El final

Un relat de: Xavi13

M'aixeco de la cadira, començo a cridar i a llençar-ho tot pel terra, no puc més, necessito oxigen, els cucs em mengen per dins... em vaig enfonsant en un món on no hi tinc cabuda.
Surto al carrer i només hi veig gent extranya, em miren malament. Començo a còrrer entre les llums que m'envolten i em ceguen. Cada cop estic més lluny d'on vull estar, i no hi puc fer res. Entro en un espiral de soledad que em va allunyant dels que un dia vaig estimar. Sembla un túnel, on estic?
Més enllà veig un home estirat al terra, com si estigués mort, no es mou, no respira. Començo a còrrer més ràpid per anar a ajudar-lo, és massa lluny. Durant uns minuts m'omple l'angoixa de saber que necessita ajuda i no hi puc arribar, accelero una miqueta més. Per fi sembla que sigui més a prop, finalment hi arribo... l'examino, sembla mort. Procedeixo a mirar-li el pols però no em deix, m'agafa del braç i em llença a un cantó. De sobte esclata una llum encegadora i noto un dolor al pit. Quan els ulls em comencen a enviar imatges veig com del meu cos surt una espècie de fum i va a parar al cos de l'home, quedo perplex.
L'home comença a caminar pel túnel, es va allunyant de mi, i sense dir-me res ni mirar enrere, segueix el seu camí. Cada cop es va fent més petit, els meus ulls comencen a tancar-se, les parpelles van baixant, el terra em va xuclant fins que finalment se'm tanquen els ulls...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xavi13

Xavi13

6 Relats

4 Comentaris

4601 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00