El Diari de la fi del Món

Un relat de: PeriodismeJuvenil
Oh no, quin horror, a les notícies ho estan anunciant, ja m’ho temia, però no pensava que podia arribar tant aviat, la fi del mon ha arribat. El compte enrere comença, han anunciat que solament queden 5 dies per a que tot acabi, cinc dies desastrosos on passaran moltes coses, vaig a dormir, que dema comença tot el desastre.

1r dia: M’aixeco per uns terribles terratrèmols, tot cau, sortim de les cases perquè en qualsevol moment ens pot caure els sostre damunt nostre.
Oh no, no puc més, no se si aguantaré fins al final, veig que gent plora, cauen les cases, nens i molts cadàvers estesos al terra, veig a la meua millor amiga Natàlia que s’ha mort, la veig allí i no puc ni descriure el meu sentiment en veure-la morta, milers de llàgrimes cauen damunt seu i els polos que no es poden consolar.
Continuo el meu camí, desesperat del que pugi passar més, m’apropo al meu institut, i el veig tot a terra, molts poden pensar que millor, però jo hem torno a desesperar perquè veig a terra el meu lloc, la meva segona casa, on he passat coses dolentes però també moltes de bones, un lloc on he conegut gent, on el meu futur s’anava desenvolupant però que ara un moviment de la terra la parat. Trobo uns cartons, ja es tard, vaig a dormir, a veure que ens espera demà.

2n dia: Sento sirenes contínuament, fa molta claror, gent buscant aigua, milers d’incendis, persones cridant desesperades mentre les llames van cremant i acabant amb la vida de la persona. Mare meva no pot ser, el meu millor amic, em ve a mi tot ple de llames demanant auxili i aigua, no hi puc fer res, jo tampoc en tinc, es va cremant davant meu i cridant fins que el foc acabat de matar-lo, m’apropo a ell i el veig tot cremat, els seus ossos i el seu cadàver que ha patit. No ho puc veure me’n vaig corrents fins que ja no puc més, em torno a trobar al mateix lloc de els meus cartons per a dormir, però sol queda part de els cartons, ja que està tot trencat. Bé es igual em gito a dormir.

3r dia: Veig molta terra volant i molta brutícia, veig que s’apropa un terrible huracà, tot caminant per evitat el huracà veig a una de les meues amigues, Bea, que s’ha tornat boja, no se’n recorda qui soc ni tan sols sap qui es ella li dic que marxi que ve un huracà i no em fa cas, està asseguda al terra tot cridant i repetint la paraula mama. Me’n vaig no puc esperar més a que em vingui el huracà i tampoc vull veure com mort ella. No puc parar de plorar i de pensar com hem pogut matar la terra així, com així, dia a dia sense fer res amb les mans plegades, no han servit de res les alertes ni les campanyes contra el canvi climàtic, cada dia anàvem enmerdant el planeta.

4t dia: Comença a ploure, no es una pluja normal, és pluja àcida, desfà la meva roba, però trobo un lloc on refugiar-me, la gent es va desfent perquè no troba cap amagatall, els crits no et deixen continuar, no serveix de res tapar-se les orelles, sents igual el desastre mediambiental. De repent veig a la persona que estimo, a la persona que li anava darrere, veig que li afecta la pluja i es va desfent poc a poc, cridant i plorant al mateix temps, la pluja àcida para però no serveix de res ella, ja ha mort i ni tan sols li he pogut dir el que sentia per ella.

5r dia: Avui ja és el últim dia, diuen que s’acosta un tsunami, es veritat s’està apropant ja el veig, es impossible evitar-lo, s’està acostant, em despedeixo de la terra dic que hem acabat amb el lloc de la vida, han matat la terra i no ho hem evitat, ja està aquí, 5, 4. 3, 2, 1...

Comentaris

  • doncs....[Ofensiu]
    Marteta | 20-03-2012 | Valoració: 9

    ...haurem de cuidar la terra per que rés de tot això passi.
    M'ha agradat:)

  • És genial[Ofensiu]
    PeriodismeJuvenil | 28-03-2011 | Valoració: 10

    Tracta temes molt bons

l´Autor

PeriodismeJuvenil

4 Relats

2 Comentaris

2846 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00