El dia que perdérem la calma

Un relat de: angie

Quan aparegueren les primeres llengües de foc, érem lluny del poble. Havíem quedat tot el grup a Sant Celoni, a casa d'en Fèlix, per acabar d'organitzar el viatge que faríem per la Selva Negra. Feia setmanes que no parlàvem d'altra cosa. Mapes amunt i avall, rutes a peu, càlcul de despeses, tota conversa girava al voltant del mateix. Aquelles serien les millors vacances d'estiu, sens dubte.
Algú va posar la ràdio. Neguit. Ens miràrem i no trigàrem ni dos segons en agafar el cotxe per tornar a casa.

Quan ens incorporàrem a l'autopista, no avançàrem ni un parell de kilòmetres. Un gran rètol lluminós avisava del tall a l'alçada de la sortida d'Hostalric. Els cotxes estaven aturats i l'horror era davant nostre. No podíem fer res, tan sols restar en aquella ratera. Sintonitzàrem l'aparell de ràdio. Tot el poble havia estat desallotjat de manera preventiva a causa d'un incendi de grans proporcions, però això no ens tranquil.litzà. En pocs minuts, les flames es reproduïren a l'altra banda de la carretera. Les pinyes enceses eren projectils que, a gran velocitat, magnificaven la tragèdia.

Les darreres informacions explicaven que més de quaranta dotacions terrestres de bombers i nou d'aèries, lluitaven per controlar aquell virulent foc, que no parava de revifar-se. I nosaltres allà, impotents. El meu germà estava desolat i no parava de remenar la ràdio. Jo no podia retenir el plor.

No puc descriure res del que va passar in situ, però recordo perfectament, ja ben entrada la matinada, l'espectacle dantesc que ens rebé. El pànic que s'havia apoderat de Maçanet feia unes hores, fumeja encara entre nosaltres. Un parell de famílies perderen la casa i els altres, gran part estiuejants, tornaven a les seves, ara fumades i desposseïdes del seu entorn. No hi quedava ni un arbre.
Aquells boscos que havíem gaudit durant tants anys, ara no eren ni l'ombra d'un exèrcit derrotat. Allò sí que era una autèntica selva negra. No es veia res d'altre color.

Han passat quatre anys, però ningú oblidarà les vacances del 2003, en les que a més a més d'aquell foc, el Baix Empordà i la Selva patiren un munt d'incendis, la majoria d'ells provocats.

Avui, 8 d'agost, hi torno. Com cada any. I, com cada any, una melodia i una lletra de Sau :"... i al fill de puta que cremi aquests boscos, que li tallin les mans. Potser així no els cremarà...".



Comentaris

  • jo tambe m'enganxo[Ofensiu]

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Clar de lluna | 19-02-2008

    ...viure un foc en primera persona, els nervis dels que marxen a col·laborar, els nervis dels que es queden esperant... és horrorós.

    Si el foc et rodeja, el pitjor!

    Redactes de meravella, és com si ens transportessis al lloc dels fets, és com si us acompanyéssim tots en aquell cotxe...

    Jo el final el trobo genial, Sau forma part de molts i qui ha viscut focs en primera persona canta aquesta cançó amb ràbia i força!

    Una abraçada!



  • Una narrativa[Ofensiu]
    brideshead | 23-08-2007

    estupenda, angie. Un relat molt ben treballat, dinàmic i perfectament gràfic. El lector pot imaginar-se clarament les cares de pànic dels personatges, el seu desconsol davant la seva impotència per a fer res quan temen que pot haver passat el pitjor.

    La redacció, amb aquest pretèrit perfet remot que has emprat, li dona un aire de proximitat, tot i dir-nos que els fets van passar fa ja quatre anys.

    I el paràgraf final és una bona crítica que tots els piròmans haurien de llegir atentament...

    Una abraçada, angie! Espero que tu també estiguis gaudint d'aquest estiu tan estranyet que estem tenint... tu rai, que veig que vas a la piscina tot sovint... ;-)



  • Comentari de jutge ocasional[Ofensiu]
    rnbonet | 19-08-2007

    *El dia que perdérem la calma. - angie
    La "mossa" d'RC ens mostra en aquest relat el seu bon fer, la seua experiència narrativa, aprofitant uns fets reals, records imborrables i duradors per aquell que hem tingut la desgràcia de copsar els perills i les conseqüències d'un incendi, encara que siga patit de lluny.
    Frases curtes, entretallades. Impressions del moment, en el record. Descripció de fets tràgics; impotència. I un acabament cru, potser massa.
    Molt bon repte.

    PS. I recorde que va ser finalista, amb el de 'foster'.
    Salut i rebolica, xicona!

  • Interessant relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-08-2007 | Valoració: 9

    És millor recordar els grans desastres, perquè la història no s'ha de repetir.

    El teu relat és entretingut. Em fa pensar en què passarà el dia que ja no quedin quasi boscos, que tot sigui cendra, suposo que aquell dia l'atractiu turístic de molts llocs hi sortirà perdent.

    Felicitats pel relat. Salut!

  • Recordar sempre...[Ofensiu]
    Anagnost | 19-08-2007 | Valoració: 10

    Aquesta és la manera: que se'ns recordi constantment que hi ha boscos cremats i gent que crema boscos, que sempre hem d'estar en guàrdia i que sense boscos no hi ha vida...

    Tu, a més, li dones a la descripció un punt d'emoció que la converteix en un tast de bona literatura.

  • Aquell estiu...[Ofensiu]
    Nubada | 19-08-2007

    jo estava passant uns dies a Castellterçol amb els meus fills, mentre Granera cremava. Llavors tenien 4 i 7 anys i encara recorden les flames que es veien des de casa mateix, altíssimes, i la cendra que queia sobre nostre com una pluja.
    Aquestes coses no s'obliden ni s'han d'oblidar.

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276301 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com