El do de la paraula

Un relat de: Unaquimera

La via del silenci, de Kupka, any 1900.

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket

El do de la paraula

Sona i ressona el silenci,
mentre mouen les estrelles
el batall de la lluna blava.
Torna i retorna l'esperança,
l'enyor de la saviesa,
la pau interior, la calma.

La pedra té el do de la paraula,
però ara calla,
deixa parlar la bellesa
quan la nit badalla.

El secret dels mots reposa
encara que el temps l'encalça.


Unaquimera

Comentaris

  • I el do del silenci[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-03-2011 | Valoració: 10

    Les paraules són màgiques; adornen, expliquen, evoquen, riuen i ploren amb nosaltres i ens fan somiar. Com el teu poema, que ens evoca una nit estelada que agombola les efigies d'altres terres.
    La pedra té el do de la paraula i ens parla d'amors, guerrers, frustracions i esperances en la nit dels segles.
    Però el silenci...! Acarona els cossos cansats i acalla les ments atabalades pel vertigen de la vida.
    No es pot dir millor de com ho has dit. Cada paraula transpua bellesa i el silenci les deixa reposar.

    Jo conec una nena que val molt.

  • T'és donat el càntic[Ofensiu]
    Illadestany | 20-03-2011 | Valoració: 10

    Així t'ho diria l'Espriu, i no n'hi ha per a menys. T'he llegit i he perdut el do de la paraula, però m'he escrit la poesia per anar-la rellegint, a veure si em retorna.
    Si hagués de triar, em quedaria amb el fragment sobre el cíclic retorn de l'esperança, l'enyor de la saviesa, la pau interior, la calma.
    Però agrairia qualsevol pista sobre la font d'on t'ha brollat la imatge del batall de la lluna blava.
    Bé, potser ja ha quedat clar, però m'has deixat bodabadada, esmaperduda i corpresa, amb aquest magnífic poema. T'estàs superant a tu mateixa, i mira que no és fàcil.
    Una forta abraçada de preludi de primavera.
    Illadestany

  • Curt però intens. [Ofensiu]
    free sound | 20-03-2011 | Valoració: 10

    Bona imatge i bon passatge.
    Les paraules que parlen
    per sobre el silenci,
    i de dins de les pedres,
    amb saviesa i bellesa.
    Abraçada amb tendresa.

  • Preciós![Ofensiu]
    Josoc | 26-01-2011

    La pedra té el do de la paraula
    però ara calla,
    deixa parlar la bellesa
    quan la nit badalla.

    Aquestes paraules es podrien aplicar perfectament al relat que m'acabes de comentar:Una nit màgica. És la mateixa sensació que jo vaig sentir.

  • HO!!![Ofensiu]
    panxample | 22-12-2010

    La força del silenci sona i ressona.
    Bell poema, el do de la paraula.
    La virtut de sapigueu escoltar.
    I tot aquest reguitzell de comentaris,
    fan que hem tregui el barret.
    Preciós.
    Avant i ben amunt

  • en contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 14-04-2010 | Valoració: 9

    T'agraeixo molt en primer lloc que hagis valorat el meu poema del mestre tan bé, és un honor venint de l'autora més ben valorada d'aquesta web.
    En segon lloc t'he de dir que veig en els teus versos sentiments amb els quals m'identifico molt: el so del silenci per exemple sempre m'ha fascinat...un es cansa del soroll continu que ens contamina i no ens deixa escoltar-nos, escoltar la natura, l'univers...

    bé, seguirem en contacte, si vols és clar.
    una abraçada

  • Magnífic ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 18-04-2009 | Valoració: 10


    Contemplant el quadre de Kupka, La Via del Silenci i llegint el teu magnífic poema sento el desig de seure al terra al començament del passeig i imaginar que sóc una Vestal que fent una ofrena als Deus els demano la pau interior i saviesa que ens ofereixen els teus versos, i en el gust d'interioritzar ambdues belleses m'envaeix l'esperança i la calma.
    En el silenci d'aquesta nit estrellada, les escultures deixant que la història dormi en elles , callen, reposen i llegeixen en la claror de la lluna, el teu poema.

    Una abraçada silent,
    Núria

  • Paraules[Ofensiu]
    Aquarela | 20-03-2009 | Valoració: 10

    Les paraules que ofereixes inviten a callar, a escoltar, a contemplar i admirar el do.
    Callo, escolto, admiro i contemplo, no cal dir res més.

