EL FILL DEL PERE, I LA LLOBA

Un relat de: Jaume Dargó
El fill del Pere, i la lloba


Estic encerclada i amb poques eixides possibles. M’heu estat encalçant tota la nit i estic cansada. Sols he fet allò que l’instint m’ha dictat. No puc valorar que fos just o no, els menuts tenen gana, he vist una pressa i he anat a cercar-la. Que fos el fill del Pere, el pastor del poble, no em feia ni més llàstima ni menys, i no crec que sigui important qui és la víctima. Tenim gana i llestos.

Justícia poètica, a la fi!

No entenc aquesta judicatura que obliga l’home a brandar armes contra la natura d’un ésser germà. Quantificar sols per una banda quina ha de ser la resposta davant d’una escomesa dels de la meva espècie a la seva, no fa justa la mesura. He vist que ells ens tanquen en gàbies, i ens exposen com si fórem trofeus, o titelles de fira. I altres bèsties dòcils acaben a la taula dels seus banquets, com aliment. Jo faig el mateix, però no ens cal tancar-vos, vosaltres volteu feliços i lliures, fins que ens trobem i la camada té fam.

No em sembla just.

En acabat, en el cul d’un congost per on no puc grimpar, us escolto arribar, sou tan sorollosos! No trigueu en tenir-me a tret d’escopeta, i no triga en escoltar-se la fresa sorda i seca d’un tir a curta distància, suficient per a no poder defensar-me. Ja fa estona que he deixat anar pel camí aquell cos inert, aquell qui va ser el fill del pastor, el nostre àpat. Avui m’heu vençut. Els meus cadells avui tampoc menjaran, ni jo ho faré mai més.

M’encomano als llobatons, quan sento el càlid regueró de sang escolar-se’m pit avall. Penjareu el meu cap en una paret a la vora d’una llar de foc? Que trist. Faig un últim udol, poc abans d’acabar dessagnada. La sentència s’ha dictat sense un judici equitatiu, i en un últim alè de consciència, em demano; aquesta és la vostra justícia?

Comentaris

  • Intensitat[Ofensiu]
    Vicent Terol | 18-01-2018 | Valoració: 10

    M'agrada com fas servir la intertextualitat en aquest text. Aconsegueixes, a més, que ens posem en la pell d'aquesta lloba que llança una reflexió crítica. I ho fas amb intensitat i bona literatura. Molt bé, Ferran.

  • Colpidor.[Ofensiu]
    Nil | 30-12-2017 | Valoració: 10

    La meva més sentida enhorabona per haver estat destre en ficar-te en la pell d'una lloba. O sigui en la consciència grupal d'un ésser del món animal. Plasmar-ho de forma tan magistral com ho has fet, ha tingut la bona recompensa d'haver arribat al cor dels que ens auto-classifiquem com a ésser pensants. Bon Any, Nil.

  • Infinita tristesa !!!![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 29-12-2017 | Valoració: 10

    Felicitats per aquesta descripció tan sentida i tan justa.
    M’ha semblat que la lloba portava barret .

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • L'udol de la justícia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-12-2017 | Valoració: 10

    Un relat escruixidor, emocionant, que t'enganxa. El patiment de la lloba, els seus pensaments dibuixats en blanc i negre. A Pardines, fa cinquanta anys, una guineu va atacar unes gallines i els caçadors, després d'abatre-la, la van penjar en un pal al mig de la plaça. M'hi has fet pensar. Un relat psicològic, firma de la casa. Una abraçada, Ferran i que passeu un molt bon Nadal!

    Aleix

  • La justícia...![Ofensiu]

    La justícia...! Què és la justícia? Solament una paraula molt bonica. La justícia... qui l’aplica? Realment l’aplica el vencedor i amb tota impunitat i altivesa.
    —Joan—

  • Ai els cadells![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-12-2017

    Pobres cadells, sempre són els més vulnerables, tan li fa l'espècie.
    Ja tenim una virtut més al sac, Home Fosc, fins a la propera!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

35 Relats

217 Comentaris

25495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.