EL FANTASMA DE LA RADIO I "ELLES TAMBÉ MATEN"

Fa un temps al passar davant d’una llibreria em va cridar l´ atenció el títol d´un llibre.” Elles també maten”. Una obra escrita per varies autores totes dones, el vaig comprar i la seva lectura va ser bastant gaudidora per mi i entretinguda.

Si reconec, que com a dona he volgut assassinar alguna vegada un objecte en particular, persona no, però objecte si. Es la radio del meu home. L’escolta així que es fica al llit i moltes vegades a las tres de la matinada encara funciona, llavors em venen unes ganes boges d’assassinar el petit però empipador aparell.

Tot això m’ho explica l´Enriqueta la meva veïna, una senyora de uns setanta cinc anys xerraire i riallera com una mallerenga.

Prenent per exemple les assassines de “Elles també maten” vaig ordir un pla. Vaig deixar l’aparell molt mal col•locat a la vora de la tauleta de nit just perquè el nostre gatet que li agrada molt venir a fer moixaines al Pere , el tires per terra, jo confiava com així va ser que es quedaria destrossat i mai mes sentiria la seva veu ni la seva música. El gat va fer un salt i la radio patapammm.... per terra, en Pere amoïnat el va agafar, però res mut com un ànec. Com que el “Mixo” es estimat per ell, no va dir res de res. Sols es va lamentar amb mi. Mira Pepita que ha fet en “Mixo” ha tirat per terra la radio i ara no funciona, en tindre de comprar un altre.

Jo feliç vaig assentir, el que no sabia Maria es el que vindria després. Juro que si m´ ho agüessin explicat no ho hauria cregut. Com cada vespre varem anar a dormir, serien cosa de les tres de la matinada que va despertar-me el maleït aparell, cantava Lola Flores una de les seves conegudes cançons, incrèdula vaig obrir la llum. No hi havia radio enlloc. Vaig tornar a tancar la llum i altre volta Lola Flores. Encenc el llum i parat. Torno a apagar la llum i llavors era la Pantoja qui cantava. Obro el llum i callat tot. El meu home amb tant obrir i tancar llums es va despertar dient. Carai Pepita, que estàs fent tant tancar i obrir llums???. Pero que no ho sens ??? El que tinc de escoltar ???. La radio Pere, que toca molt fort. La radio no en tenim el “Mixo” la va espatllar. Va vinga dorm , ja veig que el trobés a faltar, dema sens falta en compraré un . Dorm carai de dona¡¡¡¡

Maria em digué molt seriosa, llavors vaig entendre el misteri, no somiava no, que va¡¡¡. Jo vaig assassinar la radio i el seu fantasma em persegueix. Ja ho deia jo, que el remaleït tenia alguna cosa sinistre, ara ho se. El fantasma de la radio em vol turmentar.

Per poc no em poso a riure, però com que conec l´Enriqueta vaig procurar tranquil•litzar-la. No dona no, els fantasmes no existeixen i menys el d´un
aparell de radio petit, tot això es un somni, però ja veu li vaig dir maliciosa, no se li acudeixi mai eliminar en Pere, ell també la turmentaria i creguim no faci cas de “Elles també maten”, que sols es una novel•la, que li agrairia molt me la deixes llegir, m´ha picat la curiositat deu ser bona. I dona compris uns bons taps per les orelles i ja em anira tenin al cas.