    Les meves paraules encara no surten publicades.......

  • per aclarir tots el misteris[Ofensiu]
    ESTEL | 11-03-2009 | Valoració: 10

    misteris d´una vida.
    Silenci què diu tant, però no sabem desxifrar.
    Silenci esgarrifós, majestuós.

    De vegades no sabem què és millor, els silencis són encisadors, són enigmàtics, ens atrapen, capten la nostre atenció, la nostra imaginació. Si els silencis parlessin, pot ser tampoc dirien el què pensen, el què volen dir, ó el què volem escoltar. No sé som complicats, o no ens hem preocupat per entendre.
    En fi "c´est la vie".

    Una abraçada en silenci què segur tu la sabras entendre

  • El do el tens tu[Ofensiu]
    cabrera | 03-02-2009 | Valoració: 10

    Després de llegir-lo no sé què dir..
    Ets només tu la que tens d el do: El de la paraula escrita, per a enterrar ràpidament el darrer dels meus treballs. És allò de pensar: -No volies silenci nano?. Doncs té i calla!
    He de reconèixer però, que és digne de guanyar reptes.

  • ...de la paraula[Ofensiu]
    anforsa | 20-01-2009 | Valoració: 10

    El batall de la lluna blanca, la pedra,... en fí el do de la paraula.Quina finor surt dàquesta ma teva!! Saps el que vols i saps on vas.

    He estat uns dies de jarana, vull dir des del quinze ,de festa major al poble i no he tingut temps ni d'entrar-hi. He fet una mica en els blocs i això ho he deixat per avui. tots els compromisos no complerts els pasaré pel comentari... he contactat amb una sèrie de persones que fan tot el goig i jo gaudeixo i també aprenc... Gràcies per aquests moments. Anton.

  • El silenci calla i parla també[Ofensiu]
    deòmises | 14-01-2009

    Bon poema per al segon RPV (si no recordo malament...), digne de guanyar encara que, com s'ha vist en cada edició, la qualitat millora. Els relataires necessitem d'aquesta gimnàstica visual i mental per "moure'ns" (m'hi incloc).

    Gràcies, d.

  • Un do que a voltes et tapen[Ofensiu]
    transparent | 14-01-2009

    A mi m'ho han fet, però tenia un deute amb tu, i jo sóc bon pagador.
    M'ha fet gràcia la frase "el batall de la lluna blava" aquí, al poble on visc, el batall és el pal (ara metàlic, abans de fusta) de dins l'esquella que duen les vaques. Si vols dir això, la imatge és molt suggerent.
    I m'agrada com sona i ressonen els silencis del teu poema. I amb l'afegit de la imatge encar convida a somiar més.

    Una abraçada i fins sempre.


    F.V.

  • Encisador[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-12-2008 | Valoració: 10

    La paraula un regal. Un regal de present. La paraula la tenen els altres i la tinc jo. Saber conviure un repte fàcil. Deixar pas al silenci ajuda al repte.

  • "sona i ressona el silenci"[Ofensiu]
    brins | 13-11-2008 | Valoració: 10

    mentre clava punyals a l´ànima i saps que no ha de retornar l´esperança.

    La pedra que jo descric, de tant viure, va començar a morir.

    No sé si els teus poemes són millors que els teus comentaris. Escrius tan bé...

  • L'eco...[Ofensiu]
    onatge | 12-11-2008 | Valoració: 10

    L'eco s'asseu
    a la falda
    de les muntanyes.

    L'esperança sempre
    té les ales obertes...

    La paraula es fa
    de pedra de tant callar.

    Els badalls
    de l'ànima
    respirem a cel obert.

    Cada mot té
    la seva esposa
    malgrat que el
    temps no els casa...


    Una abraçada.
    onatge

  • Com no?[Ofensiu]
    errebe | 10-11-2008 | Valoració: 10

    No pot ser d'una altra forma...
    Pedres serenes, atents, esperant. Pedres sota la campana immensa de l'univers. Pedres que no usen el do de explicar el que saben...
    Ja ho faran quan calgui, segur.
    Precios poema, una, tenies raó: m'agradat i força.

    Una immensa abraçada. tot esquivant el batall de la lluna...

