El dia del Pau

Un relat de: aleix

Recordo encara quan cada dimecres, a les 6 puntual entrava al pis de la família Boris, era un pis no gaire gran , cuina, menjador tres habitacions i dos lavabos. Era el ritual que feia ja uns anys que es repetia. Deixava la roba dins el lavabo petit i em posava el xandall verd, aquell que em feia més guapa de cos del que realment era... és molt important sentir-se còmoda per estar dues hores sense descans netejant la merda que una família ha anat acumulant durant tota la setmana. Per sort en aquella casa eren gent bastant polida, cosa que em facilitava molt la feina. Només treure la pols, escombrar i passar el "motxo". Desinfectant als lavabos i canviar la roba dels llits cada dues setmanes. El pitjor era a l'hora de planxar. Des de petita que odio les planxes, no és que m'hi hagi fet mai mal eh, simplement és odi sense raó, innat en la meva persona. El davantal indispensable però sota el meu parer totalment prescindible, mm, normes estranyes de la senyora Boris... Normalment no hi trobava ningú a casa, i això feia que en alguns moments el fet de passejar amunt i avall amb tot de productes de neteja es convertís en un deambular parsimoniós, com per inèrcia. El sofà, això si, terminalment prohibit... No saps mai que pot aparèixer en el moment menys adequat per la porta d'un pis d'altri... Era doncs cada tres dimecres quan hi havia un fet anecdòtic que canviava una mica la rutina de cada dia. Jo sempre en deia "el dia del Marc", i el Marc era un noi de 17 anys, fill únic i de pares de classe mitja-alta, el senyor i la senyora Bris, és clar. Mal estudiant i mandrós com ningú, potser un futur paràsit social, o potser un treballador de magatzem, o potser... Be ja se sap que en aquestes edats el futur és d'allò mes incert. El fet és que cada tres dimecres aquell noi ben plantat es trobava sempre atrinxerat a la seva habitació, i per alguna raó estranya sempre deixava la potra entreoberta... A mi no em va molestar mai sentir quan m'apropava una mica a aquella porta una respiració profunda i accelerada, és més, era una cosa que no sé ben ve per què em donava cert morbo, jo, una dona madura de 35 anys en aquells temps... doncs si, perquè negar-ho, i fins i tot em divertia baixant-me una mica els pantalons i accentuant lleugerament el meu escot, fins i tot dissimuladament m'estimulava normalment amb el pal de l'escombra... deu sonar estrany per qui no ho ha provat mai, però és d'allò mes excitant, i més si es dóna el cas de què un "yogurt" t'està observant mentre se sacseja el "pitu" darrera un porta entreoberta... Va ser un dimecres ja d'hivern, quasi arribat el nadal, que va passar una cosa si mes no curiosa però previsible. Aquell dia no em vaig posar el davantal, i vaig decidir prescindir de la roba interior, i fins i tot de la part de dalt del xandall... sóc ben ve una dona d'idees clares jo. Quan el Marc es va adonar d'aquest fet es va quedar una mica parat, però això si va obrir, encara que només uns centímetres de més, la porta que feia servir per espiar-me, senyal inequívoc de què acceptava de bon grat el joc al qual havia estat convidat. La veritat és que no va ser res de l'altre món, rotllo "aqui te pillo aqui te mato". Ell va estar bastant nerviós i se'l veia una mica avergonyit, i és per això que vaig haver de tranquil·litzar-lo mentre li acariciava les seves parts íntimes, molt tendres, massa tendres per una dona de 35 anys... El problema és que aquella tarda no vaig poder netejar el que em pertocava, simplement em vaig limitar fotre el polvo i tot seguit canviar-me i marxar, en una hora i mitja va estar tot llest, i de recompensa només un somriure mig trencat d'aquell noi tan simpàtic, però una mica massa tímid pel meu gust... El divendres següent sonà el telèfon ja ben entrada la tarda, una trucada curta però concisa... Era la senyora Boris que em comunicava que ja no calia que vingués cap dimecres més, que havien trobat una altra dona i que els sabia greu i que gràcies pels serveis donats fins aquell dia. No em va fer gaire mal, però fent balanç vaig arribar a la conclusió de què no compensava la malifeta al càstig, era conscient que em costaria deu i ajuda tornar a trobar una casa tan acollidora i fàcil de netejar, i amb un bon sou i amb un noi jove i guapo mig amagat rere la porta de la seva habitació... Doncs be, ara en tinc 49, i cada dimecres a les sis, puntual, em toca anar a netejar a casa dels Fernandez, és un pis petit i acollidor, té tot el que s'ha de tenir i no més per fer la vida agradable a una parella i el seu fill de 16 anys... Normalment no hi ha ningú a casa, però de tant en tant, i sense un ordre establert, dins l'habitació del Pau hi ha cert moviment... el Pau és el fill dels Fernandez, és clar, i curiosament em recorda aquell altre noi de la casa on havia treballat ja fa molts anys, el Marc, i el del "dia del Marc". Doncs be, ara dels dimecres en què hi ha vida darrere la porta de l'habitació d'en Pau en dic "el dia del Pau". I si, encara em dóna morbo fer servir l'escombra per estimular-me.. el que no faré, això està clar, és entrar a l'habitació i "follar-me" al pobre nanu, i no sé si no ho faig perquè no em facin fora, o potser perquè és massa jove per a mi... però sincerament crec que no ho faig perquè ja no tinc edat per fer aquestes coses...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

aleix

176 Relats

134 Comentaris

112916 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Vaig néixer, per be o per mal, l'octubre del 1979. Vaig començar a escriure per matar l'aborriment de les classes a l'institut, però tot el que escrivia anava a les escombraries. Va ser després d'una nit de borratxera que vaig decidir guardar tot allò que se'm acudis relatar. Desde llavors tinc tota l'habitació plena de bocins de la meva història.
Va ser a principis d'any quan la meva companya de pis em va donar l'adreça d'aquesta pàgina, grata sorpresa, i desde llavors que volto per aqui, intentant escriure i també llegir i comentar.
aleixeliasbandres@hotmail.com