El Drac d'Or- IV Capítol

CAPíTOL QUART: EL DESCOBRIMENT

Les hores havien passat i tenia a les meves mans aquells manuscrits i la seves traduccions, vaig pensar que seria una bona aventura fer-ho saber a tothom. Sense dormir gens vaig començar a escriure el que la setmana següent publicaria en la revista a on treballava.
Van entrar els primers raigs de sol per la meva finestra i el treball estava acabat, vaig posar tota la documentació dintre d'un sobre de seguretat, vaig posar l'adreça de la revista a la meva atenció i vaig telefonar perquè uns missatgers me'l vinguessin a buscar el més de pressa possible. Uns vint minuts després ja em trucàvem a la porta i els vaig dir que com era dissabte volia que el lliuressin el dilluns a les nou del matí sens falta.
Tot ja estava en marxa m'havia ficat en un joc que em podria fer perdre la vida, però abans tenia que fer una cosa...
El cremallera anava pujant per entremig de les muntanyes i el paisatge era d'allò més bucòlic, el rierol baixava pel fons de la vall i el lent caminar del tren feia que es poguessin veure tota mena de detalls. La gent que pujava a peu des de Ribes de Freser, algun que altre esparver que volava fent cercles buscant el menjar i com que m'havia posat al últim vagó podia veure tota la llargada del cremallera quan hi havia un revolt. Per fi la vall de Núria es va obrir en tota la seva immensitat desprès de passar el últim túnel.
Vaig baixar a l'estació i desprès d'omplir la cantimplora d'aigua de la font vaig començar la caminada, m'esperaven dues hores per davant i no sabia que trobaria després, per això portava una pistola que m'havia deixat un amic meu, no se si la sabria fer servir, però em sentia més segur.
Portava el plànol que m'havia donat el meu informador FGP, era molt detallat i no vaig tenir cap mena de problema per trobar el lloc a on en principi hi hauria d'haver la cova, era l'únic testimoni de que em deia la veritat, sabia que si era cert trobaria tot de pedres tapant l'entrada, però al menys sabria que ell hi havia estat.
Al girar el revolt de la muntanya allí estava, tot de pedres de gran grandària amuntegades tapant el que en el seu moment deuria ser l'entrada a la cova, "m'hauria agradat veure el seu interior", vaig pensar, mentre em vaig girar i vaig contemplar la vall i al fons de tot com si sigues una caseta de joguina el santuari. Vaig mirar a on hauria estat l'entrada i desprès a on estava el santuari i entre les dues coses s'hi podia traçar una línia recta, i si havia comunicació entre els dos llocs?, però com?
Vaig començar a donar la volta a la muntanya, no sabia el que buscava, i a les hores me'n vaig recordar de que la llum entrava per algun lloc i vaig començar a escalar, al arribar el cim vaig trobar un piló cilíndric amb una creu i una inscripció "Pic de Noufonts" i des de allí encara podia veure el santuari. Vaig mirar el piló i al peu del mateix senyalava la rosa dels vents, llavors de sobte ho vaig veure. Al cantó que assenyalava al sud hi havia una figura d'un drac daurat, "el mateix que FGP va descriure a la porta" vaig pensar, doncs si el premia, que passaria? I així ho vaig fer, però no es va enfonsar ni es va bellugar, no va passar res.
Vaig seguir mirant i vaig veure que la base de la creu estava com gastada, la vaig empènyer cap avall i la creu va baixar, però al deixar-la va tornar al seu lloc sense passar res, vaig tornar-ho a fer però vaig intentar donar-l'hi una volta, com si donés corda a un rellotge i va ser en aquell instant, quan vaig notar que tot el piló s'enfonsava. El primer instint va ser de saltar, però em vaig agafar a la creu i poc a poc ens vàrem anar endinsant en el cor de la muntanya…