El dilema de Faust.1

Un relat de: Antoni Casals i Pascual

Només la mort és el futur en totes
les històries, fins i tot en aquelles
que no tenen la mort escrita al seu
final. Submisament, hem acceptat
que els somnis són tan sols un trist engany,
la doble vida per tots desitjada
només perquè després de cada angoixa
ens despertem com si res no ha passat,
com si la por viscuda, en desvetllar-nos,
no tingués cap sentit i ara tot fos
mentida. Hi ha moltíssimes maneres
d'entendre que l'insomni només és
una atàvica por a perdre la vida.

Comentaris

  • Temor a la vida[Ofensiu]
    franz appa | 09-09-2009

    Poema reflexiu, podríem dir que filosòfic. Amb un seguit d'àgils encavalcaments, ens enfronta amb la veritat decisiva i última de la mort com a destí fatal, però imediatament encara la reflexió al fenomen de la petitat i transitòria mort que és el son, i els seus pobladors, els somnis.
    I si l'insomni ens protegeix de la mort, ens acara a ella també, perquè no témer la mort és no témer la vida, i témer la mort és témer la vida.

    Una abraçada,
    franz

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

783 Comentaris

144776 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).