El dia tan somiat

El dia, aquell gran dia que tants caps havia comptat, que havia somiat com seria. Minuts d'engoixa, sense saber què passava, i ella, ella allà.

Tot va començar, la teva veu, les teves mans, els teus ulls... I aquella cançó. No sabia què fer ni on mirar. Em sentia tan incòmode, com si nomès hi haguès allà ella i tu. Se'm va fer eterna aquella cançó, amb lo maca que era...

Cada cop que et mirava estava contenta per veure't i sentir-te, però trista per no saber si et podré teir algun dia. I també sentia ràbia per cada cop que la mirava i tenia aquella cara d'indiferència, de no importar-li res.

I aquelles dues frases que em vas dir... m'he les repeteixo un cop i un altre durant tot el dia. I en aquell moment que haguès estat tan fàcil dir.te aquelles quatre paraules que mil vegades m'he repetit i que mai he pogut pronunciar en tenir-te a prop...