el final del dia

Un relat de: KiRoNa_

Vivim enmig de la nostàlgia pensant que demà serà un nou dia inconscients de la realitat. Ens veiem incapaços de perdonar per culpa d'un cor trencat. Ens agradaria pensar que som sincers per por que la pròpia sinceritat ens arrossegui amb ella. Ens agrada mirar-nos en un mirall entalat on només veiem allò que volem creure, amaguem els sentiments perquè creiem que així no fa tant mal passar el dia a dia. Revivim records amargs que només ens serveiexen per endinsar-nos encara més en nosaltres mateixos. Amaguem amb delit el desig de l'amor per por que ens el prenguin. I quan ha passat el dia, quan arribem cansats a casa i per una escletxa de la cortina alcem els ulls a la foscor de la nit , observem la lluna plena que ens adorm i agafant-nos de la mà ens fa viatjar en el món dels somnis i és en aquell moment que ens agrada creure que som feliços.

Comentaris

  • sensacions...[Ofensiu]
    Carme | 18-11-2005

    Primer de tot, volia agrair-te el comentari que m'has fet al relat dels somriures, m'ha fet molta il·lusió que et sentissis així dsp d'haver-lo llegit!

    I la curiositat m'ha portat a buscar-te per aquí, i he trobat aquest relat breu que transmet sensacions amb les quals tots (almenys jo...) ens identifiquem sovint... La nostàlgia, el pensar constant en un record que fa més mal que alegria, aquells desitjos reprimits per una por que costa de vèncer...

    I el final, sobretot. Aquesta lluna del final del dia que ens deixa somiar sense que ningú ens ho pugui retreure, tancar-nos al nostre món però... Alhora m'ha semblat que és tb un bri d'esperança d'aquells dies en què ens sembla (però sabem que no és així) que res no val la pena.

    M'agrada!

  • Aquell dia...[Ofensiu]
    somnisdeboira | 26-10-2005 | Valoració: 8

    ... que vaig despertar... i tot semblava sortir al revés... Però... t'has plantejat en aquests dies negres, que tot sembla enfonsar-se i fer-te enfonsar, que hi ha petits detalls que et passen per alt que t'ajuden a viure? No els perdis mai de vista.... és l'esperança que ens fa començar cada dia de nou!

  • Que no escrius més?[Ofensiu]
    Jeremies Bover | 12-04-2005 | Valoració: 7

    Espero que t'hagi passat el pessimisme! però m'agradaria poder llegir quelcom més teu.
    Anims i a posar-se a la feina.
    Somiar no és tant dolent, alegra l'existència.
    La vida és un pou obscur i tenebros, amb petites particules de felicitat, i governat pel sofriment...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: