El far del sud

Un relat de: JulyAs
N'Alex és un noi el qual li agrada molt llegir, escoltar música, quedar amb els seus amics, encara que té molt pocs, i veure pel·lícules.

El problema és que, a l'escola, quan era petit, no es relacionava gaire amb ningú, tampoc s'atrevia a atracar-se als boixos de la seva edat, ja que tenia por del que pensassin d'ell, així que no tenia molts amics, només un, n'Enric.

Ell està cansat d'estar a casa seva sense que els seus pares li donassin importància, així que s'aixeca i li envia un missatge a n'Enric dient si volia anar al cinema, a l'hora de rebre-ho, n'Enric accepta immediatament.

Per l'altra banda, n'Enric recorda aquell dia en què es va atracar al seu millor amic, com es va preocupar quan el veia plorant sense que ningú el veigués o sentís, des d'aquell moment es va prometre que no deixaria que el fessin plorar, mai més, però, l'únic que aquest noi no sap, es que estava enamorat del seu millor amic des d'aquell dia, però ell pensa que és afecte, i, en realitat, és amor.

Alex espera al seu amic fora de casa seva i quan el veu, no pot evitar somriure. Pel camí els dos estan en silenci pensant en les seves coses, n'Enric pensa en quina pel·lícula podien veure, i n'Alex pensa en veure "El far del sud", ja que els seus pares varen anar fa poc, arriben al cinema del centre de Barcelona i compren les entrades de la pel·lícula.

N'Enric no ha pogut deixar de mirar al seu amic pensant el perquè és tan adorable, quan es dóna compte de què estava pensant uns segons enrere, aparta la mirada de sobre el seu acompanyant, però no pot deixar de mirar-lo i cau en compte del fet que està enamorat del seu millor amic i no sap com reaccionaria a l'hora de dir-li-ho, perquè aquest sentiment l'ha tengut dins seu des de fa anys, però no s'atrevia a dir-li per por de que li digués que no, fins ara.
N'Alex, en canvi, no sap el que li passa, no pot posar atenció a la pel·lícula perque a cada moment hi ha una escena que el fa recordar el feliç que és amb el seu millor amic al seu costat.

Per un moment va pensar que s'havia enamorat de n'Enric, perquè sempre és super atent amb ell, però sempre se n'oblida d'aquell sentiment estrany, ja que sap que l'amor que ell sent no pot ser corespòs, però ara no està segur d'això, cada vegada vol estar més amb ell.

Després de la sessió, els dos nens caminen en direcció a un restaurant, que està a unes quadres d'on es situen, s'asseuen a una taula i cadascú demana una hamburguesa amb patates frites, quan ja tenen el sopar davant comencen a menjar i parlar de temes a l'atzar, de sobte, n'Alex surt correguent cap al bany, n'Enric, tot preocupat, el segueix molt silenciosament, entra i s'adona que està parlant bestieses sense sentit com "no m'estimarà", "li faré fàstic", "vull anar-me'n lluny" i més coses així, n'Enric es va sentir malament amb els comentaris que feia el seu estimat, ha decidit dir-li que l'estima i no com amics, sinó com a parella, surt del bany deixant a l'altre jove tot sol amb les seves idees errònies i es dirigeix a la taula molt trist.

Alex plora desconsoladament a un cubicle apartat del bany, pensa que n'Enric no l'estima, quan en realitat, l'estima moltíssim, pensa que estaria millor si no estigués, seria tot molt millor si no visqués més, però ell no es dóna compte de què si es lleva la vida pot fer mal a moltes persones, principalment al seu estimat.

No s'ho va pensar quan treu unes tisores i comença a tallar-se el braç sense cap problema, ell es sentia lliure, per fi no patiria més, abans de morir-se, pronuncia un "t'estimo" a l'aire, i a poc a poc, va perdent la vida.

N'Enric, mentrestant mira l'hora en el seu rellotge, veient que el seu amic, acompanyant, estimat, en realitat no sap com dir-li, no sortia del bany, doncs, camina a la barra i demana el compte, paga i va al bany.
Entra al bany, no sent res, cap soroll, es comença a preocupar, ja que no l'escolta plorar ni parlar ni cap moviment, el fet de que estigui tot en silenci, el posa més nerviós del que ja estava.

Desesperat, comença a obrir cada porta de cada cubicle, una porta, res, una altra, res, i així fins que arriba a l'últim cubicle, es preocupa perque no vol trobar-se amb alguna imatge horrible, entra i treu l'aire que havia contingut i el veu dormint en posició fetal, pensa en despertar-lo, així ho fa, s'atraca al cos i es queda petrificat al veure el cos sense vida i ple de sang de n'Alex, es fixa al seu voltant i veu unes tisores plenes de sang.

L'únic del que es capaç de fer, es plorar i maleïr- se a si mateix per no dir-li abans, que si li hagués dit abans això no hauria passat, i més coses incoherents, surt del bany plorant i va a la barra, l'home que l'atenia, li pregunta què passa, però aquest jove deprimit només va poder anar al bany altra vegada, per a que l'home pogués veure el cos sense vida de n'Alex.

Algunes setmanes després, va ser el funeral de n'Alex, en el qual només va aparèixer la mare, el pare i n'Enric.El funeral va ser massa pesat per al jove i en un atac d'ansietat, surt de l'església, agafa el cotxe i se'n va anar a qualsevol lloc per pensar, de sobte, no veu bé a causa de les llàgrimes, va pensar "he hagut de veure una pel·lícula per donar-me compte, per què no em vaig adonar abans" i no va veure un cotxe que venia molt ràpid a un semàfor i van xocar causant la mort dels dos conductors.

Comentaris

  • Segons la rubrica[Ofensiu]
    Raegan | 16-02-2018 | Valoració: 8

    Segons la rubrica el teu relat mereix tenir un 7'5.
    És un molt bon relat amb una clara estructura. Els personatges estan ben fets i descrits amb profunditat. M'agrada com gira el text al saber que són homosexuals. Està ben treballat.

  • Està bastant bé. Felicitats.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 11-02-2018 | Valoració: 9

    A mi m'agrada aquest relat.

    El pobre noi, homosexual, que es declara al seu amor, quan al principi creia que només l'apreciava com a amic i, no molt després, pren la decisió tràgica de suicidar-se, no veient satisfet el seu amor (potser no n'hi havia per a tant).

    Deu ser dur ser homosexual, quan no pots abraçar la teva parella en públic.

    Ens veiem per aquí, JulyAs :-)

  • comentari crític[Ofensiu]
    OlyFer | 02-02-2018 | Valoració: 8

    M'ha agradat bastant.

  • El final [Ofensiu]
    Raegan | 02-02-2018 | Valoració: 5

    Em dona la sensació de que el final és un poc insípid, no em transmet res aquest final, és millorable

Valoració mitja: 7.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JulyAs

JulyAs

1 Relats

4 Comentaris

264 Lectures

Valoració de l'autor: 7.50

Últims relats de l'autor