Cercador
El drac d'aigua petoner
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Toca berenar. Avui galetes amb xocolata. Està content. Però, abans, cal beure un got d'aigua tèbia amb unes gotes de llimona per netejar els interiors, que sempre va bé.
L'aigua està massa calenta. Cal esperar uns minutets.
Juguem, doncs, a fer-nos petons.
Petó de nas.
Petó de barbeta.
Petó de front.
Petó de papallona, que no s'explica i que fa pessigolles a la galta.
Petó de melic. Costa, ai, no acostis el melic que el meu melic ai, ai, ai, ai!
Petó d'espatlles, ara una i una, ara l'altra i l'altra.
Petó de glutis.
Petó de genolls.
Petó de colzes.
Petó alhora de colzes i de genolls i de nas.
Petó de closca.
Petó de dits dels peus i de les mans alhora.
L'aigua ja té la temperatura idònia. Vinga, beu!
Mentre ho fa em mira amb aquells ulls grans i de color marró fosc i jo el miro.
Esclata a riure i treu aigua pel nas!
- No em facis riure, mare!
Ara tinc un petit drac, un drac d'aigua. Si un drac treu foc per la boca o pels queixals, el petit drac li apagarà.
L'aigua està massa calenta. Cal esperar uns minutets.
Juguem, doncs, a fer-nos petons.
Petó de nas.
Petó de barbeta.
Petó de front.
Petó de papallona, que no s'explica i que fa pessigolles a la galta.
Petó de melic. Costa, ai, no acostis el melic que el meu melic ai, ai, ai, ai!
Petó d'espatlles, ara una i una, ara l'altra i l'altra.
Petó de glutis.
Petó de genolls.
Petó de colzes.
Petó alhora de colzes i de genolls i de nas.
Petó de closca.
Petó de dits dels peus i de les mans alhora.
L'aigua ja té la temperatura idònia. Vinga, beu!
Mentre ho fa em mira amb aquells ulls grans i de color marró fosc i jo el miro.
Esclata a riure i treu aigua pel nas!
- No em facis riure, mare!
Ara tinc un petit drac, un drac d'aigua. Si un drac treu foc per la boca o pels queixals, el petit drac li apagarà.
Comentaris
-
m'agrada[Ofensiu]xelofont | 08-05-2012
m'agrada perquè transformes un moment bonic, un moment tendre i preciós amb un conte de dracs, que feliç que fas la meva part d'infant, jo també jugo a petons, i encara en tinc un altre, el d'esquimal...t'envio un petò, per cert, m'encanta el teu perfil , t'he estat llegint, m'agrada...
Alex -
Cerco un drac[Ofensiu]Joan G. Pons | 06-05-2012 | Valoració: 10
Sóc amic dels dracs en la meva imaginació. I si és petoner molt més. Bon Relat.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436201 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com