El farmacéutic

El farmacèutic

Darrere d’una farmàcia es coneixen moltes situacions personals. A banda de vendre medicaments, de vegades i inevitablement, et converteixes en con-fessor tot escoltant confidències o pecats. Com aquell senyor d’avançada edat que, molt aficionat a reunir-se amb els seus amics per fer festes gastronòmiques, venia molt a sovint perquè li prengués la pressió arterial. Ho feia sempre abans d’assistir a algun banquet. Si no n’estava molt alt, sortia de la farmàcia molt content i amb llicencia per atipar-se. I així molts cops, fins que un dia vingué acompanyat de la seva dona. Va comprar un aparell per poder prendre-se-la a casa. Em va demanar que li ensenyés a l’esposa a fer-ho.
A la pobre senyora la tenia mortificada cada matí, abans d’esmorzar li feia prendre la pressió. Així, dependent si estava alt o baix menjava més o menys.
Però el més curiós fou un client que va preguntar-me que podia prendre per continuar fumant sense caure malalt. Vaig quedar perplex davant la pregunta.
—Voldrà dir que li puc recomanar per deixar de fumar,oi?
—No senyor, no. Vull alguna cosa per prendre i que em serveixi per continuar fumant sense que el tabac em perjudiqui.
—Això no existeix. El tabac està demostrat que perjudica greument, fins i tot pot matar.
—Però –va insistir l’home—, segur que vostè em pot despatxar alguna cosa per evitar que el tabac em faci mal. Algunes vitamines, herbes per l’aparell digestiu, o un diürètic que em faci expulsar tota la nicotina i agents cancerígens que porta el tabac...
—No, no. Insisteixo, us puc recomanar alguna cosa que us ajudi per abandonar l’hàbit de fumar, com adhesius de nicotina o xiclets...
—Però, vostè no m’ha entès la pregunta o es fa el ximple?
—Faci el favor de no insultar-me –vaig contestar enfellonit davant la insolència d’aquell insensat home.
—Us demano algun medicament que enforteixi les meves defenses naturals davant del tabac –seguí insistint-me el client.
Ja no sabia pas que dir-li per treure’l de damunt. Mai m’havia trobat en una situació tan surrealista com aquella. Aquell home no estava gens bé del cap. Tenia una forta adició al tabac i al mateix temps por a emmalaltir. Sense pensar en la seva reacció, de cop i volta, li vaig dir:
—Ja tinc la solució, ja sé el que vostè vol: vostè necessita anar a un bon psicòleg. Ell, de ben segur que us podrà ajudar.
—L’home, molt enfurit, va projectar-me una fulminant mirada que em va deixar gelat. Per un moment vaig pensar que anava a saltar per sobre del taulell i m’anava a agafar del coll.
Aquell matí, desdejunant, havia llegit atrocitats en el diari. Vaig pensar que l’endemà jo podria ser el protagonista dels titulars: “Farmacèutic assassinat a Barcelona dins de la seva farmàcia”
El cap em treballava acceleradament, tenia que trobar ràpidament una sortida per aquella estrambòtica situació. Em trobava tot sol amb ell, i la veritat és que ja començava a tenir-li una mica de por. Un parell de clients que hi havien entrat van fugir al sentir aquella discussió que anava pujant de to. Mentre em mirava molt agressivament i m’agafava enèrgicament el meu braç, pensava que li podia dir par calmar-lo...
—¡Ja ho sé! –vaig pensar. Se m’havia encès la llum, ja sabia el que desitjava aquell home, volia seguir fumant i que al mateix temps no li perjudiqués. La solució era molt senzilla...
—Esperi un moment –vaig demanar-li –ja tinc el que vostè necessita. Tinc uns cigarrets especials. Podrà seguir fumant, inhalant el fum que tant plaure li proporciona. Us estic parlant d’uns cigarrets electrònics. Com no se m’haurà ocorregut abans!
L’home va relaxar-se. D’un prestatge vaig agafar una caixa i li vaig ensenyar aquell producte. Va interessar-se, li va semblar molt bona idea i fins i tot em va somriure.
—Però home, com no m’ho havia ensenyat abans. Si això és el que jo volia...
Feliç davant d'aquella solució va anar-se molt content i agraït.
En veure’l desaparèixer de la farmàcia vaig començar a tranquil•litzar-me. Vaig eixugar-me les gruixudes gotes de suor que relliscaven pel meu front. Vaig recolzar-me en el taulell respirant molt profundament. Se m’havia accelerat molt el pols. Nerviós, vaig mirar el meu rellotge, encara faltaven unes hores per acabar el meu torn. Així que desitjava que els pròxims clients fossin mes normals.
Encara no m’havia reposat del tot d’aquella desagradable visita quan aparegué per la porta aquell senyor gran que havia comprat un aparell per que la seva esposa li prengués cada matí la pressió...

—Bon dia –com que aquest aparell que us vaig comprar no em fa baixar la pressió, us vinc a veure per si podeu recomanar-me alguna cosa que em vagi bé per la digestió i pugui seguir menjant tot allò que desitgi, a veure si pot recomanar-me un medicament o qualsevol altre cosa per poder seguir gaudint dels plaers de la taula, vostè ja m’entén.
Jo al•lucinava, vaig pensar amb el fumador, i ara aquest home venia amb una història semblant, però en lloc de tabac, el seu vici era menjar sense límits...
—Voldrà dir, algun medicament per fer-li baixar la pressió...
—Miri, cada matí tinc la pressió alta, i no hi ha manera de baixar-la i això que la meva senyora me la pren amb aquell aparell que vostè em va vendre. I cada vegada tinc més gana de menjar, d’atipar-me. Tinc por que em passi alguna cosa dolenta.
—El que vostè ha de fer és moderar-se a l’hora de menjar, evitar l’excés de greixos i la sal. Ni dolços, ni alcohol, ni...
—Però, home, vostè el que em proposa és que passi gana, que pateixi, que agafi un estat d’ànsia...
Jo ja començava a alterar-me un altre cop per culpa d’aquell golafre.
—Home de Deu, no us doneu compte que teniu hipertensió, i que podeu tenir un greu problema cardiovascular?
—Que voleu dir, que puc morir-me?
—Sí, o quedar paraplègic –li vaig contestar.
—Anem a veure, o vostè no m’ha entès o és ximple...
Se m’estava accelerant el pols. S’estava repetint la situació que pocs minuts abans tingué amb el fumador compulsiu. Ja no podia més. Si seguia així tancaria la farmàcia i m’aniria cap a casa.
—L’home va seguir insistint: que si el que ell volia era una cosa per fer unes bones digestions i poder seguir menjant de tot, que si...
—Vostè ha d’anar al seu metge i exposar-li el problema. Ell sabrà que fer amb vostè i...
—Com, que vostè es desentén de mi? Que no voleu receptar-me res?
—En aquell moment entrà el fumador amb el paquet de cigarrets electrònics en la mà i cridant:
—M’ha enredat, aquests cigarrets no tenen cap mena de gust! Retorni’m els diners!
—Allò va ser el detonant. No podia creure que m’estigués passant a mi. No seria una d’aquelles bromes que fan alguns programes de televisió? No, no era pas això, el que ocorre és que cada vegada hi ha més persones trastornades. Gens amb vicis incontrolables, tabac, menjar, alcohol...
En alcohol havia pensat? Just en aquell moment entrava un tercer home amb el nas vermell i fent esses al caminar..
Se m’apropa i abans que obri boca li dic:
—No em digui que vostè ara ve a veure’m pel seu problema de l’al-coholisme!
—Sí, va respondre –com ho ha endevinat?