EL DINAR DE LA LAURA I JO

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Laura i jo som de la mateixa edat, anàvem juntes a la mateixa escola, es a dir havíem crescut juntes
i érem molt amigues. Desprès el temps , els estudis, els nuviatges i la vida ens van allunyar, malgrat tot jo sempre pensava en ella i quan vaig ,obrir compte al facebook va ser el primer que vaig buscar, el seu perfil i la vaig retrobar. Mesos desprès varem quedar per dinar un dia en un lloc que coneixíem totes dues i que es trobava a mig camí de casa de l´ una de l’altre.

Desprès de les abraçades i alegrois tenint en compte la quantitat de temps que no ens havíem vist físicament, entrarem al restaurant per dinar i sobre tot per xerrar.

Un cop demanat el menú, la noia ens va portar unes olives per picar la Laura va començar a parlar.

Com em trobes Marta?
Molt jove nena i prima, per tu no passen els anys, volia dir ben conservada però em vaig mossegar la llengua, no penses la comparava amb una llauna de bonítol

Doncs Marta tu també estàs molt be, som mes grans però molt be. Els teus ulls tenen el mateix color blau i la mateixa brillantor, t hagués conegut a un quilòmetre.

Si suposo que si, ja saps tinc dos fill i un marit, un treball i no em puc pas queixar. Estic mes grassa ja ho sé , però que vols que et digui així els cucs tindran mes feina .....

Veig que no has perdut l humor Marta va dir m’entres agafava una oliva i la tornava a deixar, dient ai que engreixen¡¡¡
Saps Marta no estic pas prima perquè si, vaig fer un regim bestial i em vaig aprimar vint quilos, perquè el meu marit no l hi agradava. Em vaig fer una liposucció per treure greix dels malucs, desprès em vaig operar el nas i les arrugues dels ulls, perquè encara no agradava al meu marit

Jo anava assentint m’entres m atipava d’olives, que bones les punyeteres i començava a trencar un boci de pa.

Desprès em vaig apuntar a un curs avançat d angles per ser mes culta, ara parlo un angles perfecta. Desprès vaig renovar el look i el pentinat.

Deus agradar molt al teu marit oi Laura ? vaig dir m’entres bevia un got de coca-cola per fer baixar el pa torrat amb tomàquet, faig fer jo¡¡¡, ella no havia menjat ni un boci ni begut i em mirava amb reprovació

Nooo, ara el que no m’agrada es ell. El professor d angles, un irlandès de molt bon veure, ara es la meva parella, he engegat al Lluís a fregir espàrrecs, el molt pallús no se com em vaig casar amb ell....

Recordo tenia diners Laura, amb els seus diners deus haver fet tots els arreglaments no?
Tu i el teu sarcasme Marta, com sempre, no has canviat gens¡¡¡
Que et sembla tot nena?

Mira si al irlandès i a tu us va be,doncs tots contents, va dinem noia que ara ve el primer plat. I varem dinar i varem gaudir de la mútua companyia i varem saber que l´ amistat havia romangut sols amagada dins nostre.

Al acomiadar-nos em va dir. Marta si tu t´ aprimessis , et traguessis alguna arruga., semblaries mes jove.

Nooooo, no la vaig deixar continuar, potser llavors no agradaria a la meva família o potser em passaria com a tu, que no m’agradarien ells.
No Laureta no penso tocar ni un borrall, no m’enredaràs pas.

Per cert el menjar era excel•lent, sols que la Laura no va menjar gaire , per no tornar-se a engreixar.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 17-03-2016 | Valoració: 10

    Fas riure tens sentit del humor. Segueix escrivint

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

323782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.