"El fi justifica els mitjans" i la Postveritat

Un relat de: Jam Malson
Anys enrere vaig escriure un article d’opinió, “El fi justifica els mitjans i la Història”, on parlo de com la Història pot ser utilitzada com un mitjà per aconseguir la dominació, mental i física, dels ciutadans d’un país ocupat. De com a través de la Història es pot teixir una espessa trama amb la finalitat de mantenir en el temps els efectes d’una ocupació i l’ordenada submissió dels desafortunats. I del paper que juga la Història en el fet de perpetuar l’orgull dels conqueridors i despertar comunions entre el poble conqueridor, com també en el fet de crear i mantenir els privilegis del poble conqueridor sobre els pobles conquerits i adoctrinar la gent conquerida en el sentiment d’obediència servil, etc. I de com en el cas particular del “Reino de España”, llavor plantada a Castella, els seus fidels servidors han tingut cura de regar i adobar aquella llavor utilitzant el mitjà de la història, una història escrita a mida de les seves pretensions, tot per aconseguir el fi de fer-se amos i senyors indiscutibles d’altres territoris, entre els quals, malauradament, encara s’hi troba Catalunya.

I si bé hores d’ara algú encara podria dubtar de si la història d’aquest “Reino de España” pot haver estat escrita a mida dels interessos dels seus fidels servidors, les situacions viscudes durant aquestes darreres setmanes, o mesos, han estat la prova definitiva per fer-nos obrir la ment.
Unes darreres setmanes, o darrers mesos, on hem estat testimonis de com els actuals fidels servidors d’Espanya es dedicaven a manipular, negar, tergiversar, falsejar, maquillar i a desfigurar la realitat.

Hem sentit com comparaven el moviment independentista amb el Nazisme, o amb un tumult de bojos, en el millor dels casos. Hem sentit ministres espanyols (que no són pas pagerols) fent declaracions en mitjans de comunicació francesos dient que a les escoles catalanes no s’ensenya la llengua castellana. Hem sentit dir que a les nostres escoles s’adoctrinen els alumnes i se’ls incita a l’odi envers Espanya. Hem sentit com de la violència d’uns cossos repressors en deien “una acción proporcionada”. Hem sentit ministres espanyols en mitjans de comunicació anglesos dient que algunes de les imatges de la violència dels cossos policials de l’estat espanyol durant l’1 d’octubre, eren falses. Hem sentit negar el nombre de ferits en aquelles ferotges càrregues. Hem vist com la sedició i la rebel·lió és interpretada segons els convingui, equiparant les nostres manifestacions pacífiques amb la temptativa colpista del 23F. Hem sentit com inventaven actes violents protagonitzats per membres del més que pacífic moviment independentista. Hem vist com en nom de la democràcia espanyola dissolien el Parlament català, elegit democràticament a les urnes. Hem estat testimonis de la repressió en totes les seves formes, fins aconseguir que gent de ferm pensament pacífic acabi engarjolada en presons espanyoles sota l’acusació de violentar la “Sacrosanta Constitución española”.

I sentint com hem sentit, i veient com hem vist, tot aquest cúmul de barbaritats, la pregunta és: Sota quina premissa maniquea (postveritat) creieu que escriuran aquest episodi de la “Historia de España”?
Doncs, jo us la diré: (“Con acertada escritura y para gloria de la verdad”) Ells seran els bons i nosaltres els dolents. Ells seran uns Salvapàtries i nosaltres els enemics de sempre.

Però ara ja no ens enganyen, sabem molt bé que els actuals fidels servidors d’Espanya l’únic que fan és continuar la feina dels seus antecessors. I si avui, davant dels nostres nassos, són capaços de manipular, negar, tergiversar, falsejar, maquillar, desfigurar fets presents i escriure’n una versió inventada paral·lela a la realitat real que tothom ha pogut veure, imagineu per un moment què no han pogut escriure els seus antecessors quan no existien mitjans de comunicació de masses, és a dir, quan ningú no els veia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

217 Relats

205 Comentaris

120302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.