    Raimon

  • et deia que no n'havia vist cap...[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 07-11-2008

    i ara surt als últims comentats.
    No és certament un relat fantàstic, és una poesia simplement fantàstica.
    Jo sé que les casualitats no existeixen, tot està treballat i estudiat, i la teva obra així ho demostra.

    Felicitats!

    xolnir

  • Gràcies[Ofensiu]
    montxita | 07-11-2008

    Moltes gràcies pel comentari, gràcies a ell t'he conegut, me n'alegro.
    Doncs no t'equivocaves gens. Una nit estrellada que des del primer dia que vam coincidir, l'he tingut més lluny del que voldria... Però m'alegro que de tant en tant encara vagi brillant!
    El teu poema... magnífic! La bellesa de les paraules transmetent l'enyor, l'esperança, la força de cada un d'aquests mots!

    Et seguiré llegint!

    Merci per l'oferiment a llegir-lo i una altra abraçada, per tu!!!!

    Montxita

  • Paraules que calmen[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 08-05-2008 | Valoració: 10

    No entenc perquè no te l'havia comentat! L'havia llegit, m'agrada molt la pau que despren.
    És un poema calmant.., com el so de ls onades que tant estimes.
    Sort i serenitat davant el pas del temps!

  • Me resonen les paraules[Ofensiu]
    Kanoa | 08-05-2008 | Valoració: 10

    entre el silenci, com brilla la lluna entre les estrelles.
    No escoltis paraules vanes, no perdis mai la esperança ni la calma, tu que coneixes el secrets dels mots.

    Una abraçada com les teves, molt forta!

  • una ànima més | 16-03-2008 | Valoració: 9

    Com cada relat que llegeixo teu, m'encanta.
    Poca gent és capaç de veure tantes coses d'una simple pedra.
    T'admiro.

  • una ànima més | 16-03-2008 | Valoració: 9

    Com cada relat que llegeixo teu, m'encanta.
    Poca gent és capaç de veure tantes coses d'una simple pedra.
    T'admiro.

  • ...saber escoltar el silenci[Ofensiu]
    eSfInx | 16-03-2008 | Valoració: 10

    Majestuós com les esfinxs còmplices d'aquest silenci condemnat a l'eternitat. Un poema preciós.
    Has aconseguit transmetre en paraules la bellesa i la serenitat d'aquest quadre de Kupka, un dels pintors (tot s'ha de dir, poc coneguts) que va inspirar obres d'un dels pintors avantguardistes que més m'apassiona, Vasily Kandinsky.

    Aquest poema em recorda un dels versos d'un altre poema meu.

    "Esbossaré silencis d'escultures de marbre
    i amb pinzellades d ‘esperança
    impregnaré els seus rostres hieràtics
    de dolces guspires de serenitat."

    Ja et llegia i et continuaré llegint.

    Gràcies pel teu comentari, ja que em costa molt compartir el que escric. Només el meu ordinador n'és còmplice.


  • El teu poema m'han inspirat aquests mots.[Ofensiu]
    joanalvol | 06-03-2008 | Valoració: 10

    La vibració del so, el mormoll del silenci, la veu de la pedra, el gemec de la planta, l'enyor de la saviesa, l'esperança, la pau la calma; no ha d'anar i tornar, han de romandre per sempre.


    El do de la paraula és el ressò
    de l'essència que percep el poeta,
    l'escriu amb símbols i ens atrapa.

    Ens captiven les imatges i els mots
    mes, la flaira que ens penetra,
    que cal aprehendre,
    és al dellà de les estrelles
    en el silenci absolut
    dellà on brolla la poesia
    i en fa una via cap el cor
    on poder extasiar-se
    de pau, de calma i de saviesa.

    Joanalvol

  • De vegades...[Ofensiu]
    boleta | 20-02-2008 | Valoració: 10

    .... bé, quasi sempre... la saviesa dels mots la guarda el silenci.... molt bon poema, merci per l´enllaç.... i pel comentari!!

    Forta abraçada, Unaquimera

  • Preciós![Ofensiu]
    Clar de lluna | 07-02-2008 | Valoració: 10

    El silenci de la nit és especial i màgic. Agafada de la mà, calfreds recorren el meu cos.

    Una abraçada!

  • Quanta pau[Ofensiu]
    Kanoa | 07-02-2008 | Valoració: 10

    Quanta pau, quanta calma, quant silenci en la nit.
    Menamorat del poema!
    Me fa venir a la ment nits i estrelles.

  • Xocolatina | 03-12-2007 | Valoració: 10

    El temps m'encalça, prò no puc evitar aturar-me i contemplar la bellesa de la pedra callada en mig de la nit!
    Pensava que ja te l'havia comentat, de veres, prò no hi ha cap comentari meu.
    M'he quedat calmada, calmada!
    X

  • Deixa parlar a la bellesa[Ofensiu]
    Seny i Rauxa | 28-11-2007 | Valoració: 10

    Com quedar-se en silenci i observar, interpretar aquell silenci, sentir que et parla només a tu.
    Com llegir un poema teu, i entendre (o entendre el que creus que vol dir) i sentir que el que hi ha escrit és pura bellesa.

    Moltes gràcies per escriure'm un comentari.
    Ma fet moltíssima il.lusió! :)

    PetOns

  • megane | 20-11-2007 | Valoració: 10

    Jo sóc nou, acabo d'enviar el meu primer poema, veig que tu ets l'autora més valorada i no m'estranya, tens el do de la paraula.
    Enhorabona.

  • somniseva | 15-11-2007

    Com et dius?
    Soc Eva, moltes gràcies pel teu comentari.
    La veritat, quan tingui més temps llegiré tota la teva producció que sembla molt bona, però molta, això és bo.

    Gràcies per tot el que em dius, soc "novata, novata", però m'obligo a escriure per descobrir-me a mi mateixa i experimentar i obrir-me amb gent que no conec.

    Avui parlava amb una periodista que diu que escriu i jo li he preguntat si havia publicat alguna cosa i ella m'ha dit que no, que el que escriu és per a ella o per als d'un cercle molt tancat, i jo m'he adonat que els del meu cercle, quasi mai llegeixen el que escric, (i no perquè sigui bo, sinó ni simplement ho fan per curiositat), no sé si és bo això o no, és com si o ja saben com soc o no tenen ganes, total que jo sento com una necessitat (i cada cop més) d'escriure no sé perquè.

    Total que estic contenta d'haver trobat aquest lloc, perquè puc conéixer gent com tu i llegir coses realment bones i que m'ajuden a aprendre i a coneixer-me una mica més, que aquestes altures 37 anys, ja estaria bé, no?

    Bé, no vull molestar-te més. Ens llegim aviat, d'acord?

    una abraçada i encantada,
    eva

  • Paraules estrictes[Ofensiu]
    Simon | 12-11-2007 | Valoració: 10

    De tots els poemes teus que he llegit avui, corresponents als reptes poetics, diria que aquest es el que ha trobat les paraules mes encertades per retratar la imatge i el seu esperit.

    Per molts anys, que duri la inspiració!
    SB

  • A tall literari[Ofensiu]
    fabracadabra | 03-11-2007

    La paraula... allò tant minoritariament preuat... és increïble com n'ets capaç de construir-la amb força, amb enginy, amb saviesa. M'agraden les reflexions que hi trobo. Semblen fruit d'una ment que atemta contra la grandiloqüència de la globalització en tots els sentits que aquesta comporta, i que apel.la a quelcol en l'oblit, mancat d'importància sobilm.
    Força, coratge i estima a cada lletra del nostre magnífic alfabet.

  • Thyst | 29-10-2007 | Valoració: 10

    És sencillament magnífic.
    Has fusinat la imatge i les paraules tan bé en el meu cap que quan torni a veure aquesta obra m'enrecordaré del teu poema.

    un peto

  • Tu si que tens el do...[Ofensiu]
    Naiade | 27-10-2007 | Valoració: 10

    Que tindran les pedres velles? Que mudes ens transmeten aquesta pau interior que ens fan partícips de secrets antics i ens indueixen al silenci i respecte, introduint dins nostre quelcom de misteriós com una conjunció de passat, present i futur.
    Relat molt bell, que destil·la sensibilitat on és nota la gran capacitat de copsar i transmetre sensacions que tens.

    Una abraçada plena d'admiració

    Naiade

  • Jo també, ara,[Ofensiu]
    RATUIX | 26-10-2007

    faig aquest camí silent sota els estels milenaris, guiada per aquests mots que descriuen tan bé les imatges...
    I ara silenci... Per sentir millor quan ho torni a llegir.

