El dia regala vent xiulaire

El dia regala vent xiulaire que no afalaga dones maques sinó que fa la feina d'eixugar infeccions humides. Asseca les cases deixades com si fossin de posguerra miserable. Vol corsecar la podridura d'espais pulvurulents vetustos que són dimensions que fa por d'explorar. El vent gens ignorant, el vent eficient.
El vent que musica el fred que no és prou fred. Arbres enganyats pels merders atmosferico-estacionals encara verdegen quan haurien d'haver esdevingut carabassa, safrà, vermell, coure que no cou o groc o or.

Una acàcia esdevinguda gran mola vegetal que sembla una faldilla de geganta amb un tronc no-t'hi-fixis entoma aquest aire en moviment que és èxtasi. Una garsa ha planejat a tocar i la lluna que va desplenejant, d'un blanc sense gruix a aquestes hores, acota la imatge perquè me la quedi al cap i al cor (sobretot al darrer) i perquè us l'hagi feta veure, qui la sàpiga visualitzar.