EL FOLLET DE LES PETITES COSES

Li deien el follet Silenciós encara que el seu verdader nom fos el follet de Les Petites Coses. Com tothom sap els follets solen viure al bosc on tenen les seves petites cases. No viuen dins un bolet, la casa seria massa petita. Viuen en coves excavades sota terra o sota balmes ja existents. Molta gent posa en dubte la seva existència ja que es molt difícil de poder veure’ls. Sols els infants que tenen l’ànima neta i el cor bo ho fan ,com també les persones que resten amb sentiments tendres i tenen somnis tranquils i agradables. Per això es molt poc probable que la seva presencia sigui fenomen diari.
El follet Silenciós ho era molt. Vivia prop d’una casa de pagès i ni el gat negre ni el gos bordaire quasi mai l’havien enxampat. Vivia en una balma en un bosc proper i la seva tasca consistia en recollir les petites coses que es feien malbé al bosc al camp o inclús a la casa propera . També la seva tasca consistia en que cap pollet es perdés o esbarries de la seva mare lloca, fer fora a la guineu quan venia amb ganes d’assaltar els conills. Posar les teules bé que la tramuntana desfeia de la teulada. En fi petites coses . Ell a canvi li agradava menjar un ou, collir maduixes del hort o recollir pomes per passar l´hivern ja que les emmagatzemava dins la seva balma. Coses que també s´ haurien
malaguanyat per terra. Ell havia vist molts amos a la masia tothom sap que els follets viuen molts i molts anys.
Pocs l’havien vist dels habitants de la casa més la petita Nadala , anomenada així perquè va venir al mon el dia de Nadal
un dia el va veure collir cireres del cirerer proper a la font. No ho va dir a ningú es va sorprendre molt i va guardar el seu secret. Cada dia sortia quasi de puntetes de casa seva i fitava pels voltants mirant de retrobar l’homenet de la petita caputxa verda que tant li havia agradat. Per fi un dia de tardor, quan el sol ja es ponia i el cel agafava tons rogencs el va veure recollir figues de la figuera. Hi va córrer tant ràpid que el follet no va tenir temps d’amagar-se i el va agafar amb un petit cistellet ple de figues del terra .
-Hola va dir la Nadala, ets un follet oi?
- Si va dir en Silenciós, no faig cap malifeta recullo les figues que es farien malbé . de tot això vivim els follets.
-No ho penso pas va dir la Nadala, et vaig veure un dia i quasi pensava que erets un somni, fins avui que t’he tornat a veure, a casa sols la mare creu en la vostra existència i ni a ella li he dit.
-El follet va somriure i per un moment es va treure la caputxa i sota d´ella hi tenia uns cabells vermells com el foc .Ets una bona nena va dir el follet, si tu vols podem ser amics , jo vaig ser qui va trobar la teva nina i te la vaig tornar, jo soc l’encarregat de les petites coses mes no ho diguis a ningú perquè em veuria obligat a fugir i aquí hi porto molts anys.
- La Nadala li va donar la ma, fet va dir . No ho diré pas, et farien mal, inclús potser t’empresonarien i sortiries en tots els mitjans de comunicació com a una raresa. La Nadala era una nena entenimentada i amb bon cor. Si tu vols quan tots dormin pots venir a explicar-me histories que de segur deus saber moltes.
-Si va dir en Silenciós i tant que en se i desprès de tant de temps podré parlar amb algú , serà el nostre secret.
I així va ser con el follet i la nena es van fer amics. La nena li guardava fruites i menjar , com també llaminadures que li encantaven i ell a canvi li explicava histories fabuloses , algunes certes i altres inventades i ell a canvi podia fer la seva tasca tranquil com havia fet sempre.
De gran la Nadala encara de tant en tant veia el follet quan tornava a casa seva per vacances . I va esdevenir una gran escriptora de contes. La majoria els hi havia explicat el Follet de les Petites Coses.