El fill de la farmacèutica

La farmacèutica, prenyada de cinc mesos, ensuma l'ampolleta d'arsènic i no pas perquè pensi en el suïcidi, no. La farmacèutica ensinistra, segons les teories de les més modernes llevadores, l'olfacte del que serà el seu únic fill en algunes de les combinacions químiques més usuals, de la mateixa manera que una melòmana alliçona el seu fetus amb simfonies de Mozart o el que esventra vedells a l'escorxador esmola el ganivet llargues hores davant de la panxa de la seva muller fins a aconseguir de la fulla una finor capaç de fer tremolar el pelatge del periquito que contempla l'escena des de la gàbia. Demà, per allò de no embafar excessivament l'olfacte del que naixerà, se n'anirà a plegar bolets i, entre els pins, a pesar de tot, l'ajudarà a discernir entre l'aroma gentil del rovelló i el morbós alè de la farinera borda. Eperarà amb deler el diumenge,com cada setmana, per iniciar-lo en les meravelles de la colònia infantil i, per això, s'atansarà a l'hiper de la capital i, com aquell que no vol la cosa, empenyarà les ampolles de "Nenuco" dels prestatges per esbocinar-les enmig dels pots de cafè en pols i de les famoses galetes de Dinamarca, i sadollarà la nàpia del que, atesa la voluntat de la mare, ha d'arribar a ser el morro més fi de la província. Fins i tot al quartelillo de la guàrdia civil, perquè no hem de pensar pas que les malifetes de la mama no tinguin càstig, li farà cinc cèntims de la fragància marrana de la por i del celtibèric tuf dels tricornis.