El dia en que tot canvià

… i aquell dissabte, quan les nostres mirades es crusaren tot va donar un gir. Ens allunyàrem de la gent, per donar llibertat al que sentiem en eixos moments, algú que ens ajudara a olvidar un poc les històries passades. Tu senties el mateix que jo?
Era algo màgic. M'ajudaves en les meves pròpies històries, les converties teues i podiem deixar volar les passions alhora… que tu volies repetir-ho una vegada? Jo volia repetir-ho fins morir! Que et jure que no et dic cap mentira quan et dic que en tu estava més agust que en ningú!
Vingueres a fer-me companyia un matí ben calurós, i que el passar-lo al teu costat, encara es va fer més… puf… es podia estar més agust? Jo crec que no, eh? Sincerament.. NO!
Festes.. festes del poble! Del teu poble, mig meu… poquets ratets en tu, però esque no podia separar-me de tu quan m'acompanyaves, no volia! Totes les nits somiava que dormia en tu, que feiem dels nostres cossos un sol… ens uniem en harmonia amb la música que de fons ens portava a un altre món, un on ningú més existia… Donar prenda solta a les passions que sentiem…