EL FANALET

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
El Janot semblava li havien escollit be el nom al bateig. Era fill
de mare solteria i el pobre xiquet a mesura que anava creixent, es
veia que la seva intel•ligència la tenia limitada el pobre minyonet.

La pobre mare al poble no la veien de bon ull, mes ella era
treballadora i anant a fregar i rentar a moltes cases, anava pujant
el vailet.

Al nen el cuidava una veïna una bona dona quan la mare era a
treballar. Mai va volgué dir qui era el pare del noi. Mes tots ho
intuïen. El ric del poble, hi tenia molta semblança, mes mai es va
voler preocupar del nen.

La noia estimava molt al seu fill i entre empentes i rodolons
varen passar els anys. Fins que un mal hivern un refredat mal
guarit va desembocar en una pulmonia i la pobre dona va morir.

En Janot tenia dotze anys anava a l’escola i es va trobar ben
sol al mon. La veïna veient que el nen no es podia pas desem-
pellegar sol el va llogar a un mas proper per guardar vaques.

El noi no havia treballat mai, no era gaire intel•ligent mes
les feines manuals les feia be. I anà passant el temps. Tenia el
cor trist per la manca de la mare, mes la veïna bona dona el feia
anar a dinar a casa seva, cada diumenge i festa. En Janot així
no es trobava tant sol.

Va venir l´hivern i el gebre cobria els camps i la neu també
va treure el nas i va emblanquinar una mica el paisatge. En
Janot es va posar alegra, venia Nadal i Reis.

Ell pobre noi una mica retrassat encara anava cada any a
rebre els Reis d´Orient amb un fanalet que ell mateix s´ havia
construït. Posava el plat a la finestra , amb blat de moro i aigua
i l’endemà i havien algunes joguines, no gaires i algunes
gormanderies. Ell i la mare estaven contents i aquell dia, la
mare li feia pollastre rostit i torrons per postres.

El dia abans de Reis com cada any va agafar el fanalet. La
veïna no el va veure, del contrari l’hauria acompanyat com
feia la mare. I cap a rebre el Reis va anar amb el fanal encès.

Uns vailets de la seva edat i alguns de mes grans al veure’l
es van posar a riure, escarnir-lo i tirar-li pedres. El minyó no
entenia res. Janot capsigrany ¡ cridaven els reis no existeixen.
Ves a casa gamarús, ets massa gran, això es per minyons.

En Janot plorós i amb alguna que altre nafra va corre cap
a casa la veïna. El fanalet el va perdre pel camí. Plorava i
cridava. La bona dona al veure’l va intentar calmar el seu
dolor. Ella sabia que encara creia amb els Reis i li havia
comprat algun joguet. No volia que desprès de perdre la
mare, perdés també aquesta il•lusió. Mes el noi era limitat
però no tant ,com es pensaven i les paraules i les burles dels
xicots varen ser entenedores per ell.

Era la mare deia, ara que no tinc la mare tampoc tindre
Reis, ho he perdut tot. La bona dona l’abraça ben fort i li
va dir. Cert que has perdut la mare. Mes si tu vols jo puc
fer-te una mica de mare. M’entres jo sigui viva mai estaràs
sol. I de Reis en tens, jo t’he comprat un camió, era el que
volies oi ?. I per dinar tindràs pollastre i torrons.

En Janot mocós es va abraçar ben fort a la dona i va
pensar que mai mes aniria amb el fanalet a rebre els Reis.
I va pensar que no tothom era dolent, la Marieta era la
persona que mes estimava al mon, ara que no tenia la
mare. I entre sanglots la va mirar i un petit somriure va
sortir de la seva boca.





Comentaris

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 09-12-2016 | Valoració: 10

    Un relat tendre i preciós

  • Publicat[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 20-11-2015 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1180

    Gràcies.

    P/D

    Tens una especial habilitat pels relats nadalencs.

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.