El dia humà

Un relat de: Joan G. Pons
Escriure el títol, ja em sorprèn. Tots els dies son humans...que de que ?
Pretenc dibuixar, citar, perfils positius de la quotidianitat, a vegades malmesa per la manca de valors que tenim i no realitzem.
Invito a fer l' experiència de "caure be" a la gent que ens trobem durant el dia. Provoca sorpreses molt agradables i curioses.
Pot semblar que ser humà es ser tal qual....però volem animar a ser tal qual mes....potenciant i compartint amb gracia els valors.


Que es ser humà....? Cadascú projecte la seva perspectiva personal identificat iva....oberta a ser visitada...i potser compartida.
Bo, molt bo, escoltar a prop..."M'agrada la seva humanitat".

Sents dir....aquesta persona es un animal. Ho podem analitzar. Que noten al diferenciar humà i animal.
I ho treballem...i si cal canvis...endavant....No som animals.

Comentaris

  • Comentsri[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-02-2019

    Agraeixo. Joan

  • Entre la foscor i la claror...[Ofensiu]
    Nil | 19-02-2019 | Valoració: 10

    Jo crec que no em de mirar de caure bé com tu dius, perquè això comporta forçar o tensa la corda contínuament. El que hem de fer és mostrar-nos naturals , tal com som. Això si, el que no és persona grata ho té malament! D'on no hi ha no en pot rajar, com deia mon avi. Jo tinc una companya de feina que estat dos anys mirant de caure-li bé... i res a fer! Perquè al final me n'hi adonat que l'amargada és ella i no pas jo. Però com considero persona honesta i amb cor, Sant torne-m'hi! Fins i tot crec que aquesta persona encara s'emprenya més, com més atenció li presto... I és que la foscor defuig de la llum. Per acabar diré que més que mirar de caure bé, cal ésser bona persona i amb això ja fem el bé. Salut, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: