El far del sud

Un relat de: J☆
Alex és un noi el que li agrada molt llegir, escoltar música, quedar amb els seus amics, encara que té molt pocs, i veure pel·lícules.

El problema és que, a l'escola, quan era petit, no es relacionava molt amb ningú, tampoc s'atrevia a acostar-se als nens de la seva edat, ja que tenia por del que pensessin d'ell, així que no tenia molts amics, només un, Enric.

Ell està cansat d'estar a la seva casa sense que els seus pares li donessin importància, així que s'aixeca i li envia un missatge a Enric dient si volia anar al cinema, a l'hora de rebre'l, Enric accepta immediatament.

D'altra banda, Enric recorda aquell dia en què es va acostar al seu millor amic, com es va preocupar quan el veia plorant sense que ningú el veiés o escoltés, des d'aquest moment es va prometre que no deixaria que el fessin plorar, mai més, no obstant això, l'únic que aquest noi no sap, és que estava enamorat del seu millor amic des d'aquest dia, però ell pensa que és afecte, i, en realitat, és amor.

Alex espera al seu amic fora de casa i quan el veu, no pot evitar somriure. Pel camí els dos estan en silenci pensant en les seves coses, Enric pensa en quina pel·lícula podien veure, i Alex pensa a veure "El far del sud", ja que els seus pares van ser fa poc... Arriben al cinema del centre de Barcelona i compren les entrades de la pel·lícula.

Enric no ha pogut deixar de mirar al seu amic pensant el perquè és tan adorable, quan s'adona que estava pensant uns segons enrere, aparta la mirada del seu acompanyant, però no pot deixar de mirar-lo i cau en compte que està enamorat del seu millor amic i no sap com reaccionaria a l'hora de dir-li, perquè aquest sentiment l'ha tingut en el seu interior des de fa anys, però no s'atrevia a dir-li per por que li digués que no, fins ara.
Alex, en canvi, no sap el que li passa, no pot parar esment a la pel·lícula perquè a cada moment hi ha una escena que li fa recordar el feliç que és amb el seu millor amic al seu costat.

Per un moment va pensar que s'havia enamorat d'Enric, perquè sempre és super atent amb ell, però sempre s'oblida d'aquell sentiment estrany, ja que sap que l'amor que ell assegui no pot ser correspost, però ara no està segur d'això, cada vegada vol estar més amb ell.

Després de la sessió, els dos nens caminen en direcció a un restaurant, que està a unes quadres d'on se situen, se seuen en una taula i cadascun demana una hamburguesa amb patates fregides, quan ja tenen el sopar, comencen a menjar i parlar de temes a l'atzar, de sobte, Alex surt corrent cap al bany, Enric, tot preocupat, li segueix molt silenciosament, entra i s'adona que està parlant ximpleries sense sentit com "no m'estimarà","li faré fàstic","vull anar-me lluny" i més coses així, Enric es va sentir malament amb els comentaris que feia el seu estimat, ha decidit dir-li que l'estima i no com a amics, sinó com parella, surt del bany deixant a l'altre jove tot sol amb les seves idees errònies i es dirigeix a la taula molt trista.

Alex plora desconsoladament en un cubiculum apartat del bany, pensa que Enrique no l'estima, quan en realitat, l'estima moltíssim, pensa que estaria millor si no estigués, seria tot molt millor si no visqués més, però ell no s'adona que si es lleva la vida pot fer mal a moltes persones, principalment al seu estimat.

No s'ho va pensar quan saca unes tisores i comença a tallar-se el braç sense cap problema, ell se sentia lliure, per fi no sofriria més, abans de morir-se, pronuncia un "t'estimo" a l'aire , i a poc a poc, va perdent la vida.

Enric, mentrestant, mira l'hora en el seu rellotge, veient que el seu amic, acompanyant, estimat, en realitat no sap com dir-li, no sortia del bany, doncs, camina en la barra i demana el compte, paga i va al bany.
Entra en el bany, no sent res, cap soroll, es comença a preocupar, ja que no ho sent plorar, ni parlar, ni cap moviment, el fet que estigui tot en silenci, ho posa més nerviós del que ja estava.

Desesperat, comença a obrir cada porta de cada cubiculum, una porta, res, una altra, res, i així fins que arriba a l'últim cubiculum, es preocupa perquè no vol trobar-se amb alguna imatge horrible, entra i saca l'aire que havia contingut i el veu dormint en posició fetal, pensa a despertar-ho, així ho fa, s'acosta al cos i es queda petrificat en veure el cos sense vida i ple de sang d'Alex, es fixa en el seu voltant i veu unes tisores ensangonades.

L'únic del qual és capaç de fer, es plorar i maleir-se a si mateix per no dir-li abans, que si li hagués dit abans això no hauria passat, i més coses incoherents, surt del bany plorant i va a la barra, l'home que l'atenia, li pregunta què passa, però aquest jove, deprimit només va poder anar al bany una altra vegada, perquè l'home pogués veure el cos sense vida d'Alex.

Algunes setmanes després, va ser el funeral d'Alex, en el qual només va aparèixer la mare, el pare i Enric. El funeral va ser massa pesat per al jove i en un atac d'ansietat, surt de l'església, agafa el cotxe i es va anar a qualsevol lloc per a pensar, de sobte, no veu bé a causa de les llàgrimes, va pensar "he tingut a veure una pel·lícula per a adonar-me, per què no em vaig adonar abans" i no va veure un cotxe que venia molt ràpid a un semàfor i van xocar causant la mort dels dos conductors.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

J☆

7 Relats

3 Comentaris

683 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
M'agrada molt escriure, per tant, hi escriuré aquí totes les histories que se m'ocorrin...