El dia que la meva imaginació va patir una forta crisi

Hi ha espectacles, de vegades, que fereixen la nostra sensibilitat i, per un moment, sembla que et facin relativitzar tot allò en el que creus. Però estigues tranquil·la. La teva imaginació, el teu surrealisme, fins i tot la teva provocació, estan per sobre de tots aquests personatgets maldestres que l'única cosa que inspiren, al menys ho dic per mi, és tristesa i patetisme.

Com ben habitual és en tu, un relat ben desenvolupat i escrit. I a més, el toc irònic soterrat que li has donat, el fa encara millor.

Un petonet, Laura, t'he dit que tornaria, i aquí estic.

PS. Llàstima que no tothom ha estat tan prudent com tu en el tema que ens ocupava.... però vés, què hi vols fer? així és com hem de ser, ben diferents, per aprendre els uns dels altres!

per no desvetllar el missatge..... veig que a tu també t'agrada fer el que jo faig tot sovint.... si és així, n'hauràs trobat uns quants més!!!!!!

Tens raó, normalment surt AJFFLKJREION o SLKGTRÉOEIR ó SIFIGKGRL.....però està bé això d'insistir!

Perdona aquesta intromissió en el teu espai. Tornaré per comentar-te aquest relat.... em sembla que m'agrada.

Un petonet.

cantant en boles enmig d'estruços? Laura, quina sort que no el puguis imitar mai, nena!

AnNna

Devegades em resulta complicat entendre els perquès de la gent, però sempre resultant sorprenent. Però m'agraden que siguin creatius, per exemple:

Una vegada vaig veure com un pintor escrivia "DESTRUCCIÓ" en la tela. Llavors començava a pintar-li al damunt, a tirar-li pots de pintura, esprais, repasar-la amb una brotxa, fins que quedava totalment cuberta de pintura.
Llavors, en un gest sorprenent, l'esguinçava fins a fer-la miquetes.

Impecable.

Hola Tiamat! Jeje jo també vaig veure per la televisió com aquest home contava als estruços despullat i la veritat em vaig quedar en blanc. Per una part pensava que era patètic veure com algú feia això tot per sortir per la tele, i per l'altra banda vaig pensar: "caram s'ha de tenir força de voluntat per fer això" però ara només penso que això es patètic, ridícul i que no val la pena imitar una persona així. No et conec però n'estic segura que no et fa cap falta arribar a ser com ell. Tu li deus donar cinquanta mil patades a una persona que fa aixo per fama, per una fama absurda.
Un petó.

Si vols tornar a llegir el meu relat de l'altre dia, l'he reescrit, amb algunes lletres més. Després de llegir-me alguns dels teus relats juntament amb els de Tramuntana m'he adonat que estava molt equivocada amb tot el que vaig dir, i que aquí puc aprendre molt més que agobiant-me amb les meves paranoies sense sentit.
Moltes gràcies!

no m'estranya que t'hagis trasbalsat.
Però ho superaràs ràpidament, tu ets capaç de tot això i més.
Encara que el Gerard (l'homenot) encara t'ho ha ficat una mica més difícil.

Apa, visca la imaginació!

Continuo pensant que tens una imaginació que s'expandeix com l'Univers! Podria haver estat molt pitjor, imagina't que desprès d'entrevistar els estruços, els hagués convidat a una paella i ell s'hagués vestit amb un mallot de l'Espinete amb una careta de l'Àngel Llàtzer i s'entossudís a ensenyar a cantar "Antes loca que sencilla" en lituà a l'estruç més jove. Sempre endavant Tiamat!

Una abraçada,
Gerard