El fil

Ni tan sols s'adonava que caminava amb el cap cot, arrossegant els peus, trepitjant l'asfalt dur i gris, sobrevivint, sense esperar ja res de la vida. Quant es va fixar en un fil, va semblar-li vulgar, però diferent dels altres. No s'esperava res de ell, ni tan sols l'hi treia la son, ni les cabòries.
El fil es movia neguitós, com si tingues vida pròpia. Se li apropava i la seguia per arreu, se l'hi posava al davant, exhibint el seu color poc atraient, però insistia perquè si fixes.
Una mica d'atenció pobre fil, nomes una mica de cas, un petit sacrifici, per compensar l'esforç fet.
El fil va anar adquirint força, millorant el color. Començà a fer un intent de brodat, va anar millorant la composició, la textura. Passà de ser un vulgar fil, a tenir una mica de gracia, i quan més cas l'hi feia ella, més millorava. Va arribar fins al punt, en que va començar a recordar-lo, a enyorar-lo. Però quan més cas l'hi feia, a mes de bonic, s'anava tornant més vanitós.
La tela, va començar a entrar en el seu joc, l'ajudava a teixir, l'hi enfilava l'agulla, l'hi donava idees. El color del fil es tornava més atraient. Poc a poc, la tela deixà que l'agulla i el fil coquetegessin amb ella. Intentaven acolorir-la, però no amb el color que ella hauria volgut, sinó imposant-li el seu color, el que havia anat evolucionant de to, de gos com fuig, fins al llampant que ara tenia. Se'ls hi havien disparat les feromones. Les que el convertien en un fil desitjable, magnífic, valerós, arrogant. La tela començà una mica desdenyosa, però no deixava que el fil s'encantés, i es deixava acaronar, com qui vol i dol.
Quan el fil es va sentir segur, va atacar. La tela jugava, s'apartava però no gaire. El fil pensava ja caurà ja. Ella esperava pacient, a que el fil treballes, encara que s'adonà, que no totes les agulles ni tots els fils, valen per totes les teles. I aquesta que era fina i delicada, s'espantava quan veia aquella agulla gruixuda i aquell fil tan atraient i a l'hora tan vistós. Li feia por de perdre la seva delicadesa i convertir-se en un vulgar teixit de color llampant. Es resistia. El fil tremolava dins l'agulla i no deixava d'intentar acolorir aquella tela que el tenia encisat, ho feia amb tanta ànsia, que va començar a foradar-la, però no aconseguia de posar-li ni una misèria del seu lluent color.
Passà el temps, el fil continuava insistint, ara més a poc a poc, però sense perdre ocasió. Quan li semblà que ho tenia clar, va anar a per totes. Però la tela va veure la llum, i s'adonà que per molt bonic i atraient que fos aquell fil, no volia dur aquell color. Desenfilà l'agulla amb molt de compte i buscà el seu color adient. El fil que no li fes perdre la qualitat, el color que l'enaltís. I treien forces d'allà on podia, s'acostà a una altre agulla mes fina, que tenia al costat un fil delicat, més per ella, que ja tremolava nomes de veure-la, i s'enfilà a l'agulla sense ajut, com si ho hagués fet tota la vida. La tela es va deixar brodar, i acabà sent el que havia de ser, una tela de qualitat, amb un brodat que la feia lluir, no era llampant ni cridanera. I quan la portessin al damunt, sabrien que era una peça única.