El foraster

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

"Hivern, primavera, estiu i tardor.
Neu, colors, verdes deveses i vent.
Fred, alegria, calidesa i enyor.
Confiança, virtut, sol i cel rogent.

L'Univers avança, el món dóna voltes,
navega ferm amb nosaltres a bord.
El temps és un tot de penes resoltes
i és un viu, però sempre es fa el sord."

S'acosta sorneguer, pica a la porta,
saluda humil, somriu maliciós.
Camina sol, i la vida s'emporta,
amb l'assistència d'un vent vanitós.

-Déu vos guard, bona dona, sóc viatger
i tot caminant se m'ha fet de nit.
Deu-me sopar, que em pugui refer,
i un jaç de palla que em faci de llit.

-Avui no tinc res, cortès foraster
-digué la mestressa-, que del sopar
n'he llençat les sobres prop del femer
per no sentir més el gos a bordar.

I tampoc tinc res, ni palla ni catre,
on vós, estranger, pugueu descansar:
dormen en un, i de fills en tinc quatre
i la poca palla és del bestiar.

-I jo us creuria -digué el foraster-
mes la casa és gran, té camps i jardí,
féu aromàtica olor de llorer
i a taula segur que beveu bon vi.

-Què voleu que us doni -es queixà irada-,
què voleu que us doni, pobra de mi!
Tingueu, un tros de pa i de cansalada,
i aneu-vos-en de pressa, lluny d'aquí.

L'estranger, vacil·lant, prenguí el crostó,
se'l mirà consternat, quasi amb ofensa,
alçà els ulls i veié el cap rodanxó,
incapaç d'amagar la seva pensa.

-Adéu, bona dona, i que Déu no us perdi
i us empari del corrosiu sulfat,
sou la calcida, que l'odi us esquerdi,
mala herba dels horts de la Humanitat.

-Per insults, busqueu-vos una altra llar
i deu-me gràcies pel que us he donat!
-I per fer-ho, mestressa, us vull deixar
el vent que des de sempre m'ha envoltat.

I havent guaitat com l'home s'allunyava,
la dona ha tancat amb forrellat
i mentre cap al seu llit se'n tornava
al mirall de la llar s'ha contemplat.

Tremolant, s'ha tocat la seva cara,
que més semblava un camp de poc llaurat,
i aquelles mans, desmanyotades ara,
que fins llavors tant havia ignorat.

-¿Què se n'ha fet -es planyí, la patrona-
de l'abril que tant m'ha acompanyat?
¿Per què no abans, per què amb tant poca estona,
n'he tingut prou, i ara me n'he adonat?

Obrint els ulls, recordà esmaperduda
els mots que havia dit el foraster,
virulents com l'aroma de la ruda,
angoixants com l'ofec de l'esbarzer.

Fent tentines, anà cap al portal,
s'esmunyí a fora i suplicà perdó,
però sols sentí un cant angelical
amb la lletra d'una rara cançó:

"Hivern, primavera, estiu i tardor.
Neu, colors, verdes deveses i vent.
Fred, alegria, calidesa i enyor.
Confiança, virtut, sol i cel rogent.

L'Univers avança, el món dóna voltes,
navega ferm amb nosaltres a bord.
El temps és un tot de penes resoltes
i és un viu, però sempre es fa el sord."

Demà sentirem a tocar campanes,
demà sentirem que toquen a morts.
El temps tot ho pot. I naixin ufanes
les bones llavors sembrades als horts!

7 de desembre de 2001

Comentaris

  • Hola Vicenç[Ofensiu]
    Naiade | 16-09-2008 | Valoració: 10

    Un poema que sembla sortit d'un altre temps, segles enllà, on s'empraven el contes per explicar veritats de la vida. Quina sort que tens, pots escriure de tot amb una gran mestressa, T'admiro.
    T'agraeix-ho els comentaris i consells que em són més útils del que segurament t penses.

    Una forta abraçada i gracies per tot.

  • Caram Viçens!![Ofensiu]
    Frida/Núria | 22-05-2007 | Valoració: 10

    Això sí que és magnífic, m'ha transportat a l'època de la meva avia que em cantava cançons d'aquest tipus, amb això que t'he dit ara podràs entendre el poema que abans m'has comentat (El cel plora o Sant Pere rega?). Segurament duc la seva cantarella a l'inconscient.
    A reveure

  • reconciliació[Ofensiu]
    foster | 06-10-2005

    amb la poesia gràcies a aquest teu poema. Sí, jo ja no llegeixo poesia, i algun cop que n'he mirat en aquest web.... doncs bé, la majoria poemes fets de paraules "boniques", carregades de sentit per la tradició però buides sense un bon context, sense una estructura personal i intencionada.
    El teu m'ha recordat les cançons i corandes populars amb les seves tornades... però, és clar, amb un to i un estil, un rerefons de sentit, que transcendeix l'anècdota de les paraules per aconseguir una reflexió ben profunda sobre una dels grans temes de la literatura.

    Felicitats (estic content d'haver seguit les recomanacions, sobretot del senyor Browm i en Patufet i la Cançó.

    foster

  • Ostres Vicenç,[Ofensiu]
    elisheba | 06-01-2005 | Valoració: 10

    aquest poema és preciós, potser dels millors que t'he llegit. I tant!

  • M'he quedat...[Ofensiu]
    Llibre | 08-12-2004

    ...sense paraules, Vicenç. Literalment sense paraules.

    Precís. Punyent. Descriptiu. Emocional. Sensitiu. Melodiós. Harmònic. Concís. Savi. Etern.

    Què et puc dir d'un poema que sobresurt? Per damunt de què? De la mateixa poesia!

    Senzillament genial.

    Abans t'he dit que tenies mà, per als poemes "històrics". Rectifico: tens mà per a la poesia. Ets un poeta!

    Felicitats!

    LLIBRE (Sílvia)

  • forasters o mestresses?[Ofensiu]
    George Brown | 16-11-2004 | Valoració: 10

    No son tots forasters d'aquest món? O potser som mestresses?
    "...El temps és un tot de penes resoltes i és un viu, però sempre es fa el sord."
    Renoi, quanta saviesa en tant poques paraules. Felicitats, un poema meravellós!

  • genial[Ofensiu]
    mar - montse assens | 25-10-2004 | Valoració: 10


    Hivern, primavera, estiu i tardor...

    aquest poema ho té tot

    felicitats!!!
    i no paris mai d'escriure
    doncs és un plaer llegir-te

    una abraçada

Valoració mitja: 10