El final no té relat

Un relat de: joandemataro
Potser no tots els relats han de tenir per força un final...

Acabat de separar. Amb tots els deutes pagats, en Nick anà al seu banc i traié els últims dòlars que li quedaven.
Ho tenia ben calculat.
Anà a l’hotel més luxós de la ciutat, situat en un edifici que gratava el cel, i demanà l’habitació més alta i més cara que tinguessin.
Tot ho tenia calculat.
Entrà a l’habitació, es despullà i anà a buscar una porta de serveis per on poder accedir al terrat de l’edifici. Inspirà ben fort i pujà a la cornisa.
Ben calculat ho tenia: primer cridaria ben fort “ Sóc lliure! “ i després es deixaria empassar pel buit.
Obrí els ulls i veié que el cel, ennuvolat fins aleshores, s’esquerdava i uns potents raigs de sol l’enlluernaven. Baixà de la cornisa una mica desconcertat i pensà una solució a tan inoportú imprevist que li havia desmuntat una mica els seus freds càlculs.
Va fer un peti recàlcul. Tornaria a pujar a la cornisa, amb compte es posaria d’esquena al sol, cridaria a la llibertat i es deixaria empassar pel buit.
Inspirà ben fort, obrí els ulls i veié davant seu la immensa mar blava i un parell d’ocells planant a l’aire, batent les ales… Plens de vida i buits d’angoixes…
Baixà de la cornisa, novament, aquesta vegada tornà a l’habitació. Plorava però els ulls espurnaven d’esperança… Agafà el mòbil i marcà el número de la Kate, la seva millor companya de feina. Potser aquells ocells eren un senyal…

Photobucket

Comentaris

  • No és per portar la contrària...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-05-2011 | Valoració: 10

    No és per portar la contrària, però jo crec que sí que té un final. Un final ple d’esperança. Un final d’alegria i llum... A menys, que la Kate no contesti...
    —Joan—

  • i la kate?[Ofensiu]
    Englantina | 19-04-2011 | Valoració: 10

    Bon relat, Joan. Trobo que queda un final prou obert, tot i que m'alegro que no salti. Però m'agradaria saber què en diu la Kate de tot això...

  • Preciós![Ofensiu]
    Josoc | 18-04-2011

    Sí que té final, el millor, un final esperançat. No el final d'un home desesperat, però sí el final d'un relat preciós.

  • Els ocells[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-04-2011 | Valoració: 10

    Un Relat amb ocells. M'agraden els ocells. M'agrada el teu Relat. I molt més el final. La força d'una trucada, la sorpresa d'una resposta.... i viure sense final com expliques.

  • està bé[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-04-2011

    un final obert, a un relat pessimista amb les finestres obertes a ser positiu, i no, no té final, ara obres mil camins més... com... què farà la Kate? i si quan la truca surt una altra noia... i queden...
    Bon història Joan, amb la dosi justa de poètica narrativa.

    Ferran

  • La vida[Ofensiu]
    free sound | 16-04-2011 | Valoració: 10

    és bonica, no ho dubtis ni un sol dia...
    Cerca sempre alegria, i mentre escrius fes via...
    Deixa volar els pensaments, i de tots els sentiments,
    queda't sempre amb els plaents...
    Una abraçada alegre i alada...
    P.D: Et vaig respondre sobre l'escola... No és per tothom (ni pel sistema educatiu en general), hi ha gent que val molt la pena, queda't sempre amb aquesta!!!!

  • Un cant a la vida[Ofensiu]
    marga | 16-04-2011 | Valoració: 10


    Aquest relat és un cant a la vida.
    Pots estar trist i desesperat però sempre una flor et darà el seu perfun, el sol t'escalfarà, les estrelles il-luminarant la nit, sentiràs el cant d'un ocel... i tantes coses més trobaràs si la depressió no et deixa a cegues .
    l

  • Una proposta original, Joan[Ofensiu]
    nuriagau | 16-04-2011 | Valoració: 10

    Ens transmets l’angoixa que sent el protagonista i permets al lector que faci volar la imaginació per imaginar-se el desenllaç del relat.

    Trobo que has emprat una prosa molt brillant i has sabut triar un títol excel•lent.

    Ens seguirem llegint.

    Núria

  • molt suggerent...[Ofensiu]
    teresa serramia | 16-04-2011

    tens raó. Si no hi ha un final definit, dónes opció al lector per imaginar mil i una cosa...Tens raó -en iaxò, eh?, no et facis il.lusions.., és broma!!-
    Passa que, de vegades, pots tenir aquesta tentació...
    Que brillant, la idea dels ocells volant...amb les seves ales, és clar!, mentre nosaltres, descobrim amb molta sort, que podem volar també amb unes altres ales: les de la imginació...
    -Vola, vola Colometa- deia en Quim de la "Plaça del Diamant"...(Ai, la Rodoreda!)
    Gràcies per tot, Joan i ..endavant....T'estimem...Tots,...Un munt....

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

423 Relats

2118 Comentaris

360430 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan