El Far

Un relat de: Emelkin

Som jo, el silenci i el mar
caient sobre ell mateix
després de cada onada.
- La llibertat l'atrapa
dins el seu concepte
incomplet.-

En un món on res
acaba d'acabar,
el passat s'encalla
i esdevens nàufrag
dins el mar d'ones
cícliques.

La sal als llavis,
la sal als ulls,
la sal a la pell,
la sal pertot,
i l'oblit oceànic
t'allunyen de la terra
que, alhora,
s'allunya de tu.

En un món on tot
acaba d'acabar,
el dolor se't clava
i fins el vent sagna
dins el mar d'hores
cícliques.

Tanmateix
portes la crisàlida
sota els ulls
i la pronúncia
de les ones
no t'enganyarà
altre cop.

Som la nit i el far
lluitant contra l'obscuritat
que lluita contra tot.

Comentaris

  • El retorn d'un poetàs[Ofensiu]
    angie | 15-07-2009

    Ha estat un plaer gran trobar els teus nous poemes. La força poètica dels teus, rau en aquestes imatges que crees, contundents i fràgils alhora, com un castell de sorra, sòlid i pesant, que acaba desfent-se per l'erosió del vent marí... Els pols oposats d'un imà, junts sempre i també sempre intocables entre sí, necessari l'un per l'altre, sense l'un, l'altre no té sentit...

    Els versos finals són un resum de la meva interpretació :
    "Som la nit i el far
    lluitant contra l'obscuritat
    que lluita contra tot."

    Petons!!!!. El poema "Agafa't fort" m'ha encantat també.

    angie

  • ets tan gran![Ofensiu]
    Perestroika | 09-07-2009

    - La llibertat l'atrapa
    dins el seu concepte
    incomplet.-

    buf..