El Dia Perfecte

A, més tard, de camí cap a l’institut tots els cotxes que passaven no feien cap mena de soroll i l’aire era molt més agradable al respirar-lo. A la sortida he notat que el Sol cremava menys que de costum i la temperatura era molt més agradable al cos, tant ho era que invitava a prendre l’aire d’una manera especial i diferent. A l’hora de menjar m’he sorprès al saber que les verdures eren de la nostra terra i no d’un altre país exportador com solen ser. I abans d’anar a dormir m’he adonat de que al cel es veien tantes estrelles que quasi no es veia ni el propi fosc i immens cel. Amb un dia tant abellidor i joliu com ha sigut avui he anat a dormir més gojós que mai.

Només necessito que soni el meu despertador i sentir els cotxes que passen pel carrer per adonar-me’n de que tan sols ha sigut un somni, però, un somni que podria fer-se realitat amb la col•laboració mútua per a fer un món millor autèntic i poder-lo gaudir fins a l’últim dia.