  • Hola Unaquimera[Ofensiu]
    brumari | 24-10-2007 | Valoració: 10

    Digues-me, què se sent en veure que un poema teu provoca aquest devessall d'inspirats comentaris?

    M'imagino que una gran satisfacció i, sobretot, una profunda emoció.

    En algun dels meus versos perduts he parlat de l'eloqüència del silenci. Tu vas molt més enllà i ens expliques la loquacitat de les pedres, aparentment callades, desafiant el pas del temps sota l'impressionant badall d'una serena nit de lluna blava.

    Extraordinari!

    Una forta abraçada,

    Joan

  • El secret ....[Ofensiu]
    Núria Niubó | 24-10-2007 | Valoració: 10

    És realment preciós el teu poema, dóna una missatge de comunió en el temps, m'agrada també perqué he recordat el dia que en tocar una escultura al Louvre, no vaig poder reprimir les llàgrimes d'emoció, és veritat el que diuen el dos darrers versos :

    El secret dels mots reposa
    encara que el temps l'encalça


    Gràcies pel teu comentari, m'agrada molt com escrius, però com pots veure , jo darrerament ho faig poc, i tampoc tinc massa temps per visitar RC.

  • Sempre que vinc...[Ofensiu]
    Gess Artré | 22-10-2007 | Valoració: 10

    a veure't em trobo amb un munt de comentaris que, amb tota justícia, t'han dit tot el que es voldria dir. Jo només afegiria el meu agraiment pel fet d'haver-me encomanat la pau i la calma que transmet el teu poema. I, com sempre, la meva admiració davant el teu do per la pararula i per aquests versos senzills en aparença però plens de saviduria.
    Una abraçada ben gran.

  • la pedra que parla, ara calla.[Ofensiu]
    Avet_blau | 19-10-2007 | Valoració: 10

    la paraula que ressona en el silenci
    callen les pedres i parla la bellesa
    sota una lluna blava
    entre un badall de la nit.

    Preciós !
    Avet_blau

  • la pedra que ara no aprla [Ofensiu]
    Avet_blau | 19-10-2007 | Valoració: 10

    la paraula que resona en el silenci

  • Que mes vols que et digui jo[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 19-10-2007 | Valoració: 10

    que ja no t'ho hagin dit, que la quimera hauria de ser el monstre de les lletres? Es que no tinc paraules. M'he quedat mut.
    J.Lluís Cusidó

  • Mirant al sostre, estic...[Ofensiu]
    Anagnost | 19-10-2007 | Valoració: 10

    Dues coses:
    - Es fa difícil comentar els teus escrits, perquè quan ho vols fer ja hi trobes opinions força millors que les que tu ets capaç d'intentar.
    - Aquest poema m'ha deixat en un estat de calma absoluta, de pau interior, mirant al sostre, cercant paraules que no trob, com el personatge de la cançó de Serrat.

  • Molt bo![Ofensiu]
    blaiv74 | 18-10-2007 | Valoració: 10

    Realment molt bo!M'ha deixat atrapat el teu poema. Perfecte!No hi ha res més a dir.

  • Magnífic poema...[Ofensiu]
    F. Arnau | 18-10-2007 | Valoració: 10

    ...que sintetitza allò que es veu a l'enigmàtic quadre del pintor txec, sobretot en els darrers versos:
    "La pedra té el do de la paraula,
    però ara calla,
    deixa parlar la bellesa
    quan la nit badalla."

    Rematat pel d´iptic final:
    "El secret dels mots reposa
    encara que el temps l'encalça."

    Un secret que tan sols està esperant, al llarg dels mil·lennis, ésser desxifrat per una Humanitat cada vegada més materialista... i cega.
    Per mi també va ésser el millor poema dels presentats al Repte...

    Enhorabona!

    Una forta abraçada!

    FRANCESC


  • Res, Unaquimera: ets "massa" popular!!![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 18-10-2007 | Valoració: 10

    En el cas d'una ànima d'RC com la que tu has esdevingut, és impossible avançar-se a l'allau de lectures i comentaris que segueixen la publicació d'un relat teu a RC! I és que la proporció de poemes publicats (42) confrontada amb el número de comentaris dels lectors (1232, aviat 1233), ja ho diu tot. Qualitat de bon tall, la dels versos que comparteixes amb nosaltres, i que et fa mereixedora d'una excel·lentíssima valoració per part de tots els comentaristes. I afegiré una cosa: una merescuda i excel·lentíssima valoració no només literària, sinó també personal. Com a autora, ets propera a tothom qui et llegeix, i això per descomptat s'agraeix totalment.

