EL FANTASMA DE CAN TERBURI

Un relat de: Teo Torriatte
Feia uns mesos que ens havíem mudat a una mansió senyorial al mig de la Catalunya profunda. Tot i ser immensa, estar impecablement conservada i disposar d’un terreny enorme al voltant, el preu de compra va ser ridículament baix. Jo no me’n refiava, no crec en les ofertes. Però la meva dona va insistir tant que al final li vaig acabar donant la raó. “Sempre estarem a temps de vendre-la si no ens convenç, i perdrem menys diners que si estiguéssim vivint de lloguer”, em raonava ella.
El cert és que al principi tot va anar d’allò més bé. L’hort creixia abundós, no vam tenir ni un sol problema de reparacions, l’aire era pur i net. Tot i que l’estructura datava del segle catorze i la majoria d’instal·lacions del dinou, semblava acabada de fer, talment era còmoda i moderna. L’electricitat era nova, això sí.
Però avui ha estat diferent. He notat que no estàvem sols. Sorolls que venien de les golfes. Una llum que s’encenia a l’altra banda de la casa. Espantat per si hi teníem un ocupa ficat, he trucat l’agent immobiliari que ens la va vendre. Vam canviar tots els panys de les portes quan ens vam instal·lar, però fora possible que algú s’hagués quedat vivint a dins sense que ens haguéssim adonat tot aquest temps?


- Sí, senyor Terburi. No pateixin, és cert que hi ha un fantasma a la casa. Per això estava tan bé de preu. Però només es presenta en l’aniversari del seu assassinat. Fa una mica de soroll, mou coses de lloc i marxa fins la propera ocasió. No és dels més conflictius que tenim en cartera. Realment, la majoria de cases tenen un fantasma, però molts prefereixen fer veure que no se n’adonen. Acostumen a fer acte de presencia en la data de la seva mort. És un dia i prou. I en el seu cas, és encara més interessant, perquè només es presenta un cop cada quatre anys. Som a vint-i-nou de febrer, recordi. Un gran negoci van fer vostès comprant aquesta casa, cregui’m.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer