El dibuix

Un relat de: Maria Quintana
Una pluja fina colpeja rítmicament la finestra del menjador. Una nena, gairebé una adolescent, està dibuixant damunt la taula mentre un home d’uns cinquanta anys se li acosta sigil·losament i li pregunta:
- Ho has fet tu?
La nena s’esgarrifa en sentir la veu de l’home tan a prop seu i no respon. Només vol capbussar-se dins del seu dibuix i oblidar tot el que ell li ha fet fer.
- Perquè no em vols dir res? Que no t’ho has passat bé fa una estona? – insisteix ell.
Ella agafa ben fort el carbonet que té entre les mans i fa que la fràgil barreta de color negre deixi una tènue ombra sobre el paper.
- Què és? – L’home li pren el dibuix.
La nena manté els ulls clavats en un punt imprecís davant seu mentre espera que ell li torni el seu esbós.
- Ja ho veig! És un arbre gairebé tan bonic com tu! – Diu ell mentre li fa un petó lasciu al coll.
La nena ha dibuixat un roure. El majestuós roure del parc on solia anar a jugar amb el seu pare i la seva mare. Però el seu pare ha marxat i ara elles viuen amb aquest home.
Ja no va mai al parc. Per això avui ha dibuixat l’arbre tal i com el recorda: amb el tronc clivellat, l’ escorça grisenca, la capçada arrodonida, i les fulles ovades i allargassades.
- Perquè no el pintes? Vols que et porti llapis de colors? Els vaig a buscar!
La nena respira alleugerida i s’eixuga les baves de l’home que encara li regalimen enganxifoses pel coll. Amb els ulls negats de llàgrimes, comença a ombrejar el dibuix. Ombres suaus aquí i allà que donen més vida al seu arbre. La vida que a ella li han robat.
El paper està ple de ditades d’ell. Li recorden les marques que ell va deixant sobre la seva tendra pell. La nena fa desaparèixer les ditades amb una petita goma d’esborrar. Bufa. I un núvol de pols negre s’enlaira davant seu.
El dibuix, l’arbre dels seus records, ja està llest. La visió del roure, símbol de fortalesa, l’omple d’una nova energia. Avui sí. Avui li explicarà a la seva mare tot el que aquell home li fa mentre ella és a treballar.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................





  • Arteràpia[Ofensiu]
    Maria Quintana | 23-01-2020

    Moltes gràcies pels vostres comentaris. Aquest vol ser un relat sobre l'Art com a teràpia per guarir traumes. Jo també vaig quedar corpresa pels dibuixos dels nens del cementiri jueu de Praga, Aleix. M'ha agradat molt poder compartir aquest relat amb vosaltres.

  • Meravellós dibuix..[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-01-2020 | Valoració: 10

    Una descripció meravellosa del dibuix d'un roure, on impressiona autènticament amb els sentits de la nena, quan aquell home li diu que és tan bonic com ella.
    Un pler de lectura, Maria.
    M'ha agradat molt llegir-te.
    Perla de vellut

  • Colpidor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-01-2020 | Valoració: 10

    Un relat colpidor, actual, desgraciadament actual. Recordo els dibuixos dels nens exposats al cementiri jueu de Praga. Fan feredat, perquè reflecteixen la brutal realitat. Una forta abraçada, Maria.

    Aleix
    .