    No em sap greu no ser el primer a llegir-te i a comentar-te, però vull agrair-te el detall d'aquest matí. I per fer-ho, entrem a comentar El do de la paraula.

    "Sona i ressona el silenci,
    mentre mouen les estrelles
    el batall de la lluna blava."

    Es curiós que un poema que en el fons és una oda a la paraula, comenci enaltint el silenci. Però té sentit lligar "paraula" a "silenci", perquè ambdós elements es necessiten mútuament i conflueixen, en moltes ocasions, per tal de formar i oferir un únic significat.

    I ja per acabar: aquesta metàfora de la nit és senzillament excepcional. Bellíssima. Una petita obra d'enginyeria literària.

    "Torna i retorna l'esperança,
    l'enyor de la saviesa,
    la pau interior, la calma."

    No només "ho dius": realment, transmets la sensació. L'últim vers és perfecte: dos elements molt similars però clarament diferenciats, que a més a més es llegeixen amb suavitat, amb la pausa de la coma al mig... literal i literàriament preciós!

    "La pedra té el do de la paraula,
    però ara calla,
    deixa parlar la bellesa
    quan la nit badalla."

    Realces la sensació de tranquil·litat i dónes a entendre que el do de la paraula també s'ha relaxat. que roman latent d'alguna manera però que s'ha deixat seduïr per la impecable serenor de la nit.

    "El secret dels mots reposa
    encara que el temps l'encalça".

    Molt hàbil aquesta puntualització! El temps sempre encalça. Les presses sempre ens punxen l'esquena perquè anem més i més de pressa. I malgrat tot, en aquest ambient que descrius, els mots reposen, dormen al braços de la mare nit, del silenci que els acotxa, a l'empara de la cançó de bressol que murmura la bellesa perfecta del paisatge.

    M'inspiro a escriure, ja veus, I és que aquest poema hi dóna peu.

    Gràcies. Gràcies per tot, Unaquimera.

    I una abraçada ben forta! És un goig poder-te llegir.

    V.

  • El poema té una forma aparentment senzilla[Ofensiu]
    franz appa | 18-10-2007

    Enganyosament senzilla, en realitat s'estan dient moltes coses, com sembla ser que diuen les pedres sense parlar.
    Tinc un dubte, quan dius que s'enyora la saviesa, i deprés la pau interior, la calma. No sé si aquí s'està descrivint encara el que s'enyora o tornem a descriure el que ja s'hi troba contemplant les formes hieràtiques de la pedra.
    A la pedra hi ha paraules, però aparentment estan callades. Estem parlant d'un llenguatge perdut, potser?
    Podria continuar. Cada vers m'obre reflexions.

  • Això...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-10-2007 | Valoració: 10

    ...exactament és el que sent quan veig les imatges d'aquestes pedres de l'Egipte antic o de les ruïnes romanes de qualsevol ciutat o les ruïnes de qualsevol cultura. Ens fan pensar en un temps passat en que la gent ha viscut i els més savis i els més cultes han viscut junt a la gent del carrer. Ens diuen molt aquelles imatges de ruïnes.
    "La pedra té el do de la paraula/ però ara calla.../, sí veiem les pedres callades, la sensació la vaig tenir l'any passat a la ciutat de Segóbriga, en la que vam visitar la meua família i jo, el teatre i els temples, les termes etcètera d'aquella cultura tan enyorada per mi com és la llatina.
    La pedra ens diu moltes coses, però ara calla, com fantasmagòriques imatges d'allò que ja jeu al fons del calaix de la història, però hi som nosaltres hereus d'aquells egipcis i d'aquells grecs i romans i àrabs que són els nostres avantpassats. En fi et deixe que ja t'he donat massa la conya avui.
    Dir-te que estic a la plaça de l'almoina visitant la València romana amb l'alegria de la tardor per als que sabem fruir-la. Petons Unaquimera.

Valoració mitja: 9.93

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5308 Comentaris

451887 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket