El final no té relat

Un relat de: joandemataro
Potser no tots els relats han de tenir per força un final...

Acabat de separar. Amb tots els deutes pagats, en Nick anà al seu banc i traié els últims dòlars que li quedaven.
Ho tenia ben calculat.
Anà a l’hotel més luxós de la ciutat, situat en un edifici que gratava el cel, i demanà l’habitació més alta i més cara que tinguessin.
Tot ho tenia calculat.
Entrà a l’habitació, es despullà i anà a buscar una porta de serveis per on poder accedir al terrat de l’edifici. Inspirà ben fort i pujà a la cornisa.
Ben calculat ho tenia: primer cridaria ben fort “ Sóc lliure! “ i després es deixaria empassar pel buit.
Obrí els ulls i veié que el cel, ennuvolat fins aleshores, s’esquerdava i uns potents raigs de sol l’enlluernaven. Baixà de la cornisa una mica desconcertat i pensà una solució a tan inoportú imprevist que li havia desmuntat una mica els seus freds càlculs.
Va fer un peti recàlcul. Tornaria a pujar a la cornisa, amb compte es posaria d’esquena al sol, cridaria a la llibertat i es deixaria empassar pel buit.
Inspirà ben fort, obrí els ulls i veié davant seu la immensa mar blava i un parell d’ocells planant a l’aire, batent les ales… Plens de vida i buits d’angoixes…
Baixà de la cornisa, novament, aquesta vegada tornà a l’habitació. Plorava però els ulls espurnaven d’esperança… Agafà el mòbil i marcà el número de la Kate, la seva millor companya de feina. Potser aquells ocells eren un senyal…

Photobucket

Comentaris

  • No és per portar la contrària...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-05-2011 | Valoració: 10

    No és per portar la contrària, però jo crec que sí que té un final. Un final ple d’esperança. Un final d’alegria i llum... A menys, que la Kate no contesti...
    —Joan—

  • i la kate?[Ofensiu]
    Englantina | 19-04-2011 | Valoració: 10

    Bon relat, Joan. Trobo que queda un final prou obert, tot i que m'alegro que no salti. Però m'agradaria saber què en diu la Kate de tot això...

  • Preciós![Ofensiu]
    Josoc | 18-04-2011

    Sí que té final, el millor, un final esperançat. No el final d'un home desesperat, però sí el final d'un relat preciós.

  • Els ocells[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-04-2011 | Valoració: 10

    Un Relat amb ocells. M'agraden els ocells. M'agrada el teu Relat. I molt més el final. La força d'una trucada, la sorpresa d'una resposta.... i viure sense final com expliques.

  • està bé[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-04-2011

    un final obert, a un relat pessimista amb les finestres obertes a ser positiu, i no, no té final, ara obres mil camins més... com... què farà la Kate? i si quan la truca surt una altra noia... i queden...
    Bon història Joan, amb la dosi justa de poètica narrativa.

    Ferran

  • La vida[Ofensiu]
    free sound | 16-04-2011 | Valoració: 10

    és bonica, no ho dubtis ni un sol dia...
    Cerca sempre alegria, i mentre escrius fes via...
    Deixa volar els pensaments, i de tots els sentiments,
    queda't sempre amb els plaents...
    Una abraçada alegre i alada...
    P.D: Et vaig respondre sobre l'escola... No és per tothom (ni pel sistema educatiu en general), hi ha gent que val molt la pena, queda't sempre amb aquesta!!!!

  • Un cant a la vida[Ofensiu]
    marga | 16-04-2011 | Valoració: 10


    Aquest relat és un cant a la vida.
    Pots estar trist i desesperat però sempre una flor et darà el seu perfun, el sol t'escalfarà, les estrelles il-luminarant la nit, sentiràs el cant d'un ocel... i tantes coses més trobaràs si la depressió no et deixa a cegues .
    l

  • Una proposta original, Joan[Ofensiu]
    nuriagau | 16-04-2011 | Valoració: 10

    Ens transmets l’angoixa que sent el protagonista i permets al lector que faci volar la imaginació per imaginar-se el desenllaç del relat.

    Trobo que has emprat una prosa molt brillant i has sabut triar un títol excel•lent.

    Ens seguirem llegint.

    Núria

  • molt suggerent...[Ofensiu]
    teresa serramia | 16-04-2011

    tens raó. Si no hi ha un final definit, dónes opció al lector per imaginar mil i una cosa...Tens raó -en iaxò, eh?, no et facis il.lusions.., és broma!!-
    Passa que, de vegades, pots tenir aquesta tentació...
    Que brillant, la idea dels ocells volant...amb les seves ales, és clar!, mentre nosaltres, descobrim amb molta sort, que podem volar també amb unes altres ales: les de la imginació...
    -Vola, vola Colometa- deia en Quim de la "Plaça del Diamant"...(Ai, la Rodoreda!)
    Gràcies per tot, Joan i ..endavant....T'estimem...Tots,...Un munt....

Valoració mitja: 10