a l'est d'aquella línia. "Jo ‘flipo'", em deia rient.

Jo ja coneixia la casa de l'Arnau, i la línia pintada al menjador. Però ell trucava i m'explicava aquell curiós fenòmen, i cada any agafava tal "ceba" que a l'endemà no es recordava de res. "Ets al jardí, dius, oi?", li vaig demanar. Ell va dir que sí. M'estava reprimint les ganes immenses de fer-lo parar boig amb la troballa més extraordinària de l'Arnau. Però estava sentint el Jordi tan divertit a la festa, que no ho vaig poder evitar. Jo sentia que demanava a algú que li portés un altre combinat. "Mare meva, la que estàs agafant!!", li vaig dir. I ell reia, "i només portem vint-i-quatre hores, de les quaranta-vuit que ho farem durar!", deia. I em vaig decidir, « total, mai se'n recorda d'això...", vaig pensar.

Vaig avisar l'Arnau, que encara seguia al xat, que mirés per la finestra que donava al seu jardí. Jo vaig anar cap a la cuina, parlant amb el Jordi amb l'inalàmbric, « Jordi, te'n recordes d'aquella història que et vam explicar sobre els « forats de cuc » ?, li vaig demanar, ajupint-me davant la rentadora amb la porta oberta. I ell em va respondre "Allò que són dreceres espaials... Un forat negre suuuuuuupermassiu amb una gravetat tan immensa que en teoria obre una porta a través de l'espai-temps". "I són impossibles, oi?", vaig demanar, mirant a dins de la rentadora. "Si més no, improvables, de moment". "Ves cap al salze, corre", li vaig demanar, aguantant-me el riure. Ell em va obeir, i m'imagino que fent esses, per l'estona que va trigar fins que hi va arribar, "ja hi sóc. Què passa?", va dir ell. "Espera un moment", li vaig dir. Acte seguit vaig llençar el telèfon a la rentadora.

Tal com li havia indicat, l'Arnau mirava cap al jardí i va veure el Jordi sota el salze, amb el mòbil enganxat a l'orella, expectant. Al cap d'uns segons, el Jordi va veure caure una cosa de l'arbre que es quedava als seus peus. Va recollir aquell objecte de terra. Era un telèfon. Se'l va acostar a l'altra orella i va fer "digui'm?". Aquell "digui'm" se'l va sentir dir pel mòbil. "Qui hi ha?", va insistir a l'inalàmbric, i se seguia sentint pel mòbil. Es va apartar els telèfons de les orelles i se'ls va quedar mirant completament esparverat. Vaig tornar corrents a l'ordinador, "què fa?", li vaig preguntar a l'Arnau. I l'Arnau es moria de riure. Com cada any.

Comentaris

  • Mobilitat[Ofensiu]
    franz appa | 19-03-2008

    Dins de la línia que més et conec: sobresalts fantàstics dins de la descripció realista, amb aquests personatges d'una entranyable lleugeresa. Un relat que vola com dins d'un forat de cuc, lleuger també, conduït per la màgia de la facilitat amb què ens fas visualitzar les escenes, les quotidianes i les extraordinàries.
    Un mòbil es mobilitza per l'espai/temps. A mi em sembla ben normal, perquè no puc entendre que per un objecte tan minúscul estiguem parlant contínuament amb qui volguem, i només amb qui volem: com s'ho fa aquest aparellet per enxampar només les ones empeses per l'interlocutor desitjat i no les dels milions de persones enganxades a un mòbil en el mateix instant i en espais tan diferents?
    Potser, en realitat, viatgem dins forats de cuc, però estem massa borratxos per adonar-nos.
    Una abraçada,
    franz

  • molt ingenios[Ofensiu]
    Shu Hua | 09-08-2005

    jo sí em penso que és un veritable forat de cuc, si no, per què ha de ficar el telèfon a la rentadora?
    M'ha cridat l'atenció el títol perquè em recordava la sèria Farscape, que anava sobre els forats de cuc. No hi té res a veure, la teva història, però m'ha agradat motl també. Ben explicat i amb sorpresa final.

    Glòria

  • Bona broma.[Ofensiu]
    gosk | 26-05-2005 | Valoració: 9

    La veritat es que he rigut molt.
    No se si ho he entès, suposo que tot es tracta d'una broma del protagonista i l'Arnau a l'amic comú Jordi, fent us de les noves tecnologies, per fer creure any rere any a l'etílic Jordi, no només l'existència si no el control dels forats de cuc.

    Si no ho he entès bé ho sento, però aquesta interpretació la trobo divertida.

  • comentari repelent[Ofensiu]
    neret | 05-02-2005

    un salze en una illa del pacífic? vols dir? bé si admetem que el mòbil ha viatjat pel forat del cuc...

  • No ho sé...[Ofensiu]
    benaflec | 30-11-2004

    A mida que anava llegint, m'imaginava que el relat aniria sobre el tema del canvi de data, cosa que, ben treballada, pot donar per un bon conte amb gir inesperat i tot.

    Però aquí, això del forat de cuc no sé a què ve. No ho entenc, francament. És com si no haguessis sabut com continuar i t'hagis tret de la màniga aquest "deus ex machina", que no has sabut encaixar en el context del relat.

    La fantasia és llaminera, però si està ben treballada.



  • UIXXXX[Ofensiu]
    Judithcp | 17-11-2004 | Valoració: 6

    NO HA ESTAT DEL MILLORS QUE HE LLEGIT PERO TOT I AIXI M?AGRADA L?INTRIGA QUE HI POSES FINS EL FINAL

  • molt original aixo dels forats[Ofensiu]
    FRAN's | 08-11-2004

    és una gran idea reduïr la utilitat d'un forat de cuc a la gran senzillesa de fer una broma. molt bò.

    FRAN's

  • L'illa del dia abans[Ofensiu]
    pèrdix | 05-11-2004

    d'Umberto Eco anava d'això. En aquella illa, per això, no hi havien cucs ;-). (Potser ha estat un dels darrers llibres que m'he llegit en plan "Acte de fe"... era una mica espès, al meu entendre. Però sempre s'apren alguna cosa interesant, per això)

    Transmeten molt bon rollo els teus relats. Tens un estil molt definit, molt personal, molt nítid, que m'encanta.

l´Autor

Foto de perfil de dacar

dacar

41 Relats

178 Comentaris

112574 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Virgo, del setanta-dos.

c.boladeres@gmail.com, pel que considereu oportú.