EL DILEMA DE LA LISA

La Lisa per primera vegada a la seva vida es dona compte que tot ha sigut un error. La seva vida no es la seva vida, ella es diferent de com en Claudi l’ha vist sempre. Ella es una persona completament diferent,amb somnis i anhels diferents. Ha viscut enganyada tots aquets anys que mai podrà recuperar.
L’accident de cotxe va ser molt gros, el Claudi es va quedar en una cadira de rodes paraplègic. El mon es va ensorrar sobre la Lisa.
De mica en mica va procurar ajudar al seu home a tirar endavant,més de cop i volta es va donar compte que el seu home no el coneixia de res. Al principi ho va atribuir al xoc emocional de ser un invàlid, desprès es va anar donant compte de que no, sempre havia sigut així ,el que passava era que dissimulava i ara no.
El marit era un maltractador psicològic i sempre ho seria.
Havia viscut enganyada molts anys. Ara la rancúnia del seu home l’aclaparava cada dia una mica més.
Ella va passar a sentir-se menyspreada i vexada pels cuidados que li proporcionava.
Va sentir-se anomenar puta per si es pentinava o arreglava una mica, ella que sempre havia sigut decent.
Es va sentir anomenar bleda i tonta del cul, quan el seu coeficient intel•lectual potser no era dels mes alts,però si que sobrepassava a la mitjania.
Es va sentir trepitjar un dia rere l’altre fins que quasi va dubtar si no era realment així. Fins el dia que una amiga, bona amiga li va confiar el seu patiment. Ella la va adreçar a un psicòleg.
El psicòleg li va confirmar el que ella ja sabia. El seu cap funcionava molt be. El que no funcionava era el seu company de vida.
Ara angoixada es pregunta com ho farà per deixar a una persona invalida?
Sap que te de fer-ho i no sap com fer-ho.
Ara el que li sap més greu, son tants anys d’enganys i es diu va ser molt totxa de no esbrinar al seu diu el seu gran problema.